Dades de l'enquesta de salut

ENSA 2024: salut, gènere, classe social i addiccions

L'opinió de: Eva Tenorio

Altaveu

Publicat: 15/04/2026 (07:30 CET)

Veure la font

“Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres.”

Aquesta frase és de La rebel·lió dels animals de George Orwell.

Parlava de poder.

Però també parla de nosaltres.

Perquè quan mires les dades de salut, el que apareix no és igualtat. És una altra cosa.

Hi ha diferències.

Hi ha patrons.

I hi ha gent que sempre surt pitjor.

I no és casualitat.

A mi m’encanten els números —sobretot quan parlen de salut i d’addiccions—. Per això, quan va sortir l’Enquesta Nacional de Salut del 2024 me la vaig mirar amb calma. Però amb calma de veritat. D’aquelles que et fan anar pàgina per pàgina, sense pressa, perquè ja sabem com funcionen els titulars i tot el que acostumen a deixar fora.

I no falla.

Quan t’hi pares una mica, les coses no són tan boniques com semblen al principi.

Per si algú pensa que això són interpretacions, no. Són dades. De l’ENSA 2024. I per evitar dubtes, en cada dada deixo la pàgina on surt. Només cal obrir l’informe.

Per començar, la salut percebuda no és igual per a tothom. Les dones de classes IV–V presenten un 33,1% de mala salut percebuda, mentre que en les classes I–II és del 12,3%. En els homes passa una cosa semblant: 22,3% davant 11,4% (p. 26).

Això vol dir una cosa molt clara: com pitjor són les condicions de vida, pitjor és la salut.

No estem parlant només de percepció. Estem parlant de desigualtat.

Quan l’ENSA parla de classes socials, no està parlant d’una etiqueta. Està parlant de com viu la gent.

Les classes I i II inclouen directius, professionals i treballadors qualificats no manuals.

Les classes IV i V corresponen a treballadors manuals, qualificats o no, com la construcció, la neteja, la restauració, el manteniment o la indústria.

"Com pitjor són les condicions de vida, pitjor és la salut. No estem parlant només de percepció. Estem parlant de desigualtat. Quan l’ENSA parla de classes socials, no està parlant d’una etiqueta. Està parlant de com viu la gent."

És a dir, una classificació basada en l’ocupació i el tipus de feina.

I el que mostren les dades és clar: les persones de les classes IV–V són les que presenten pitjors resultats en salut.

I això no és nou. Com ja defensava Rudolf Virchow, les condicions socials tenen molt a veure amb la salut i amb la malaltia.

Si mirem la salut mental, encara es veu més clar. Un 35,2% de dones declara malestar emocional, davant del 22,3% dels homes. I en les dones de classes IV–V gairebé arribem al 40% (p. 33).

És a dir, dones que es troben en aquestes classes socials són les que presenten més malestar emocional.

Quatre de cada deu.

Això ja no és una dada qualsevol.

I després hi ha els diners.

Tot i que la majoria de les persones van rebre l’atenció sanitària que necessitaven en els darrers dotze mesos, no tothom hi pot accedir igual. Per motius econòmics, el 6,3% de les dones i el 4,1% dels homes no es van poder permetre atenció mèdica. En el cas de l’atenció dental, la xifra puja fins al 10,4% de les dones i el 7,2% dels homes (p. 61).

Quan no pots accedir a ajuda, el problema no desapareix.

Es queda.

I sovint empitjora.

I és aquí on entren les addiccions.

El consum d’alcohol és present en gran part de la població. El consum moderat arriba al 68% en homes i al 60% en dones, mentre que el consum de risc se situa en el 12% dels homes i el 6% de les dones.

Però el que preocupa és com evoluciona.

En les dones joves, entre 15 i 24 anys, el consum de risc ha passat del 10,2% al 18,2% (p. 86–87).

Això no és puntual.

És el que està passant.

Amb la resta de substàncies, el consum en els darrers 30 dies en general és baix. Els consums més alts s’observen en els tranquil·litzants, sobretot en les dones, i en el cànnabis, en els homes (p. 90–91).

També s’observen diferències en el consum de drogues segons la substància i el sexe (p. 90–91).

No tothom consumeix el mateix.

Ni de la mateixa manera.

Ni pels mateixos motius.

I això importa.

Les dones no surten tant quan es parla de drogues.

Però hi són.

I consumeixen.

Moltes vegades en silenci.

Per dormir.

Per calmar-se.

Per aguantar.

El joc hi és.

Les pantalles també.

Més hores, més ús, més problemes.

Sobretot en joves.

Si ho mires tot junt, el que apareix no és casual.

Els joves acumulen més risc.

Les dones acumulen més malestar invisible.

I qui té menys, ho té més difícil per accedir a ajuda.

I això no passa perquè sí.

Les addiccions no apareixen del no-res. Tenen molt a veure amb com vivim, amb el que tenim i amb el que no tenim.

Però després ho simplifiquem.

Voluntat.

Fer esport.

Cuidar-se.

Com si tothom partís del mateix lloc.

Però no és així.

Quan un jove beu cada cap de setmana, no és només festa.

Quan una dona necessita pastilles per dormir, no és només descansar.

Quan algú no pot accedir a ajuda, no és casualitat.

Les dades hi són.

El que falta és voler mirar-les.

Perquè això no va només de descriure el que passa. Com deia Julio Anguita, la política no és gestionar el que hi ha, sinó transformar-ho.

