Com s’ha d’abordar una recaiguda durant el tractament d’una addicció?
- Diari d'Andorra
- Jan 18
- 3 min de lectura
Actualitzat: 11 hours ago
Diari d'Andorra
Publicat: 18.01.2026 | 06:47
La recuperació d’una addicció no sempre segueix un camí lineal. En alguns casos poden aparèixer recaigudes, i la manera com els serveis i l’entorn hi responen pot influir decisivament en la continuïtat del procés. Més que un càstig o una expulsió, una recaiguda requereix una nova avaluació, suport professional i un pla adaptat a les necessitats de cada persona.
L’editorial del Diari d’Andorra reflexiona sobre el debat que hem obert des de Projecte Vida arran de la gestió de les recaigudes dins l’hospital de dia. El text recorda que una recaiguda no s’hauria d’interpretar automàticament com un fracàs ni com un motiu d’exclusió, sinó com una situació que pot formar part del procés de recuperació i que requereix una resposta terapèutica adaptada.
L’article també defensa el paper fiscalitzador de les entitats socials i reclama més transparència sobre els criteris, protocols i condicionants dels recursos públics destinats al tractament de les addiccions.
Llegeix la notícia completa i aprofundeix en el debat sobre la continuïtat terapèutica i l’acompanyament davant les recaigudes.
Preguntes freqüents
Una recaiguda significa que el tractament ha fracassat?
No necessàriament. Pot indicar que el pla actual no és suficient per afrontar una determinada situació o que han aparegut nous factors de risc. La resposta adequada és revisar què ha passat i adaptar el tractament.
Un consum puntual és sempre una recaiguda completa?
No totes les situacions tenen la mateixa gravetat ni la mateixa evolució. Un episodi puntual no és necessàriament igual que reprendre de manera continuada el patró anterior. Tot i això, és important comunicar-lo i valorar-lo professionalment, perquè una intervenció primerenca pot evitar que la situació progressi.
S’ha de reduir el tractament després d’una recaiguda?
No hi ha una resposta única per a totes les persones. Qualsevol canvi hauria de basar-se en una valoració clínica individual. Quan es modifica o suspèn temporalment un recurs, cal explicar-ne el motiu, establir una alternativa assistencial i concretar com es mantindrà el seguiment.
Què pot fer la família?
La família pot escoltar, expressar preocupació sense humiliacions, facilitar el contacte amb els recursos i protegir-se davant possibles riscos. No és recomanable interrogar, amenaçar o presentar la recaiguda com una falta moral. Tampoc correspon a la família assumir sola funcions mèdiques o terapèutiques.
Cal explicar la recaiguda encara que faci vergonya?
Sí. La informació permet als professionals valorar els riscos, revisar el tractament i actuar abans que les conseqüències augmentin. La por a ser castigat o jutjat pot convertir-se en una barrera per a la seguretat i la recuperació.
La persona té dret a conèixer els criteris del tractament?
Sí. Les persones usuàries del sistema sanitari tenen dret a una atenció centrada en elles, al respecte de la seva dignitat i a rebre informació que els permeti participar en les decisions sobre la seva salut.
Es poden demanar explicacions sobre els objectius del tractament, els motius d’un canvi, les alternatives disponibles, la durada prevista i els criteris per recuperar o modificar una determinada modalitat assistencial.
Què es pot fer si no s’entén o no es comparteix una decisió?
El primer pas és demanar una explicació a l’equip assistencial. També es pot contactar amb el Servei d’Atenció a l’Usuari del SAAS per presentar una consulta, un suggeriment, una queixa o una reclamació. Quan existeix un conflicte de caràcter ètic, els pacients i familiars poden sol·licitar assessorament al Comitè d’Ètica Assistencial.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
La Unitat de Conductes Addictives ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, Hospital de Dia i ingrés hospitalari de desintoxicació. El telèfon de la UCA és el (+376) 871 105.
A Projecte Vida també oferim informació, orientació, acompanyament comunitari i grups d’ajuda mútua per a persones afectades i familiars.
Una recaiguda necessita una resposta, no una condemna. Recaure pot generar por, frustració, culpa o la sensació d’haver perdut tot el que s’havia aconseguit. Però el procés no acaba aquí. Entendre què ha passat, demanar suport i revisar el pla pot convertir aquest moment en una oportunitat per reforçar la recuperació.
Si has tingut una recaiguda, tens por que es produeixi o estàs preocupat o preocupada per una persona del teu entorn, no cal que afrontis la situació en solitud.
Contacta amb Projecte Vida:
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva.
T’oferirem un espai confidencial, proper i sense judicis per explicar què està passant, conèixer els recursos disponibles i valorar els passos que poden ajudar-te.
Comentaris