Com distorsionar una sexualitat sana
- Maria Lozano
- Jun 26
- 7 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
La sexualitat és una part fonamental de la vida d’una persona
L'opinió de: Maria Lozano
Diari d'Andorra
Publicat: 26.06.2026 | 06:11
La sexualitat és una part fonamental de la vida d’una persona. La tenim d’ençà que naixem, i es va desenvolupant i canviant durant tota la vida. Tot i així, és l’adolescència l’etapa clau de la construcció de la sexualitat, perquè els joves desenvolupen la seva identitat, descobreixen els seus desitjos i comencen a tenir les primeres experiències sexuals, tal com explica la Guía sobre pornografía para profesionales y mediadores juveniles, del Consejo de Juventud de España.
Però aquests adolescents, sovint, no tenen un primer contacte amb la sexualitat d’una manera sana, sinó amb pornografia. De fet, segons Ballester i Sedano, el 2024 el 25% dels adolescents espanyols d’entre 13 i 18 anys van veure més de mil hores de contingut sexual. La guia explica que manca educació afectivosexual, tant a les escoles com a les famílies, i els joves, davant la curiositat pròpia de la seva edat, comencen el contacte amb la pornografia. Però aquesta, i és important recalcar-ho, pot transmetre una visió distorsionada de la realitat, ja que una part important de la pornografia comercial més consumida pot transmetre una visió distorsionada de les relacions, basada en dinàmiques de dominació, desigualtat o cosificació.
I aquest primer consum, segons l’Unicef, es produeix cada vegada a edats més joves, fins i tot als 11 anys, quan la personalitat i la sexualitat encara s’estan desenvolupant. I és que durant la preadolescència el cervell és molt sensible a les recompenses immediates (i la pornografia ho és). És per això que alguns adolescents poden acabar associant l’excitació només als estímuls pornogràfics, sense tenir en compte les relacions afectives reals.
Quan comença a ser problemàtic el consum?
Segons la guia esmentada anteriorment, el consum comença a ser problemàtic quan hi ha una necessitat persistent de fer-ne ús, tot i que no sempre generi conseqüències positives. Cada vegada la persona necessitarà més temps per veure pornografia, fins al punt d’interferir en altres activitats quotidianes. A més, sovint apareixen sentiments de culpa o malestar després del consum o un ús de la pornografia com a mecanisme per afrontar l’estrès, la tristesa o la solitud.
També s’ha de tenir en compte la possible relació entre pornografia i agressivitat. Una revisió bibliogràfica publicada a la revista Hyga de enfermería suggereix que els consumidors de pornografia poden aprendre guions sexuals com la dominació, la violència i la cosificació de les dones com a forma de sexualitat. Tot i així, l’article reconeix que alguns autors no troben una associació clara, sinó que es considera que la pornografia reforça actituds agressives que existeixen prèviament.
La tenim des que naixem i es va desenvolupant i canviant tota la vida
Perspectiva de gènere
La perspectiva de gènere és clau per entendre la pornografia comercial avui en dia, ja que un gran percentatge d’aquesta està construïda per a homes heterosexuals i centrada en el desig masculí. Per això, en aquest tipus de pornografia, quan hi apareixen dones, sovint ho fan per satisfer les necessitats masculines i com a subjectes amb poca capacitat de decisió. I és que la Guía sobre pornografía sosté que moltes escenes no es basen en una relació de reciprocitat, sinó en una de dominació-submissió i, fins i tot, contribueixen a normalitzar comportaments que poden ser interpretats com a formes de violència sexual.
En una societat en què els adolescents s’apropen a la sexualitat amb la pornografia com a gairebé únic recurs, les expectatives sobre les relacions, la manera d’entendre el coneixement i la concepció del plaer poden veure’s condicionades per expectatives poc realistes sobre les relacions, el consentiment i la sexualitat.
Com prevenir aquesta problemàtica?
