Articles

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

Les addiccions comportamentals no acostumen a aparèixer de manera sobtada. L’ús de les pantalles, els videojocs o les apostes pot anar guanyant espai fins a afectar el descans, les relacions, els estudis, la feina o l’economia. Conèixer els primers senyals i demanar ajuda a temps és essencial per prevenir conseqüències més greus.

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

Una addicció gairebé mai comença d’un dia per l’altre. Entendre els primers senyals, els factors de risc i la funció que compleix una conducta ens ajuda a prevenir i acompanyar millor.

Moltes persones grans conviuen amb una addicció sense demanar ajuda perquè els prejudicis fan invisible el problema. Descobreix què és l'edatisme, què diu la ciència i per què la recuperació és possible a qualsevol edat.

Les addiccions no sempre estan relacionades amb una substància. El joc d’atzar, les xarxes socials, els videojocs, les operacions especulatives i la pornografia també poden convertir-se en conductes problemàtiques quan apareixen pèrdua de control, necessitat constant de connexió i continuïtat malgrat les conseqüències. Aquest article analitza l’augment de les addiccions comportamentals, especialment entre adolescents, i reivindica una prevenció més continuada i adaptada als p

La falta de medicació per al TDAH no implica simplement substituir una capsa per una altra. Quan una persona ha trobat un tractament que li permet mantenir l’atenció, regular la impulsivitat i sostenir el seu dia a dia, un canvi sobtat pot alterar un equilibri difícil d’aconseguir. Aquest article reflexiona sobre el desabastiment de lisdexanfetamina a Andorra, les alternatives proposades i la necessitat de garantir continuïtat, informació i seguiment.

Recuperar-se d’una addicció no depèn únicament de la voluntat o del tractament. També requereix un espai segur on descansar, mantenir rutines i reconstruir la vida. Aquest article analitza com la inseguretat residencial, la pressió del lloguer i la falta d’estabilitat poden augmentar el malestar i dificultar la continuïtat dels processos de recuperació.

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostren que no totes les persones parteixen de les mateixes condicions per cuidar la seva salut. Les dones, les classes socials més desfavorides i una part de la població jove presenten més malestar emocional, més dificultats per accedir a determinats serveis i alguns patrons de consum preocupants. Aquest article analitza què hi ha darrere dels percentatges i per què les addiccions també estan relacionades amb les condi

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. Algunes persones arriben a la vellesa després d’anys de consum, mentre que d’altres desenvolupen una dependència en aquesta etapa, sovint relacionada amb l’alcohol, la medicació, el dolor crònic, la solitud o els grans canvis vitals. Aquest article visibilitza una realitat poc estudiada, fàcil de confondre amb els efectes de l’envelliment i encara marcada per un doble estigma.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat, soroll mental i esgotament sense una explicació clara. En alguns casos, l’alcohol, els ansiolítics o altres substàncies poden convertir-se en intents d’alleujar temporalment aquest malestar. Aquest article explica, des d’una experiència personal, la relació entre el TDAH i les addiccions, el valor del diagnòstic tardà i la importància d’accedir a un tractament adequat.

Invertir en criptomonedes no és necessàriament jugar, però determinades formes d’operar poden reproduir patrons propis de les apostes: connexió constant, decisions impulsives, guanys i pèrdues ràpids i necessitat de recuperar els diners perduts. L’article analitza com el llenguatge financer pot ocultar una conducta problemàtica i per què cal reforçar la prevenció, el pensament crític i l’educació financera.

Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.

La cocaïna ha deixat d’associar-se exclusivament a contextos marginals i s’ha integrat progressivament en espais d’oci, entorns laborals i situacions d’alta exigència. Aquesta normalització redueix la percepció del risc i pot retardar la demanda d’ajuda. L’article analitza què està passant amb el consum de cocaïna, els factors socials que poden afavorir-lo, l’augment del policonsum i les dades observades per Projecte Vida a Andorra.

Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas, però no sempre resol allò que hi ha al darrere. Sec el got, humida la ferida reflexiona sobre una societat que exigeix abandonar ràpidament les conductes que incomoden, però que evita preguntar-se quina funció compleixen. Més que centrar-nos només en el consum, l’article proposa mirar el dolor emocional, l’esgotament, la soledat i les experiències que intentem silenciar.