Addiccions del comportament: un problema en auge

Joc, xarxes i videojocs: addiccions en augment

L'opinió de: Pep Castellon i Maria Lozano

Periòdic d'Andorra

Publicat: 10 maig, 2026 - 23:05 CEST

Veure la font

Si posem el focus en els diferents tipus d’addiccions, de seguida ens adonarem que no totes tenen a veure amb algun tipus de substància, ja que alguns tenen com a nexe un comportament: és el cas dels jocs d’atzar, el trastorn del joc, fer un ús problemàtic d’internet -en aquest bloc podem trobar les xarxes socials i el joc amb les criptomonedes i la borsa de valors- i l’ús de la pornografia. L’Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones, del ministeri de sanitat del govern d’Espanya ha creat l’Informe sobre les anomenades addiccions del comportament i altres trastorns addictiu 2025, que agafarem de base per crear l’article.

Està clar que l’ús de jocs d’atzar, xarxes socials o videojocs no sempre tenen perquè arribar a desenvolupar un trastorn addictiu o suposar un problema, tot i que pot suposar en alguns casos un augment del risc per arribar a ser-ho.Això és que aquestes activitats estan molt esteses en la nostra societat, tant en menors d’edat com en majors.

Primerament, parlarem sobre el joc d’atzar, en què el 53% de la població d’entre 15 i 64 anys ha jugat en l’últim any, sigui presencialment o de manera online. Si ens fixem en el joc online, només el 5,5% de la població adulta ha jugat en l’últim any, amb, una prevalença més gran en homes (8,2%) que s’interessen per les apostes esportives (50,4%), mentre que per les dones el que és el més popular és la loteria. Els diners que gasten oscil·la entre els 6 i 30 euros. Tot i així, entre els adolescents la prevalença va a l’alça, i és molt superior en homes (20,7%) que en dones (5,3%), i acostumen a jugar de manera setmanal i inclús diària. Els homes en aquest cas juguen a la ruleta i a apostes esportives, mentre que les dones al bingo i la loteria. En el cas del joc presencial està molt més estès entre la població, sobretot la loteria convencional i la instantàniaa. En el cas dels adolescents el joc presencial també ha augmentat, amb una prevalença amb homes.

Tot i així, com hem dit abans, tot i que els jocs d’atzar estan molt normalitzats a la nostra societat, no tenen per què presentar un ús problemàtic. Segons l’Informe de Adicciones Comportamentales 2025 un 1,4% dels adults presenta un possible problema amb el joc, sent el percentatge més gran en homes (un 2,2%) que en dones (0,7%). En canvi, si posem el focus en els adolescents, el percentatge augmenta fins al 4,9%, sobretot en els homes. Respecte al tipus de joc, el més problemàtic és l’online, tant en adults com en adolescents, ja que l’accés és més fàcil i la persona no té cap control de la situació. I és que per exemple, les màquines d’atzar, és a dir, les anomenades màquines escurabutxaque, té major risc tant en format físic com en format online, seguit de les apostes esportives, com ja hem vist abans, sobretot en persones joves i jocs de cartes amb diners. La raó es que aquests tres jocs, són ràpids i repetitius, amb una facilitat per acaparar l’atenció ràpidament.

Respecte als diners que es gasten les persones amb un possible joc problemàtic a l’estat veí, es detecta un augment en persones que es gasten més de 300 euros en un sol dia -sobretot en persones joves i homes-, havent-hi més risc com més diners es gasten de cop.

I aquí ve el més interessant: les persones que presenten joc problemàtic tenen més possibilitats de consum intensiu d’alcohol, tabaquisme i inclús consum de cànnabis. És a dir, aquesta conducta de risc és una més entre un patró.

