L’objectiu: millorar la qualitat de vida sense pressions
- Maria Lozano
- Jun 21
- 5 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
Addiccions i reducció de danys: protegir abans que jutjar
L'opinió de: Maria Lozano
Periòdic d'Andorra
Publicat: 21 juny, 2026 - 23:06 CEST
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’addicció com «un trastorn de salut mental i un trastorn del comportament caracteritzat per la necessitat compulsiva de consumir una substància (p. ex., alcohol, drogues, tabac) o de fer una activitat. L’OMS explica que la recaiguda és una etapa comuna dins del procés de recuperació d’un trastorn per addicció, considerant-la part de la naturalesa del trastorn i no un fracàs.
Davant d’aquest fet, es pot treballar amb la reducció de danys en el consum de drogues, una estratègia de salut pública que es fa servir a Europa i no exigeix necessàriament l’abstinència per intervenir, amb l’objectiu de reduir morts per sobredosis, prevenir infeccions (com per exemple el VIH i l’hepatitis), disminuir les complicacions mèdiques i reduir els riscos socials i legals.
Segons explica l’informe ‘Problemas de salud y recursos utilizados en reducción de daños asociados al consumo de drogas’ (2024), elaborat per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) del Ministeri de Sanitat d’Espanya, la reducció de danys parteix de la idea que mentre existeixi consum és imprescindible reduir tots els riscos possibles i, d’altra banda, mantenir el contacte amb els serveis sanitaris i socials. S’ha de posar en èmfasi que molts d’aquests protocols són per a persones ja consumidores.
La reducció de danys va començar cap als anys 80, amb la crisi del VIH, en què es volia evitar que la gent es morís o es contagiés de malalties greus. Es va veure que moltes persones que s’injectaven heroïna compartien xeringues i arran d’això patien hepatitis i SIDA, i al cap de pocs mesos, es morien. En un moment de gran epidèmia, si les polítiques centrades en l’abstinència no aconseguien arribar a tota la població consumidora, es van plantejar si podien evitar que aquelles persones es morissin o contagiïn.
És llavors quan es van començar a desenvolupar programes d’intercanvi de xeringues d’un sol ús i per a una persona, educació sanitària -ensenyaven a les persones com fer servir aquestes xeringues per exemple- i programes de prevenció de sobredosis, tal com explica el llibre ‘Deconstruir las drogas, la historia completa sobre la reducción de daños y el futuro de la adicción’, de Maia Szalavitz.
La raó és que amb la reducció de danys, es canvia totalment el paradigma: abans predominava la idea que l’única resposta era deixar completament les drogues i amb aquesta política l’important és que totes les persones mereixen protecció, assistència sanitària i oportunitats -tant sanitàries com socials- per millorar la seva salut. És a dir, es posa el focus en la persona, fins i tot en les causes d’aquesta, per millorar la seva qualitat de vida.
Queda clar que el consum de drogues existirà independentment de les prohibicions o el rebuig social que generen. I, sovint les persones amb un trastorn addictiu, pateixen estigma per part de la societat, que pot fer que s’aïllin i evitin demanar ajuda als serveis sanitaris, a la mateixa família o als serveis socials per por a la discriminació. Quan el consum es viu en la clandestinitat disminueix la probabilitat de demanar ajuda davant una emergència, es retarda l’accés de diagnòstic de malalties infeccioses, i augmenta el risc de sobredosis perquè les persones consumeixen soles. En el cas de les sobredosis, la reducció de danys ofereix espais segurs com les sales de consum supervisat, on els professionals poden intervenir immediatament davant d’una sobredosi. D’altra banda, promou la distribució de naloxona, un medicament capaç de revertir els efectes d’una sobredosi d’opioides, segons argumenta l’OEDA.
És important recalcar que la reducció de danys i l’abstinència van de bracet: de fet el primer és una filosofia que vol concloure en el segon cas. Però moltes vegades, provar l’abstinència de primeres pot no ser la millor opció i, desembocar més malestar per aquell pacient. La reducció de danys al final és, no jutjar a la persona pel seu trastorn, acompanyar-la durant tot el procés fins que es pugui recuperar.
