L'estigma no es jubila: quan l'edat també es converteix en una barrera per demanar ajuda

"A la seva edat ja no canviarà."

És una frase que probablement tots hem sentit alguna vegada. De vegades es diu amb resignació. D'altres, amb la intenció aparent de protegir. També hi ha qui la pronuncia pensant que està sent realista. Però darrere d'aquestes paraules s'amaga una idea molt més profunda: que hi ha una edat a partir de la qual ja no val la pena intentar recuperar-se.

Quan aquesta creença s'aplica a una persona amb una addicció, deixa de ser una simple opinió. Es converteix en una barrera. Una barrera que pot retardar un diagnòstic, impedir que algú demani ajuda o fer que una família interpreti com a "coses de l'edat" allò que en realitat és un problema de salut que necessita atenció.

La por de ser jutjada o de preocupar la família pot fer que una persona gran amagui el problema i retardi la demanda d’ajuda.

Aquest fenomen té un nom: edatisme.

L'edatisme és una forma d'estigma basada en l'edat. I, quan es combina amb els prejudicis que encara existeixen al voltant de les addiccions, pot generar una doble discriminació que condemna moltes persones grans a la invisibilitat. Aquesta realitat és precisament la que Projecte Vida vol posar sobre la taula amb la campanya "L'Estigma Frena", recordant una idea essencial: demanar ajuda no té edat.

Les addiccions no desapareixen quan envellim

Quan pensem en una persona amb una addicció, l'imaginari col·lectiu continua dibuixant el mateix perfil: algú jove, amb conductes de risc, consumint drogues il·legals o apostant en línia. Aquesta imatge, alimentada durant dècades, ha deixat fora milers de persones grans que també conviuen amb una addicció.

Algunes arrosseguen un consum problemàtic des de fa molts anys. D'altres no havien tingut mai cap dificultat fins que un canvi vital va alterar profundament el seu equilibri emocional. La jubilació, la mort de la parella, una malaltia crònica, el dolor persistent, la pèrdua d'autonomia, la reducció de les relacions socials o la sensació de manca de sentit poden convertir-se en factors que afavoreixin un augment del consum d'alcohol, hipnosedants, analgèsics o altres substàncies. En alguns casos també apareixen addiccions comportamentals com el joc, les apostes, les compres compulsives o l'ús problemàtic de pantalles.

Aquestes situacions no són excepcionals. Formen part dels processos de vida que qualsevol persona pot experimentar. El problema apareix quan el malestar s'intenta gestionar únicament mitjançant substàncies o conductes que ofereixen un alleujament immediat però temporal.

L'addicció no és conseqüència de l'edat. L'edat, simplement, modifica el context en què aquesta apareix.

L’ús prolongat de determinats medicaments, especialment sense un seguiment adequat, pot provocar dependència i conseqüències importants per a la salut.

Quan tot s'atribueix a "coses de l'edat"

Una de les conseqüències més preocupants de l'edatisme és que molts símptomes compatibles amb una addicció passen desapercebuts perquè s'interpreten com a part natural de l'envelliment.

La confusió, les caigudes repetides, els problemes de memòria, la somnolència, la tristesa persistent, els canvis d'humor o la disminució de la concentració poden tenir múltiples causes. Però també poden estar relacionats amb un consum problemàtic d'alcohol, amb l'ús prolongat de benzodiazepines, amb interaccions farmacològiques o amb una dependència que ningú ha sospitat.

Aquesta confusió és especialment freqüent quan el consum implica substàncies legals o medicaments prescrits. El fet que una substància sigui legal no significa que estigui exempta de riscos. De la mateixa manera, que un medicament hagi estat receptat per un professional no impedeix que, amb els anys, pugui generar tolerància, dependència o efectes adversos.

L'Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) recorda que les persones grans continuen sent una població poc representada en els estudis sobre addiccions i, en conseqüència, també en molts serveis especialitzats. Aquesta invisibilitat contribueix a retardar la detecció i el tractament.

L'edatisme també perjudica la salut

L'Organització Mundial de la Salut estima que una de cada dues persones al món manté actituds edatistes envers les persones grans. Lluny de ser un simple problema cultural, l'edatisme té conseqüències mesurables sobre la salut.

