De veritat la falta de medicació del TDAH és només un problema de distribució?

TDAH i desabastiment: què passa amb l’Elvanse?

L'opinió de: Pep Castellon i Eva Tenorio

Altaveu

Publicat: 30/04/2026 (07:30 CET)

Veure la font

Fa poc ens han diagnosticat un TDAH, tant a en Pep com a mi, i quan et posen nom a alguna cosa que t’ha acompanyat tota la vida passen dues coses: d’una banda, entens moltes coses que abans no encaixaven, i de l’altra et comences a fer preguntes que fins ara ni t’havies plantejat. En el nostre cas, això no només té a veure amb com funcionem, sinó també amb les addiccions i amb els equilibris que hem anat construint amb el temps, a base d’assaig i error. Perquè trobar aquest punt d’estabilitat no és gens fàcil i, quan hi arribes, saps perfectament el que costa mantenir-lo.

En aquest context, la medicació no és cap detall menor. I per això el que està passant des del 2024 ens preocupa. El mateix Ministeri de Salut va enviar una comunicació indicant que, davant la manca de lisdexanfetamina (Elvanse), es receptessin alternatives fins a finals d’abril, moment en què es preveia la reposició. Traduït: moltes persones s’han vist obligades a canviar de tractament de manera sobtada, tot i portar temps estabilitzades amb una medicació que els funcionava.

Si anem al que s’ha explicat als mitjans d’Andorra, la resposta oficial apunta a diversos factors: dependència total de la importació, més demanda a països com Espanya o França —que prioritzen el seu propi subministrament— i un augment dels diagnòstics de TDAH a escala europea. En el cas de la lisdexanfetamina (Elvanse), el Ministeri de Salut ha explicat que el majorista no ha pogut subministrar cap dosi i que la reposició depèn directament del laboratori, sense una solució immediata, motiu pel qual s’estan fent canvis a alternatives com el metilfenidat (Concerta o Rubifem).

"Les persones amb TDAH sovint tenim aquesta tendència: molta curiositat, necessitat d’entendre el “per què” de les coses, donar-hi voltes més del compte o no quedar-nos amb explicacions simples."

Quan ho mires tot plegat, i sent com som —bastant de preguntar i poc de quedar-nos amb la primera resposta—, és difícil no tenir dubtes. Al final, també té a veure amb això. Les persones amb TDAH sovint tenim aquesta tendència: molta curiositat, necessitat d’entendre el “per què” de les coses, donar-hi voltes més del compte o no quedar-nos amb explicacions simples. No és que tothom sigui igual, però sí que és bastant habitual. I potser per això mateix, nosaltres no som metges, però sí que hem fet una cosa bastant bàsica: preguntar, i no a una sola persona, sinó a diversos professionals de la psiquiatria. També hi ha una part d’experiència pròpia: com que això s’arrossega des del 2024 i no és cap situació puntual, algun de nosaltres ja va provar aquestes alternatives i l’efecte no era el mateix, amb més efectes secundaris i menys estabilitat en el dia a dia. Per això, i per no quedar-nos només amb una percepció personal, vam voler contrastar-ho.

El que ens expliquen coincideix: les diferències són significatives. Parlem de durada, d’estabilitat i de com respon cada persona. La lisdexanfetamina (Elvanse), per exemple, és un profàrmac, és a dir, el cos l’activa de manera progressiva i això acostuma a donar un efecte més estable al llarg del dia. El metilfenidat (Concerta o Rubifem), en canvi, actua de manera més directa i pot tenir un perfil més irregular, especialment en formats d’alliberació curta. Dit d’una altra manera: no funcionen igual. I quan no funcionen igual, el canvi tampoc ho és.

Hi ha un altre factor que tampoc es pot ignorar, i és el preu. Per posar xifres concretes: el tractament que prenem nosaltres, la lisdexanfetamina (Elvanse) de 70 mg, costa uns 83 € al mes. Les alternatives que s’estan proposant, com el metilfenidat (Concerta o Rubifem), per dosis equivalents, estan al voltant dels 28,50 € i els 21,01 €, respectivament.

Ara bé, i parlant com a pacients, si la diferència fos només de preu, nosaltres mateixos ho tindríem clar: aniríem al més barat. Però el problema és que no és el mateix, i això ho canvia tot, perquè no estem parlant només de diners, sinó de com funciona una persona al llarg del dia.

I és aquí on apareix una altra pregunta que costa no fer-se: si la demanda existeix, si fa temps que passa, per què costa tant garantir el subministrament? De veritat, no hi ha marge per produir més, distribuir millor o buscar alternatives que no impliquin canviar tractaments que funcionen? Parlem d’un medicament que es prescriu cada cop més, i això, en qualsevol altre àmbit, acostuma a anar acompanyat de més oferta, no de menys.

