Articles

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

Una addicció gairebé mai comença d’un dia per l’altre. Entendre els primers senyals, els factors de risc i la funció que compleix una conducta ens ajuda a prevenir i acompanyar millor.

L’estigma no és només una opinió negativa sobre les persones amb addiccions. Quan els prejudicis es repeteixen durant anys, poden convertir-se en autoestigma, debilitar la confiança en el propi criteri i fer que una persona pensi que mereix menys respecte o menys protecció. Aquest article reivindica el dret a una atenció digna, segura, basada en l’evidència i respectuosa amb l’autonomia durant tot el procés de recuperació.

Ajudar una persona amb una addicció no hauria de dependre de la seva capacitat per abandonar immediatament el consum. La reducció de danys ofereix intervencions destinades a protegir la salut, prevenir sobredosis i infeccions, mantenir el contacte amb els serveis i millorar la qualitat de vida. Aquest article explica per què acompanyar sense pressions ni judicis també és una forma de tractament i de prevenció.

Recuperar-se d’una addicció no depèn únicament de la voluntat o del tractament. També requereix un espai segur on descansar, mantenir rutines i reconstruir la vida. Aquest article analitza com la inseguretat residencial, la pressió del lloguer i la falta d’estabilitat poden augmentar el malestar i dificultar la continuïtat dels processos de recuperació.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat pot formar part del procés, però moltes persones també necessiten teràpia, seguiment, suport comunitari i temps. Aquest article qüestiona els discursos que culpabilitzen les persones amb addiccions i explica per què el malestar emocional, la normalització de l’alcohol i les desigualtats socials també condicionen l’aparició i la recuperació d’un trastorn addictiu.

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostren que no totes les persones parteixen de les mateixes condicions per cuidar la seva salut. Les dones, les classes socials més desfavorides i una part de la població jove presenten més malestar emocional, més dificultats per accedir a determinats serveis i alguns patrons de consum preocupants. Aquest article analitza què hi ha darrere dels percentatges i per què les addiccions també estan relacionades amb les condi

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. Algunes persones arriben a la vellesa després d’anys de consum, mentre que d’altres desenvolupen una dependència en aquesta etapa, sovint relacionada amb l’alcohol, la medicació, el dolor crònic, la solitud o els grans canvis vitals. Aquest article visibilitza una realitat poc estudiada, fàcil de confondre amb els efectes de l’envelliment i encara marcada per un doble estigma.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat, soroll mental i esgotament sense una explicació clara. En alguns casos, l’alcohol, els ansiolítics o altres substàncies poden convertir-se en intents d’alleujar temporalment aquest malestar. Aquest article explica, des d’una experiència personal, la relació entre el TDAH i les addiccions, el valor del diagnòstic tardà i la importància d’accedir a un tractament adequat.

Quan una addicció entra en una família, l’impacte no recau únicament sobre la persona que consumeix. Moltes mares, parelles, germanes i filles assumeixen la gestió de les crisis, la recerca d’ajuda, les responsabilitats domèstiques i el sosteniment emocional de tot l’entorn. Aquest article visibilitza la càrrega silenciosa de les dones cuidadores i reivindica espais de suport on també elles puguin ser escoltades i acompanyades.

Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.

La cocaïna ha deixat d’associar-se exclusivament a contextos marginals i s’ha integrat progressivament en espais d’oci, entorns laborals i situacions d’alta exigència. Aquesta normalització redueix la percepció del risc i pot retardar la demanda d’ajuda. L’article analitza què està passant amb el consum de cocaïna, els factors socials que poden afavorir-lo, l’augment del policonsum i les dades observades per Projecte Vida a Andorra.

Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas, però no sempre resol allò que hi ha al darrere. Sec el got, humida la ferida reflexiona sobre una societat que exigeix abandonar ràpidament les conductes que incomoden, però que evita preguntar-se quina funció compleixen. Més que centrar-nos només en el consum, l’article proposa mirar el dolor emocional, l’esgotament, la soledat i les experiències que intentem silenciar.

El Gener Sec pot ser una oportunitat per aturar-se, observar els hàbits de consum i reflexionar sobre la relació que mantenim amb l’alcohol. Tanmateix, deixar de beure durant un mes no és una solució màgica ni un tractament per a la dependència. Eva Tenorio analitza els beneficis, els riscos i les preguntes que hauríem de fer-nos perquè aquesta pausa es converteixi en un exercici real de consciència.

Una recaiguda no significa necessàriament que el tractament hagi fracassat. L’editorial del Diari d’Andorra posa sobre la taula la necessitat que els recursos d’atenció a les addiccions garanteixin continuïtat, respostes individualitzades i un acompanyament que no converteixi la recaiguda en un motiu automàtic d’exclusió.

Projecte Vida reclama protocols clínics explícits i criteris assistencials clars per abordar les recaigudes de les persones amb addiccions. L’entitat defensa que aquests episodis requereixen més suport terapèutic, continuïtat assistencial, transparència i recursos adaptats a les necessitats de cada persona.

Projecte Vida s’ha incorporat com a membre de ple dret de la Taula Nacional contra les Drogodependències. La participació permanent de l’entitat reforça la presència de la societat civil i permet incorporar l’experiència directa de les persones amb addiccions i les seves famílies en la definició de les polítiques públiques d’Andorra.

Projecte Vida va atendre 366 persones durant el 2025 a través dels seus diferents projectes i serveis. D’aquestes, 169 van contactar amb l’entitat per primera vegada, una xifra que representa un increment del 10,5% respecte de l’any anterior i que evidencia la necessitat de reforçar els recursos comunitaris relacionats amb les addiccions a Andorra.