I si no canviem la mirada, continuarem arribant tard.

I continuarem pagant els mateixos.

Les dades de l’ENSA 2024 mostren que les condicions socials i econòmiques influeixen directament en la salut i en les possibilitats de rebre ajuda.

Les dades no serveixen només per descriure la realitat. També han de servir per transformar-la.

Quan les dones acumulen més malestar, quan les persones amb menys recursos presenten pitjors resultats de salut i quan una part de la població no pot accedir a l’atenció que necessita, no podem limitar la resposta a recomanar més força de voluntat o millors hàbits.

Prevenir les addiccions també significa actuar sobre la precarietat, la soledat, les desigualtats de gènere, les barreres econòmiques i la falta d’accés a ajuda.

Si el consum d’alcohol, medicació, joc o altres conductes està afectant la teva vida o la d’algú proper, pots contactar amb Projecte Vida per privat, mitjançant el WhatsApp (+376) 661 707 o demanant cita directament en l'enllaç de sota.

Dades destacades 

Salut percebuda i classe social

El 33,1% de les dones de les classes socials IV i V declara una mala salut percebuda, davant del 12,3% de les dones de les classes I i II. Entre els homes, els percentatges són del 22,3% i de l’11,4%, respectivament.

Aquestes diferències mostren que el tipus de feina, els ingressos i les condicions materials estan relacionats amb la percepció i l’estat de salut.

Malestar emocional en les dones

El 35,2% de les dones declara malestar emocional, davant del 22,3% dels homes. Entre les dones de les classes socials IV i V, el percentatge s’apropa al 40%.

Aquesta dada ajuda a visibilitzar un malestar que sovint queda ocult darrere de les responsabilitats laborals, domèstiques i de cures.

Barreres econòmiques per rebre atenció

Per motius econòmics, el 6,3% de les dones i el 4,1% dels homes no es van poder permetre l’atenció mèdica que necessitaven. En l’atenció dental, els percentatges pugen fins al 10,4% de les dones i el 7,2% dels homes.

Consum d’alcohol

El consum moderat d’alcohol arriba al 68% entre els homes i al 60% entre les dones. El consum de risc se situa en el 12% dels homes i el 6% de les dones.

Entre les dones de 15 a 24 anys, el consum de risc va passar del 10,2% al 18,2%, una evolució que requereix mesures preventives específiques.

Preguntes freqüents

Què és l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra?

És una enquesta oficial que recull informació sobre l’estat de salut, els estils de vida, la salut mental, els hàbits de consum i l’ús dels serveis sanitaris de la població resident a Andorra.

L’edició del 2024 va entrevistar 904 persones majors de 15 anys i va analitzar les dades per sexe, edat i classe social.

Què són les desigualtats en salut?

Són diferències sistemàtiques en l’estat de salut o en l’accés als recursos que estan relacionades amb factors socials, econòmics i ambientals. No són només diferències individuals ni es poden explicar únicament pels hàbits personals.

Com influeix la classe social en la salut?

Les condicions laborals, els ingressos, l’habitatge, el temps disponible, l’accés als serveis i l’exposició a l’estrès poden influir en el benestar físic i emocional. Les persones amb menys recursos acostumen a tenir més dificultats per prevenir problemes i accedir a ajuda.

Per què les dones presenten més malestar emocional?

No existeix una única causa. Poden influir la precarietat, la desigualtat laboral, la càrrega de les cures, la violència, la pressió social i les dificultats per conciliar. Aquestes condicions no afecten totes les dones de la mateixa manera, però poden acumular-se.

Quina relació hi ha entre les desigualtats i les addiccions?

Les addiccions són fenòmens complexos en què intervenen factors biològics, psicològics i socials. La precarietat, el malestar emocional, la solitud, l’estrès i la falta d’accés a suport poden incrementar la vulnerabilitat o dificultar la recuperació.

Per què preocupa el consum d’alcohol entre les dones joves?

Perquè l’ENSA 2024 mostra un augment del consum de risc entre les dones de 15 a 24 anys. Aquesta evolució indica que la prevenció ha d’incorporar la perspectiva de gènere i analitzar els entorns, les pressions i les funcions que compleix el consum.

Les dones consumeixen menys drogues que els homes?

Els patrons depenen de la substància, l’edat i el context. Les dones poden presentar més consum d’alguns tranquil·litzants, mentre que els homes mostren percentatges més elevats en altres substàncies, com el cànnabis.

Centrar-se només en les drogues més visibles pot invisibilitzar consums relacionats amb l’insomni, l’ansietat o la necessitat de continuar sostenint les responsabilitats quotidianes.

Què significa no poder accedir a la sanitat per motius econòmics?

Significa que una persona necessitava atenció mèdica o dental, però no la va poder rebre perquè no podia assumir-ne el cost. Aquesta barrera pot retardar diagnòstics, cronificar el malestar i augmentar les desigualtats.

Les addiccions són només una qüestió de voluntat?

No. La voluntat pot formar part del procés de canvi, però no explica per si sola l’aparició ni la continuïtat d’una addicció. També cal considerar la salut mental, les experiències personals, l’entorn, la situació econòmica i l’accés als recursos.

Per a què serveixen aquestes dades?

Permeten identificar quins grups acumulen més vulnerabilitat, dissenyar polítiques de prevenció, adaptar els serveis i distribuir els recursos d’acord amb les necessitats reals de la població.