Respecte a les xarxes socials, hi ha una dada bastant preocupant: i és que el 15% dels adolescents presenten un possible ús problemàtic, és a dir, 1 de cada sis joves. En aquest cas es veu molta diferència entre les hores d’ús els dies que els adolescents tenen classe, entre dos o tres, i els dies que no, que arriben fins a més de cinc hores. Però en aquest cas no només és l’ús, ja que solen tenir una necessitat constant de connexió a la pantalla i a les xarxes. I és que la Comunitat de Madrid va fer el primer assaig científic d’Espanya sobre xarxes socials i menors, posant el focus sobre l’ansietat i la inseguretat que els generenI les dades són clares: Més de la meitat de les noies i quasi el 40% dels nois entre 16 i 16 anys mostren una gran inseguretat si no poden veure Instagram, iquestes s´n encara més altes si no responen a l’instant un missatge.

Els videojocs és un altre factor de risc, sobretot entre els més joves: i és que el 84,4% dels adolescents juga, tenint un percentatge fins al 96,1% en el cas dels homes. Tot i així, només un 5,2% d’aquests poden presentar un ús problemàtic dels videojocs.

Cal parlar també de la pornografia, ja que segons l’Informe d’Addiccions Comportamentals 2025 del Govern d’Espanya el 63,8 de persones l’ha consumit alguna vegada. En el cas dels adolescents, és un 57,8% n’ha vist, i pot arribar a desenvolupar en un ús problemàtic.

Està clar la importància del tractament en tots els casos d’ús problemàtic d’aquestes accions però, que passa sobretot en el cas dels més adolescents? Com els podem protegir com a societat perquè no arribin a tenir aquest ús problemàtic? La revista Addicciones va publicar al 2025, al seu volumen 37 un article anomenat Programas de prevención escolar del uso problemático de Internet, juego problemático y adicción a videojuegos en España: Una revisión sistemática, que pretén identificar els programes de prevenció escolar d’aquestes addicions. L’estudi explica que només hi ha sis programes identificats, i un d’aquests no té cap evidència científica, i deixa entreveure la diferència entre la problemàtica tan alta entre els adolescents i la quantitat tan baixa dels problemes.

I tot i que aquests cinc programes treballen el pensament crític i el control d’impulsos, el seguiment normalment és a curt termini sense sessions de reforç, així que els efectes son petits o moderats. A més, aquests tenen en comú que sonsón de prevenció universal, és a dir, no estan gens adaptades a perfils de risc.

Així doncs, podem veure que hi ha una problemàtica en les addiccions referent al comportament, sobretot entre els més joves. I tot i que hi ha el tractament pertinent, potser hauríem de donar-li més èmfasi a la prevenció, sobretot que fosa llarg termini i que tingués en compte a aquells col·lectius vulnerables.

L’accés continuat i la immediatesa de les plataformes digitals poden dificultar la detecció d’una conducta problemàtica.

La tecnologia, el joc o els videojocs no són enemics per si mateixos. El repte és detectar quan deixen de ser una activitat escollida i es converteixen en una necessitat que la persona ja no pot controlar.

La prevenció no pot limitar-se a prohibir o espantar. Cal educar sobre els mecanismes de les plataformes, reforçar el pensament crític, oferir alternatives d’oci i crear espais on adolescents i famílies puguin demanar ajuda sense sentir-se jutjats.

Si el joc, les pantalles, els videojocs, les criptomonedes o altres conductes estan afectant la teva vida o la d’algú proper, pots contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.

Dades destacades

Joc d’atzar en persones adultes

Segons les dades recollides a l’article, el 53% de la població d’entre 15 i 64 anys havia participat en algun joc d’atzar presencial o en línia durant l’últim any. El joc en línia arribava al 5,5% de la població adulta i era més freqüent entre els homes.

Joc problemàtic

Un 1,4% de la població adulta presentava indicadors compatibles amb un possible problema de joc. El percentatge era del 2,2% entre els homes i del 0,7% entre les dones. Entre els adolescents, la xifra augmentava fins al 4,9%.

Ús problemàtic de les xarxes socials

El 15% dels adolescents presentava un possible ús problemàtic de les xarxes socials. A més del temps de pantalla, l’article destaca la necessitat constant d’estar connectat i la inseguretat que pot aparèixer quan no es pot consultar una aplicació o respondre immediatament.

