Articles

L’estigma no és només una opinió negativa sobre les persones amb addiccions. Quan els prejudicis es repeteixen durant anys, poden convertir-se en autoestigma, debilitar la confiança en el propi criteri i fer que una persona pensi que mereix menys respecte o menys protecció. Aquest article reivindica el dret a una atenció digna, segura, basada en l’evidència i respectuosa amb l’autonomia durant tot el procés de recuperació.

Ajudar una persona amb una addicció no hauria de dependre de la seva capacitat per abandonar immediatament el consum. La reducció de danys ofereix intervencions destinades a protegir la salut, prevenir sobredosis i infeccions, mantenir el contacte amb els serveis i millorar la qualitat de vida. Aquest article explica per què acompanyar sense pressions ni judicis també és una forma de tractament i de prevenció.

Les catinones sintètiques són substàncies estimulants creades en laboratori que poden comercialitzar-se com si fossin cocaïna, MDMA o amfetamines. La composició pot variar, la persona no sempre sap què està consumint i algunes presenten un potencial elevat de repetició compulsiva. Aquest article explica què són, quins efectes poden provocar i per què representen un repte creixent per a la salut pública.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat pot formar part del procés, però moltes persones també necessiten teràpia, seguiment, suport comunitari i temps. Aquest article qüestiona els discursos que culpabilitzen les persones amb addiccions i explica per què el malestar emocional, la normalització de l’alcohol i les desigualtats socials també condicionen l’aparició i la recuperació d’un trastorn addictiu.

Un vi per dinar, una cervesa al vespre o una copa per desconnectar poden semblar conductes completament normals. Precisament per això, el consum problemàtic d’alcohol pot avançar durant anys sense despertar preguntes. Aquest article analitza com la normalització social, la comparació amb persones que beuen més i la imatge extrema de les addiccions dificulten identificar el problema quan encara es pot prevenir.

Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.

La cocaïna ha deixat d’associar-se exclusivament a contextos marginals i s’ha integrat progressivament en espais d’oci, entorns laborals i situacions d’alta exigència. Aquesta normalització redueix la percepció del risc i pot retardar la demanda d’ajuda. L’article analitza què està passant amb el consum de cocaïna, els factors socials que poden afavorir-lo, l’augment del policonsum i les dades observades per Projecte Vida a Andorra.

El Gener Sec pot ser una oportunitat per aturar-se, observar els hàbits de consum i reflexionar sobre la relació que mantenim amb l’alcohol. Tanmateix, deixar de beure durant un mes no és una solució màgica ni un tractament per a la dependència. Eva Tenorio analitza els beneficis, els riscos i les preguntes que hauríem de fer-nos perquè aquesta pausa es converteixi en un exercici real de consciència.

Una recaiguda no significa necessàriament que el tractament hagi fracassat. L’editorial del Diari d’Andorra posa sobre la taula la necessitat que els recursos d’atenció a les addiccions garanteixin continuïtat, respostes individualitzades i un acompanyament que no converteixi la recaiguda en un motiu automàtic d’exclusió.

Projecte Vida s’ha incorporat com a membre de ple dret de la Taula Nacional contra les Drogodependències. La participació permanent de l’entitat reforça la presència de la societat civil i permet incorporar l’experiència directa de les persones amb addiccions i les seves famílies en la definició de les polítiques públiques d’Andorra.

Projecte Vida va atendre 366 persones durant el 2025 a través dels seus diferents projectes i serveis. D’aquestes, 169 van contactar amb l’entitat per primera vegada, una xifra que representa un increment del 10,5% respecte de l’any anterior i que evidencia la necessitat de reforçar els recursos comunitaris relacionats amb les addiccions a Andorra.