No tenim totes les respostes. Però fer preguntes no és conspirar. És pensar. Perquè al final, quan es canvia un tractament, no es canvia només una pastilla, es toca un equilibri que ha costat molt de construir. I això no és menor.

Per això, la pregunta no és només si falta medicació. La pregunta és si entenem realment què s’està canviant. I potser, com ja apuntava George Orwell, qui controla el llenguatge acaba condicionant el pensament.

Quan un tractament funciona, la seva interrupció pot afectar un equilibri que ha requerit temps, seguiment i nombrosos ajustaments.

Quan falta medicació per al TDAH, no es modifica només una recepta. Es pot alterar la capacitat d’una persona per organitzar-se, treballar, estudiar, regular-se i sostenir les rutines que havia aconseguit construir.

Les persones afectades necessiten informació clara, alternatives valorades individualment i un seguiment que no converteixi un problema de subministrament en una desestabilització personal.

Davant la falta del medicament habitual, no modifiquis ni interrompis el tractament pel teu compte. Consulta el professional prescriptor o la farmàcia perquè puguin valorar una alternativa segura.

Dades destacades

Un problema que s’arrossega des del 2024

L’article explica que les dificultats per accedir a la lisdexanfetamina no s’han viscut com una incidència puntual. Segons els autors, el Ministeri de Salut va recomanar temporalment la prescripció d’alternatives davant la impossibilitat del majorista de subministrar diferents dosis d’Elvanse.

Dependència de la importació

La resposta oficial recollida al text relaciona el problema amb la dependència total de les importacions, l’augment de la demanda europea i la priorització dels mercats interns per part de països proveïdors com Espanya o França.

Diferències de preu

L’article indica que la lisdexanfetamina de 70 mg tenia un cost aproximat de 83 euros mensuals, mentre que les alternatives mencionades se situaven al voltant dels 28,50 euros per al Concerta i dels 21,01 euros per al Rubifem, segons les dosis comparades pels autors. Aquestes xifres s’han de presentar com les dades recollides en l’article, ja que el preu pot variar segons la presentació, la dosi i la cobertura.

Un problema europeu

L’Agència Europea de Medicaments ha informat de problemes de subministrament de diferents medicaments per al TDAH relacionats principalment amb l’augment de la demanda i les limitacions de fabricació. La situació ha afectat principis actius com la lisdexanfetamina, el metilfenidat i l’atomoxetina en diversos països.

Preguntes freqüents 

Per què falta medicació per al TDAH?

Les autoritats europees han relacionat els problemes de subministrament amb un augment de la demanda que la capacitat de fabricació no ha pogut absorbir completament, juntament amb altres dificultats de producció. No es tracta d’una retirada motivada per un problema de seguretat.

Què és la lisdexanfetamina?

És un medicament estimulant que es prescriu per al tractament del TDAH en determinades persones. El cos transforma progressivament el profàrmac en la substància activa, característica que condiciona el seu perfil d’acció.

L’Elvanse i el metilfenidat són equivalents?

Tots dos es poden utilitzar per tractar el TDAH, però no són el mateix principi actiu ni produeixen necessàriament la mateixa resposta en totes les persones. La durada, els efectes i la tolerabilitat poden variar.

Es pot substituir un tractament automàticament?

No s’hauria de fer sense valoració professional. La substitució exigeix revisar la dosi, els efectes, la durada i les necessitats de la persona. Una alternativa disponible no és necessàriament una equivalència exacta.

Com pot afectar un canvi sobtat de medicació?

Algunes persones poden experimentar canvis en l’atenció, la impulsivitat, el descans, l’organització o la regulació emocional. L’efecte dependrà del tractament anterior, de l’alternativa proposada i de la resposta individual.

La falta de medicació significa que cal interrompre el tractament?

No necessàriament. El professional responsable pot valorar altres presentacions, principis actius o ajustaments temporals. No s’ha de modificar la pauta ni utilitzar medicació d’una altra persona.

Per què la continuïtat del tractament és important?

Quan un tractament ha estat ajustat i proporciona estabilitat, la seva continuïtat facilita el funcionament quotidià. Els canvis no planificats poden obligar la persona a iniciar un nou període d’adaptació i seguiment.

L’augment dels diagnòstics explica tot el problema?

L’augment de la demanda és un dels factors identificats per les autoritats europees, però també existeixen limitacions de fabricació i altres condicionants de la cadena de subministrament. Per això, reduir-ho tot a l’augment dels diagnòstics seria una explicació incompleta.

Què hauria de fer una persona afectada?

Cal contactar amb el professional prescriptor i amb la farmàcia, informar de la falta de disponibilitat i valorar una alternativa supervisada. No és recomanable augmentar, reduir, compartir o suspendre la medicació sense assessorament.

Per què cal més transparència?

La informació anticipada permet planificar alternatives, reduir la incertesa i evitar interrupcions sobtades. També ajuda les persones afectades a entendre quant pot durar el problema i quines opcions tenen.