Videojocs

El 84,4% dels adolescents jugava a videojocs i el percentatge arribava al 96,1% entre els nois. Tanmateix, el possible ús problemàtic se situava en el 5,2%, fet que mostra que jugar habitualment no equival automàticament a tenir una addicció.

Pornografia

L’article assenyala que el 63,8% de les persones enquestades havia consumit pornografia alguna vegada. Entre els adolescents, el percentatge era del 57,8%. Aquest consum no implica necessàriament un trastorn, però pot esdevenir problemàtic quan hi ha pèrdua de control o afectació de la vida quotidiana.

Prevenció escolar

La revisió científica citada a l’article només va identificar sis programes escolars espanyols destinats a prevenir l’ús problemàtic d’internet, el joc i l’addicció als videojocs. Un no disposava d’evidència científica i els altres presentaven limitacions com el seguiment a curt termini, la falta de sessions de reforç i l’escassa adaptació als perfils de risc.

Preguntes freqüents

Què és una addicció comportamental?

És un patró de conducta repetitiu que la persona té dificultats per controlar i que continua malgrat les conseqüències negatives. Pot afectar les relacions, els estudis, la feina, l’economia, el descans o la salut emocional.

Quines són les principals addiccions comportamentals?

El trastorn per joc d’atzar és la principal addicció comportamental reconeguda. També es poden observar usos problemàtics relacionats amb els videojocs, internet, les xarxes socials, la pornografia, les compres o determinades operacions financeres.

Utilitzar molt les xarxes socials significa tenir una addicció?

No necessàriament. El temps d’ús és un indicador, però cal valorar també la pèrdua de control, la necessitat constant de connexió, l’afectació del descans i la continuïtat de la conducta malgrat els problemes.

Jugar a videojocs és perjudicial?

Jugar no és perjudicial per si mateix. Els videojocs poden formar part de l’oci i de les relacions socials. El problema apareix quan desplacen altres activitats, provoquen conflictes o la persona no pot controlar el temps que hi dedica.

Per què el joc en línia pot presentar més risc?

Perquè és accessible les vint-i-quatre hores, permet operacions ràpides, utilitza diners digitals i redueix la percepció del temps i de les pèrdues. La immediatesa facilita que la conducta es repeteixi de manera contínua.

Quins jocs poden generar més risc?

Les activitats ràpides i repetitives, com les màquines d’atzar, les apostes esportives o alguns jocs de cartes amb diners, poden concentrar més risc perquè ofereixen resultats immediats i múltiples oportunitats de repetir.

Quins senyals poden indicar un problema amb el joc?

Alguns senyals són augmentar progressivament els diners apostats, intentar recuperar les pèrdues, ocultar la despesa, demanar diners, abandonar responsabilitats o sentir irritabilitat quan no es pot jugar.

Què significa perseguir les pèrdues?

És tornar a apostar o invertir amb l’objectiu de recuperar ràpidament els diners perduts. Aquest patró pot portar a assumir riscos cada vegada més elevats.

Per què les addiccions comportamentals poden afectar més els adolescents?

Durant l’adolescència encara s’estan desenvolupant les capacitats de planificació, control d’impulsos i valoració de les conseqüències. A això s’afegeixen la pressió del grup, l’accés permanent a les plataformes i els sistemes dissenyats per retenir l’atenció.

Les addiccions comportamentals poden coexistir amb altres consums?

Sí. L’article assenyala que les persones amb joc problemàtic poden presentar més probabilitat de consum intensiu d’alcohol, tabac o cànnabis. Això reforça la necessitat d’una valoració integral.

Com poden actuar les famílies?

És important interessar-se per l’ús digital, establir límits adaptats a l’edat, parlar dels riscos econòmics i evitar que les pantalles siguin l’única font d’oci o regulació emocional. Davant de senyals preocupants, convé buscar orientació professional.

Com hauria de ser una prevenció efectiva?

Hauria de mantenir-se en el temps, incloure sessions de reforç, treballar el pensament crític i el control d’impulsos i adaptar-se a les necessitats dels grups amb més risc. Una intervenció puntual difícilment pot respondre a un entorn digital permanent.