La recerca científica mostra que s'associa amb més símptomes depressius, pitjor salut física, més aïllament social, una recuperació funcional més lenta després de malalties o lesions i una menor qualitat de vida. Però hi ha un altre efecte menys visible: l'autoedatisme.

Quan una persona escolta durant anys que "ja és massa gran", pot acabar interioritzant aquesta idea fins al punt de deixar de creure en la seva pròpia capacitat de canvi. És llavors quan apareixen pensaments com:

"Ja no té remei."

"No vull ser una càrrega."

"Millor no explicar-ho."

"Em prendran per una persona irresponsable."

Aquest diàleg intern no és una manca de voluntat. És una conseqüència directa de l'estigma. I sovint inicia una cadena molt coneguda pels professionals: por al judici, ocultació del consum, detecció tardana, empitjorament de la salut i més dependència.

L’edatisme i l’estigma de les addiccions poden acumular-se i provocar més aïllament, discriminació i dificultats per accedir al suport.

Una doble discriminació... i, sovint, una tercera

Quan una persona gran té una addicció, no només conviu amb l'estigma associat al consum. També ha de fer front als prejudicis relacionats amb l'edat.

Es tracta d'una doble discriminació que pot afectar la manera com és percebuda per la família, pels professionals i fins i tot per ella mateixa.

En moltes dones grans, aquesta situació encara és més complexa. Els estudis de LARES i UNAD mostren que moltes han ocultat durant anys el seu consum per vergonya, por al judici i pels mandats socials vinculats al rol de cuidadora, esposa o mare. Aquesta triple invisibilitat —gènere, edat i addicció— contribueix a retardar encara més l'accés al tractament.

L'edat modifica els riscos, no el dret a ser ajudat

L'envelliment comporta canvis fisiològics que fan que una mateixa quantitat d'alcohol tingui un impacte diferent que en una persona jove.

La disminució de la massa muscular i de l'aigua corporal, així com l'augment de la sensibilitat als efectes de moltes substàncies, incrementen el risc de caigudes, fractures, deteriorament cognitiu, confusió, accidents, hospitalitzacions o sobredosis, especialment quan l'alcohol es combina amb hipnosedants, opioides o altres medicaments.

Detectar aquests consums no és una qüestió moral.

És una qüestió de salut pública.

El problema no és només de la persona

Sovint es demana a la persona gran que "demani ajuda". Però aquesta responsabilitat no pot recaure exclusivament sobre ella.

Si els serveis no són accessibles, si els professionals no han rebut formació específica, si la mobilitat és limitada o si la persona espera ser jutjada, la demanda d'ajuda difícilment arribarà.

Per això, una resposta eficaç ha d'integrar l'atenció primària, la geriatria, la salut mental, els serveis socials i els recursos especialitzats en addiccions. També ha de revisar periòdicament la medicació, adaptar els tractaments a les necessitats de cada persona, protegir l'autonomia i incorporar una perspectiva de gènere i de drets humans.

La persona gran no necessita que algú decideixi per ella.

Necessita que algú l'escolti.

Una escolta respectuosa, individualitzada i lliure de judicis pot facilitar que la persona reconegui el problema i iniciï un procés de recuperació.

Recuperar-se no té data de caducitat

Un dels mites més estesos és que les persones grans no responen als tractaments.

La realitat és molt diferent.

Les guies clíniques indiquen que poden beneficiar-se de la intervenció psicològica, del seguiment mèdic, dels tractaments farmacològics quan estan indicats i dels programes comunitaris. Els objectius poden variar segons la situació de cada persona: en alguns casos seran l'abstinència; en altres, reduir riscos, millorar la qualitat de vida, recuperar vincles, estabilitzar la medicació o disminuir la soledat. Tots aquests avenços també són recuperació.

La dignitat no caduca.

El dret a la salut tampoc.

Una societat que acompanya és una societat que no jutja

Trencar l'estigma envers les persones grans amb addiccions és una responsabilitat col·lectiva. Implica deixar de pensar que aquests problemes només afecten la joventut, abandonar les frases que minimitzen el consum "perquè és gran" i construir serveis més accessibles, respectuosos i adaptats.

Però també implica canviar la manera com ens relacionem amb les persones grans. Escoltar abans de suposar. Preguntar abans de decidir. Acompanyar sense infantilitzar. Obrir espais on demanar ajuda no signifiqui perdre autonomia, sinó recuperar oportunitats.

