Articles

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

L’estigma no és només una opinió negativa sobre les persones amb addiccions. Quan els prejudicis es repeteixen durant anys, poden convertir-se en autoestigma, debilitar la confiança en el propi criteri i fer que una persona pensi que mereix menys respecte o menys protecció. Aquest article reivindica el dret a una atenció digna, segura, basada en l’evidència i respectuosa amb l’autonomia durant tot el procés de recuperació.

Ajudar una persona amb una addicció no hauria de dependre de la seva capacitat per abandonar immediatament el consum. La reducció de danys ofereix intervencions destinades a protegir la salut, prevenir sobredosis i infeccions, mantenir el contacte amb els serveis i millorar la qualitat de vida. Aquest article explica per què acompanyar sense pressions ni judicis també és una forma de tractament i de prevenció.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat pot formar part del procés, però moltes persones també necessiten teràpia, seguiment, suport comunitari i temps. Aquest article qüestiona els discursos que culpabilitzen les persones amb addiccions i explica per què el malestar emocional, la normalització de l’alcohol i les desigualtats socials també condicionen l’aparició i la recuperació d’un trastorn addictiu.

Un vi per dinar, una cervesa al vespre o una copa per desconnectar poden semblar conductes completament normals. Precisament per això, el consum problemàtic d’alcohol pot avançar durant anys sense despertar preguntes. Aquest article analitza com la normalització social, la comparació amb persones que beuen més i la imatge extrema de les addiccions dificulten identificar el problema quan encara es pot prevenir.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. Algunes persones arriben a la vellesa després d’anys de consum, mentre que d’altres desenvolupen una dependència en aquesta etapa, sovint relacionada amb l’alcohol, la medicació, el dolor crònic, la solitud o els grans canvis vitals. Aquest article visibilitza una realitat poc estudiada, fàcil de confondre amb els efectes de l’envelliment i encara marcada per un doble estigma.

Quan una addicció entra en una família, l’impacte no recau únicament sobre la persona que consumeix. Moltes mares, parelles, germanes i filles assumeixen la gestió de les crisis, la recerca d’ajuda, les responsabilitats domèstiques i el sosteniment emocional de tot l’entorn. Aquest article visibilitza la càrrega silenciosa de les dones cuidadores i reivindica espais de suport on també elles puguin ser escoltades i acompanyades.

Una recaiguda no significa necessàriament que el tractament hagi fracassat. L’editorial del Diari d’Andorra posa sobre la taula la necessitat que els recursos d’atenció a les addiccions garanteixin continuïtat, respostes individualitzades i un acompanyament que no converteixi la recaiguda en un motiu automàtic d’exclusió.

Projecte Vida va atendre 366 persones durant el 2025 a través dels seus diferents projectes i serveis. D’aquestes, 169 van contactar amb l’entitat per primera vegada, una xifra que representa un increment del 10,5% respecte de l’any anterior i que evidencia la necessitat de reforçar els recursos comunitaris relacionats amb les addiccions a Andorra.