Articles

Les begudes energètiques són accessibles, es promocionen com una ajuda per rendir més i formen part de molts espais d’oci juvenil. Tanmateix, el seu elevat contingut en cafeïna i, en molts casos, en sucre pot afectar el descans i el benestar, especialment durant l’adolescència. Aquest article analitza els riscos del consum, la barreja amb alcohol i el paper que tenen el màrqueting i la cultura de la hiperproductivitat en la seva normalització.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat pot formar part del procés, però moltes persones també necessiten teràpia, seguiment, suport comunitari i temps. Aquest article qüestiona els discursos que culpabilitzen les persones amb addiccions i explica per què el malestar emocional, la normalització de l’alcohol i les desigualtats socials també condicionen l’aparició i la recuperació d’un trastorn addictiu.

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostren que no totes les persones parteixen de les mateixes condicions per cuidar la seva salut. Les dones, les classes socials més desfavorides i una part de la població jove presenten més malestar emocional, més dificultats per accedir a determinats serveis i alguns patrons de consum preocupants. Aquest article analitza què hi ha darrere dels percentatges i per què les addiccions també estan relacionades amb les condi

Un vi per dinar, una cervesa al vespre o una copa per desconnectar poden semblar conductes completament normals. Precisament per això, el consum problemàtic d’alcohol pot avançar durant anys sense despertar preguntes. Aquest article analitza com la normalització social, la comparació amb persones que beuen més i la imatge extrema de les addiccions dificulten identificar el problema quan encara es pot prevenir.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. Algunes persones arriben a la vellesa després d’anys de consum, mentre que d’altres desenvolupen una dependència en aquesta etapa, sovint relacionada amb l’alcohol, la medicació, el dolor crònic, la solitud o els grans canvis vitals. Aquest article visibilitza una realitat poc estudiada, fàcil de confondre amb els efectes de l’envelliment i encara marcada per un doble estigma.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat, soroll mental i esgotament sense una explicació clara. En alguns casos, l’alcohol, els ansiolítics o altres substàncies poden convertir-se en intents d’alleujar temporalment aquest malestar. Aquest article explica, des d’una experiència personal, la relació entre el TDAH i les addiccions, el valor del diagnòstic tardà i la importància d’accedir a un tractament adequat.

La cocaïna ha deixat d’associar-se exclusivament a contextos marginals i s’ha integrat progressivament en espais d’oci, entorns laborals i situacions d’alta exigència. Aquesta normalització redueix la percepció del risc i pot retardar la demanda d’ajuda. L’article analitza què està passant amb el consum de cocaïna, els factors socials que poden afavorir-lo, l’augment del policonsum i les dades observades per Projecte Vida a Andorra.

Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas, però no sempre resol allò que hi ha al darrere. Sec el got, humida la ferida reflexiona sobre una societat que exigeix abandonar ràpidament les conductes que incomoden, però que evita preguntar-se quina funció compleixen. Més que centrar-nos només en el consum, l’article proposa mirar el dolor emocional, l’esgotament, la soledat i les experiències que intentem silenciar.

El Gener Sec pot ser una oportunitat per aturar-se, observar els hàbits de consum i reflexionar sobre la relació que mantenim amb l’alcohol. Tanmateix, deixar de beure durant un mes no és una solució màgica ni un tractament per a la dependència. Eva Tenorio analitza els beneficis, els riscos i les preguntes que hauríem de fer-nos perquè aquesta pausa es converteixi en un exercici real de consciència.