Encaixa amb tot (menys amb la realitat)

Alcohol i normalització: el problema que costa veure

L'opinió de: Eva Tenorio

Periòdic d'Andorra

Publicat: 12 abril, 2026 - 23:04 CEST

Veure la font

Ja sé que torno a dir el mateix, però és necessari. Hi ha una cosa que fem molt bé com a societat: només ens preocupem quan ja és massa tard. Amb les addiccions passa exactament això. Ens imaginem situacions molt extremes. Drogues dures, yonkis, persones al límit, sense feina, vides completament destrossades. I mentre pensem en tot això, ens passa per alt el que tenim cada dia davant dels nassos. Perquè la realitat és una altra.

A Projecte Vida, el 69,9% de les persones ateses tenen problemes amb l’alcohol. Molt per davant del joc (4,9%), el cànnabis (2,9%) o els psicofàrmacs (1,9%). És a dir, no estem parlant de situacions excepcionals. Estem parlant del de cada dia. I aquí és on comença tot. Perquè quan una conducta encaixa dins de la nostra manera de viure, deixa de generar preguntes. Deixa de preocupar. Deixa de ser un problema.

Un vi per dinar. Una cervesa al vespre. Un “jo controlo”. Un “no és per a tant”. Tot el món ho fa. Jo bec el normal. Aquell sí que té un problema, no jo. I així és com ens ho expliquem. I així és com no mirem. Perquè mentre hi hagi algú que beu més que tu, sempre podràs pensar que el problema és dels altres. Sempre hi haurà algú pitjor. I amb això ja en tenim prou. No sona a res alarmant. Fins que ho és.

L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra també ho diu, encara que no ho vulguem veure. El consum d’alcohol és majoritari: 68% dels homes i 60% de les dones en consumeixen. I el consum de risc està augmentant, sobretot en dones joves. Però això no genera alarma. No incomoda. No surt als titulars. Perquè encaixa. I aquí és on tenim el problema.

A Projecte Vida ho veiem constantment. La gent no demana ajuda quan comencen les dificultats. No ho fan quan comencen a perdre el control. Ho fan quan ja no poden més. Quan el cos diu prou. Quan la família està tocada. Quan la feina penja d’un fil. I llavors sí. Llavors ens sembla un problema. Però no ha començat en aquell moment. Fa temps que hi era.

I això no passa perquè la gent no vulgui cuidar-se. Passa perquè és molt difícil veure un problema quan s’assembla tant al que fa tothom. Si el teu consum és com el del teu entorn, costa posar-hi nom. Costa veure-ho. I no tot el que fa mal es veu. De fet, sovint passa al revés.

El que més costa de detectar és el que es manté en el temps sense fer soroll. El que encaixa. El que no trenca la rutina. El que et permet continuar funcionant mentre, a poc a poc, tot es va complicant. I això arriba tard. No perquè sigui menys important. Sinó perquè no incomoda prou. Perquè no trenca prou. Perquè no ens obliga a mirar.

Ens hem acostumat a pensar que el problema és el que queda al marge. El que es veu. El que ens permet dir “jo no soc així”. Però el problema sovint és el contrari. És allò que compartim. Allò que repetim. Allò que ningú qüestiona. Per això continuem arribant tard. Perquè mentre continuem associant les addiccions només amb situacions límit, continuarem sense veure tot el que passa abans. Tot el que es construeix a poc a poc, dia rere dia, dins d’una aparent normalitat.

I les dades tornen a dir el mateix. A la Unitat de Conductes Addictives, gairebé el 56% de les persones ateses ho són per problemes amb l’alcohol. Molt per davant del cànnabis (18,62%), el tabac (10%) o la cocaïna (9,5%). No estem parlant d’excepcions. Repeteixo: no estem parlant d’excepcions. Estem parlant del que passa cada dia. I encara així, costa veure-ho.

