L’addicció no és tan simple com la falta de voluntat

Addiccions i força de voluntat: per què no és tan simple?

L'opinió de: Eva Tenorio

Bondia

Publicat: 20/04/2026

Veure la font

A mi, personalment, ja m’aniria bé que fos només això. De veritat. Que tot es reduís a voler o no voler. Perquè llavors seria molt més fàcil. No caldrien tants metges, ni tants recursos, ni tanta medicació. Ens estalviaríem molt patiment.

Però no va així. Perquè una cosa és el que ens expliquem, i una altra el que veiem cada dia.

Si fos només una qüestió de voluntat, molts companys meus de l’associació ja ho tindrien resolt fa temps. I no parlo de gent que “no s’esforça”. Parlo de persones constants, treballadores, responsables. Gent que ho intenta de veritat. I tot i així, necessita ajuda. Teràpia. Seguiment. Temps.

La voluntat hi és. Quan ho simplifiquem tant, acabem dient coses que no s’aguanten gaire. És com dir que una persona que no té cames no corre perquè no vol. No va així. Potser necessita pròtesis, suport, temps… i després ja veurem. Amb les addiccions passa igual.

I això no és només el que veiem a Projecte Vida. És que les dades també van per aquí. Els casos no baixen. A la Unitat de Conductes Addictives cada vegada hi ha més persones, i el malestar emocional també puja, sobretot entre les dones. Entre els joves, el consum d’alcohol continua sent alt.

L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra ho diu clar: més consum de risc i més malestar. No és una sensació. Només el primer trimestre del 2026, a Projecte Vida hem atès 77 persones en primera visita i hem fet 79 seguiments.

I això ja et dona una pista. Perquè la gent no ve un dia i ja està. Quan arriben, es queden. Tornen. Necessiten suport durant mesos, moltes vegades anys.

I aquí és on això de la voluntat comença a fer aigües. Perquè si tot depengués de voler, amb una decisió n’hi hauria prou. Però no funciona així. A l'UCA, el 2024 es van atendre 879 persones, i la tendència va cap amunt des de fa anys. I més de la meitat dels casos tenen a veure amb l’alcohol.

I això és important. Perquè l’alcohol no és una cosa puntual. És a tot arreu. Està normalitzat. Forma part de les relacions, de l’oci, del dia a dia. I quan convius amb això constantment, no és només una decisió individual.

Si a més hi afegeixes que no tothom viu igual –feines precàries, més càrregues, més dificultats per accedir a ajuda–, encara es veu més clar que no tothom juga amb les mateixes cartes. I això pesa. Molt. Dir que tot és voluntat és massa fàcil. I també és bastant injust. Perquè al final el que fa és carregar-ho tot a sobre de qui ja està malament. I així no anem enlloc. Perquè si el problema és només de la persona, sembla que la solució també ho hagi de ser. I no és veritat.

Quan mires bé què està passant, el que veus és un patró que es repeteix. Una realitat bastant més complexa del que ens agradaria.

Com diu Gabor Maté, la pregunta no és per què l’addicció, sinó per què el dolor.

I aquí és on canvia tot.

La voluntat pot iniciar el canvi, però la recuperació també necessita recursos, acompanyament, temps i oportunitats reals.

Dir que tot depèn de la voluntat és fàcil, però deixa tota la responsabilitat sobre la persona que ja està patint. La recuperació no consisteix només a voler canviar: també necessita eines, suport, temps i un entorn que ofereixi oportunitats reals.

Demanar ajuda no demostra debilitat. Demostra que una realitat complexa necessita una resposta igualment completa.

Si el consum d’alcohol, substàncies, medicació, joc o altres conductes està afectant la teva vida o la d’algú proper, pots contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.

Dades destacades

Durant el primer trimestre del 2026, Projecte Vida va atendre 77 persones en primera visita i va efectuar 79 seguiments. Aquestes xifres mostren que l’atenció no acostuma a limitar-se a una única consulta, sinó que moltes persones necessiten un acompanyament continuat.

L’article també recull que la Unitat de Conductes Addictives va atendre 879 persones durant el 2024 i que més de la meitat dels casos estaven relacionats amb l’alcohol. Aquest pes de l’alcohol s’ha d’interpretar dins d’un context on el consum està àmpliament normalitzat en les relacions, l’oci i la vida quotidiana.

Preguntes freqüents

L’addicció és una falta de voluntat?

No. Una persona pot voler deixar una substància o una conducta i, tot i així, tenir dificultats per aconseguir-ho sense suport. La voluntat pot formar part del canvi, però no substitueix el tractament, el seguiment ni els recursos necessaris.

Per què no és suficient decidir deixar-ho?

Perquè una addicció pot afectar els hàbits, les emocions, les relacions i la manera com la persona respon davant determinades situacions. També pot existir dependència física o psicològica, malestar emocional i un entorn que facilita la continuïtat del consum.

Quins factors poden influir en una addicció?

Hi poden intervenir factors personals, emocionals, socials i ambientals. Entre aquests hi ha el trauma, l’estrès, la soledat, els problemes de salut mental, la disponibilitat de la substància, la normalització del consum i les dificultats per accedir a ajuda.

Quina funció té la voluntat en la recuperació?

La motivació i la decisió de canviar són importants, però necessiten condicions que permetin sostenir el procés. Una persona també pot requerir suport professional, una xarxa comunitària, estabilitat i alternatives per gestionar el malestar.

Per què culpabilitzar pot empitjorar la situació?

La culpabilització pot augmentar la vergonya i l’autoestigma. Quan una persona pensa que el problema demostra que és feble o irresponsable, pot ocultar el consum i retardar la demanda d’ajuda.

Quant de temps dura la recuperació?

No existeix un termini únic. Algunes persones necessiten intervencions puntuals, mentre que d’altres requereixen seguiment durant mesos o anys. La durada depèn de la situació, les necessitats i els objectius de cada persona.

Per què l’alcohol pot ser especialment difícil d’evitar?

Perquè està present en celebracions, trobades socials, espais d’oci i rutines quotidianes. Aquesta disponibilitat i acceptació social poden dificultar la reducció o l’abstinència i fer que el problema es detecti més tard.

Com influeixen les condicions de vida?

La precarietat, les càrregues familiars, el malestar emocional, la falta de recursos i les barreres d’accés als serveis poden augmentar la vulnerabilitat o dificultar la recuperació. No totes les persones disposen de les mateixes oportunitats per cuidar-se.

Demanar ajuda significa no haver-se esforçat prou?

No. Demanar ajuda significa reconèixer que el problema necessita recursos que una persona no ha de proporcionar-se tota sola. Recórrer a tractament o a un grup de suport és una decisió activa de cura.

Què pot ajudar durant la recuperació?

Segons cada cas, poden ser útils la valoració professional, la teràpia, el seguiment mèdic, els grups d’ajuda mútua, el suport familiar, la reducció de riscos i el treball sobre les causas del malestar.