Una persona no hauria d’haver d’escollir entre deixar immediatament el consum o quedar-se sense ajuda. Protegir la vida, reduir els riscos i mantenir el vincle amb els recursos també són passos importants.
La recuperació no sempre és lineal ni té un únic objectiu. Acompanyar significa treballar des de la realitat de cada persona, respectar-ne el ritme i oferir oportunitats de canvi sense convertir una recaiguda en una condemna.
Si el consum d’alcohol, substàncies, medicació, joc o altres conductes està afectant la teva vida o la d’algú proper, pots contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.
Davant d’una possible sobredosi, una pèrdua de consciència, dificultats respiratòries, convulsions o dolor toràcic, cal contactar immediatament amb els serveis d’emergència.
Preguntes freqüents
Què és la reducció de danys?
És un enfocament de salut pública que intenta reduir les conseqüències negatives del consum de drogues, encara que la persona no deixi de consumir immediatament. Pot incloure informació, material estèril, tractaments, naloxona i espais supervisats.
La reducció de danys promou el consum?
No. L’objectiu és reduir morts, infeccions, intoxicacions i altres conseqüències adverses. Oferir protecció no significa aprovar o fomentar el consum, sinó respondre a una realitat existent amb intervencions sanitàries.
Cal deixar de consumir per rebre ajuda?
No hauria de ser una condició per accedir a informació, assistència sanitària o protecció. La reducció de danys permet començar a treballar amb la persona des de la seva situació actual.
Reducció de danys i abstinència són incompatibles?
No. Poden formar part d’un mateix procés, però la reducció de danys no obliga que l’objectiu final de totes les persones sigui l’abstinència. Els objectius s’han d’adaptar a les necessitats, els riscos i les decisions de cada persona.
Què significa acompanyar sense pressions?
Significa escoltar, oferir informació i acordar objectius realistes sense utilitzar la culpa, l’amenaça o l’expulsió com a eines. L’acompanyament no elimina els límits ni la responsabilitat, però evita convertir l’ajuda en un càstig.
Què és la naloxona?
És un medicament que bloqueja temporalment els efectes dels opioides i pot revertir una sobredosi. La seva administració no substitueix l’atenció d’emergència: després d’utilitzar-la, cal contactar amb els serveis sanitaris.
Què és un programa d’intercanvi de xeringues?
És un recurs que proporciona material estèril i recull el material utilitzat. També pot oferir educació sanitària, proves, vacunació, derivació a tractament i contacte amb altres serveis.
Què són les sales de consum supervisat?
Són espais sanitaris on el consum es produeix sota la supervisió de personal preparat per intervenir davant una sobredosi o una altra complicació. No proporcionen les substàncies consumides.
La reducció de danys només s’utilitza amb heroïna?
No. Encara que moltes intervencions van créixer durant la crisi del VIH i davant el consum injectat d’opioides, el seu principi es pot aplicar a diferents substàncies, vies de consum i conductes.
Per què l’estigma pot augmentar els riscos?
La por de ser jutjada o discriminada pot fer que una persona amagui el consum, consumeixi sola o eviti els serveis sanitaris. Això pot retardar l’atenció davant una intoxicació, una infecció o un altre problema.
Què significa que una recaiguda forma part del procés?
Significa que una represa del consum no hauria d’anul·lar tot el progrés ni provocar l’expulsió automàtica dels recursos. Cal revisar què ha passat, reforçar el suport i adaptar el pla d’acompanyament.
Quin és l’objectiu final de la reducció de danys?
L’objectiu és protegir la vida, disminuir les conseqüències del consum i millorar la salut i la qualitat de vida. En algunes persones, el procés pot conduir a una reducció o a l’abstinència; en altres, es treballaran objectius diferents i progressius.
Comentaris