Perquè l’alcohol no trenca de cop. No expulsa. No etiqueta. Et deixa continuar. Et deixa funcionar mentre, a poc a poc, es va desordenant tot. I això és el que el fa tan perillós. Que no hi ha un moment clar. Hi ha molts petits moments que anem deixant passar.

Potser ens hem equivocat mirant. Potser no hauríem de mirar només el que és més visible, sinó el que està completament integrat en la nostra manera de viure. Perquè si el 69,9% té a veure amb l’alcohol, això no és marginal. És estructural. És cultural. I, curiosament, molt rendible econòmicament per a alguns.

I aquí ve la part incòmoda. No estem parlant d’ells. Estem parlant de nosaltres. De com vivim. De com celebrem. De com gestionem el malestar. Perquè el problema no és que hi sigui. És que no el veiem quan encara es pot aturar. I quan el veiem, sovint ja fa massa temps que hi és. Com deia Francisco de Quevedo, escriptor, no el cantant: “Poderoso caballero es don dinero”.

Quan el consum s’assembla al del nostre entorn, pot resultar més difícil reconèixer que alguna cosa està canviant.

No cal esperar que l’alcohol ho trenqui tot per reconèixer que alguna cosa està canviant. De vegades, el primer senyal és precisament que la beguda ha encaixat massa bé en la rutina, en les celebracions o en la manera de gestionar el malestar.

Preguntar-se per què bevem, en quines situacions i què passaria si decidíssim no fer-ho pot ajudar a observar la relació amb l’alcohol sense culpa ni judicis.

Si el consum d’alcohol està afectant la teva vida o la d’algú proper, pots contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.

Preguntes freqüents

Què és un consum problemàtic d’alcohol?

És una forma de consum que comença a afectar la salut, les relacions, l’economia, la feina o el benestar emocional. No cal consumir cada dia ni haver arribat a una situació extrema perquè existeixi un problema.

Per què costa detectar els problemes amb l’alcohol?

Perquè l’alcohol està integrat en moltes activitats socials, celebracions i rutines quotidianes. Quan les persones de l’entorn també beuen, el consum propi pot semblar normal i generar menys preocupació.

Es pot tenir un problema amb l’alcohol i continuar treballant?

Sí. Una persona pot mantenir durant molt de temps la feina, les responsabilitats i una aparença de normalitat. Continuar funcionant no significa necessàriament que el consum no estigui provocant danys.

Beure només els caps de setmana pot ser problemàtic?

La freqüència no és l’únic indicador. També cal observar la quantitat, la pèrdua de control, els riscos assumits, les conseqüències i la funció que compleix l’alcohol.

Quins senyals poden indicar una relació problemàtica?

Alguns senyals són necessitar beure per relaxar-se, augmentar progressivament la quantitat, tenir dificultats per aturar-se, sentir culpa, ocultar el consum o continuar malgrat els conflictes i les conseqüències.

Què significa utilitzar l’alcohol per gestionar el malestar?

Significa recórrer a la beguda per reduir temporalment l’ansietat, la tristesa, l’estrès, la soledat o el cansament. Quan aquesta estratègia es repeteix, pot convertir-se en la principal manera d’afrontar les emocions.

Comparar-se amb altres persones és una bona manera de valorar el consum?

No. Pensar que una altra persona beu més no permet saber si el consum propi està generant riscos. La pregunta important és com afecta l’alcohol la salut, les decisions i la vida quotidiana de cadascú.

Cal tocar fons per demanar ajuda?

No. L’ajuda es pot demanar quan apareixen les primeres preocupacions, abans que el consum provoqui conseqüències greus. La detecció precoç facilita la intervenció i amplia les opcions de canvi.

Com podem parlar amb una persona que ens preocupa?

És preferible parlar des de la preocupació i descriure situacions concretes, evitant etiquetes, acusacions o judicis. També és important oferir suport i informació sense intentar controlar totes les seves decisions.