Però, tot i la problemàtica, com a pares hem de treballar perquè els nostres fills desenvolupin una sexualitat sana, sense que la pornografia sigui el centre d’aquesta. Tal com assenyala la Guia per a famílies sobre adolescents i ús de pornografia, elaborada per la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i l’associació Dale una vuelta, els pares poden prevenir el consum de pornografia dels seus fills a partir d’aquestes mesures:
–Dona exemple: el teu fill no hauria de veure que tens sempre el mòbil a la mà o fas servir un llenguatge sexualitzat.
–Observa els hàbits del teu fill: sigues conscient de quins canals veu, si representen un perill per a l’accés a la pornografia. És important saber quants perfils té a les xarxes socials i quines xarxes té. També s’ha de tenir en compte quins videojocs consumeix.
–Ajuda a controlar-ho, instal·lant un sistema de control parental a tots els dispositius que pot fer servir el teu fill, com poden ser Netflix, internet i altres serveis d’estríming. És important ser transparent sobre el tema i explicar per què cal tenir aquest control.
–Estableix normes d’ús de dispositius: posa límits a l’ús de la tecnologia, tant en espai com en temps, per reduir el risc d’exposició a la pornografia.
Tot i així, és important com a societat educar els nostres fills, nebots i nets –en definitiva, els més petits– en l’afecte, la comprensió, el respecte als cossos reals i una sexualitat sana i ajustada a la realitat. És imprescindible parlar amb ells, des de ben petits i amb un llenguatge adequat a la seva edat, sobre el respecte, el consentiment i els límits, tant els propis com els dels altres.
Els experts coincideixen que la comunicació oberta, honesta i adaptada a l’edat és una de les eines de prevenció més eficaces. Promoure espais de confiança en què els infants i adolescents puguin expressar dubtes i inquietuds contribueix a desenvolupar una visió més saludable de les relacions, l’afectivitat i la sexualitat.
La pornografia no hauria de ser qui expliqui als adolescents què és el desig, com són els cossos o què s’espera d’una relació sexual.
La resposta no pot limitar-se a bloquejar pàgines o retirar dispositius. Cal parlar del plaer, dels afectes, del consentiment, de la diversitat corporal i dels límits amb naturalitat i amb un llenguatge adaptat a cada edat.
Quan les famílies i els centres educatius eviten la conversa, internet ocupa aquest espai. Educar no significa avançar experiències, sinó oferir eines perquè els infants i adolescents puguin protegir-se, decidir i construir relacions més lliures i respectuoses.
Si l’ús de pornografia està generant pèrdua de control, malestar o conflictes, es pot demanar orientació professional i contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.
Dades destacades
Exposició cada vegada més primerenca
L’article assenyala que el primer contacte amb pornografia es produeix a edats cada vegada més baixes. Les dades recents de UNICEF Espanya situen l’edat mitjana d’inici aproximadament en els 11,5 anys.
La pornografia no representa necessàriament la sexualitat real
Una part important de la pornografia comercial més consumida mostra relacions construïdes al voltant de la dominació, la desigualtat, la cosificació i el desig masculí. Aquestes representacions poden condicionar les expectatives quan no existeixen altres referents educatius.
Quan el consum es torna problemàtic
El text identifica com a possibles senyals la necessitat persistent de consumir pornografia, l’augment del temps dedicat, la interferència amb altres activitats, el malestar posterior i el seu ús per gestionar l’estrès, la tristesa o la soledat.
Consentiment i perspectiva de gènere
La pornografia comercial pot presentar escenes sense una comunicació clara dels límits o basades en dinàmiques de dominació i submissió. Per això, l’article defensa una educació que diferenciï la ficció pornogràfica d’una relació basada en el desig compartit, la reciprocitat i el consentiment.
L’educació afectivosexual com a prevenció
L’OMS inclou dins de l’educació sexual integral les relacions, el respecte, el consentiment, l’autonomia corporal, la igualtat de gènere i la salut sexual. La informació ha de ser científica, progressiva i adaptada a l’edat i al desenvolupament.
Preguntes freqüents
La pornografia pot influir en la sexualitat dels adolescents?
Sí, especialment quan es converteix en la principal font d’informació. Pot condicionar les expectatives sobre els cossos, les pràctiques, el rendiment, el plaer i la manera d’entendre les relacions.
Aquesta influència no és igual en totes les persones i depèn de l’edat, la freqüència, el tipus de contingut, el context familiar i l’educació afectivosexual disponible.
Veure pornografia significa tenir una addicció?
No. El consum puntual o habitual no equival automàticament a una addicció. És més rigorós parlar d’ús problemàtic quan apareixen pèrdua de control, interferència amb la vida quotidiana, malestar o continuïtat malgrat les conseqüències.
Quins senyals poden indicar un ús problemàtic?
Alguns possibles indicadors són:
– Necessitar consumir-ne cada vegada amb més freqüència.
– Dedicar-hi més temps del previst.
– Descuidar estudis, descans o relacions.
– Intentar reduir-ne l’ús sense aconseguir-ho.
– Sentir culpa o malestar després del consum.
– Utilitzar-la principalment per afrontar l’ansietat, la tristesa o la soledat.
Aquests senyals s’han de valorar en conjunt i no permeten establir un diagnòstic per si sols.
La pornografia és educació sexual?
No. La pornografia és contingut audiovisual produït principalment amb una finalitat d’excitació o comercial. No acostuma a explicar la comunicació, la prevenció, els límits, el consentiment, la diversitat corporal ni la cura emocional.
Com pot afectar la percepció dels cossos?
La repetició de determinats models físics, genitals i de rendiment pot generar comparacions, inseguretat o la idea que només alguns cossos són desitjables. Les relacions reals presenten molta més diversitat que les representacions comercials.
Quina relació hi ha entre pornografia i consentiment?
Quan les escenes ometen la negociació dels límits o presenten la insistència, la dominació o la submissió com a formes habituals de plaer, els adolescents poden rebre una idea confusa del consentiment.
El consentiment ha de ser lliure, informat, reversible i present durant tota la relació. L’OMS considera el respecte, el consentiment i l’autonomia corporal elements centrals de l’educació sexual integral.
La pornografia provoca conductes violentes?
No es pot afirmar que el consum provoqui automàticament violència. L’article explica que la literatura científica no ofereix una conclusió única i que alguns treballs suggereixen que aquests continguts poden reforçar actituds agressives o desiguals que ja existien.
Per què és important la perspectiva de gènere?
Perquè una part de la pornografia comercial està construïda des d’una mirada centrada en el plaer masculí heterosexual. Les dones poden aparèixer cosificades, subordinades o amb poca capacitat per expressar desitjos i límits.
Com podem parlar de pornografia amb adolescents?
És preferible iniciar una conversa tranquil·la, sense interrogatoris ni amenaces. Es pot preguntar què han vist, què els ha fet sentir i quines diferències identifiquen entre una escena pornogràfica i una relació real.
L’objectiu no és avergonyir, sinó oferir criteris perquè puguin interpretar el contingut amb pensament crític.
El control parental és suficient?
No. Pot reduir l’exposició, especialment durant la infància, però no substitueix la comunicació ni l’educació afectivosexual. Els límits tecnològics funcionen millor quan s’expliquen amb transparència i s’acompanyen de confiança.
A quina edat s’ha de començar a parlar de sexualitat?
L’educació pot començar durant la infància amb continguts adaptats: coneixement del cos, emocions, respecte, intimitat, límits i seguretat. Parlar de sexualitat amb infants no significa parlar de pràctiques adultes.
Què és una sexualitat sana?
És una manera de viure la sexualitat basada en la llibertat, el respecte, el consentiment, la comunicació, la reciprocitat i la cura. També implica poder expressar desitjos i límits sense pressió, violència ni discriminació.
Comentaris