Com pot ajudar Projecte Vida

A Projecte Vida partim d'una idea molt senzilla: una persona mai queda definida ni per la seva addicció ni per la seva edat. Per això oferim un model d'acompanyament basat en l'escolta, el respecte, el suport entre iguals i una mirada comunitària que situa la persona al centre de totes les decisions.

Creiem que la recuperació continua sent possible en qualsevol etapa de la vida. No perquè ignorem les dificultats que poden aparèixer amb els anys, sinó perquè sabem que sempre hi ha espai per millorar la qualitat de vida, recuperar vincles, reduir riscos i tornar a sentir que ningú ha de viure aquest procés en solitud.

Perquè demanar ajuda no és un signe de feblesa.

És un acte de dignitat.

I aquesta dignitat no té edat.

Recuperar els vincles, sentir-se part de la comunitat i disposar d’una xarxa de suport són factors importants durant el procés de recuperació.

Fonts i referències

1. Projecte Vida — L’Estigma Frena

Projecte Vida Andorra. L’Estigma Frena: edatisme, addiccions i dret a demanar ajuda a qualsevol edat.

Document base de la campanya utilitzat per estructurar l’article. Desenvolupa la relació entre edatisme i addiccions, les barreres per demanar ajuda, els riscos associats a l’alcohol i la medicació, la perspectiva de gènere i la necessitat d’una atenció respectuosa, accessible i coordinada. (Trenquem l'Estigma amb l'Estigma Frena)

2. Organització Mundial de la Salut — Informe mundial sobre l’edatisme

World Health Organization. Global Report on Ageism. 2021.

Informe internacional de referència que defineix l’edatisme com els estereotips, els prejudicis i la discriminació dirigits contra les persones per raó de la seva edat. Analitza les seves conseqüències sobre la salut, el benestar, els drets humans i la participació social, i proposa mesures per prevenir-lo.

L’informe sustenta la dada que, a escala mundial, aproximadament una de cada dues persones manté actituds edatistes envers les persones grans. (Organización Mundial de la Salud)

3. Organització Mundial de la Salut — Edatisme

World Health Organization. Ageism.

Pàgina temàtica de l’OMS que resumeix com l’edatisme pot manifestar-se en les institucions, les relacions interpersonals i la manera com les persones perceben el seu propi envelliment.

La font assenyala que l’edatisme pot afectar negativament la salut física i mental, el benestar, la participació social i l’exercici dels drets de les persones grans. (Organización Mundial de la Salud)

4. Agència de la Unió Europea sobre Drogues — Persones grans i drogues

European Union Drugs Agency. Older people and drugs: health and social responses. 2023.

Guia europea sobre els problemes de consum de drogues entre persones grans i les respostes sanitàries i socials necessàries.

L’EUDA destaca l’envelliment progressiu de les persones ateses als serveis d’addiccions, la preocupació per l’ús de benzodiazepines i opioides i la necessitat d’adaptar els tractaments a les condicions mèdiques, psicològiques i socials pròpies de l’edat. (Agencia Europea de Medicamentos)

5. Agència de la Unió Europea sobre Drogues — Necessitats de les persones consumidores grans

European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction / EUDA. Responding to the needs of ageing drug users.

Document que analitza els problemes de salut i socials de les persones consumidores de drogues que envelleixen, així com les limitacions dels serveis dissenyats principalment per a poblacions més joves.

S’ha utilitzat per fonamentar la necessitat de:

• coordinar l’atenció sanitària, social i especialitzada;

• adaptar els recursos a les limitacions de mobilitat i salut;

• abordar la soledat, l’habitatge i les malalties cròniques;

• formar els equips en envelliment i addiccions. (Agencia Europea de Medicamentos)

6. EUDA — Tractament i atenció de les persones consumidores grans

European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. Treatment and care for older drug users.

Publicació centrada en l’augment de l’edat de les persones amb problemes de drogues a Europa i en la necessitat d’oferir intervencions integrals que tinguin en compte la salut física, la salut mental, la medicació, la situació social i les xarxes de suport. (Agencia Europea de Medicamentos)

7. National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism — Envelliment i alcohol

National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism. Aging and Alcohol.

Font oficial que explica que els canvis fisiològics associats a l’envelliment poden fer que una mateixa quantitat d’alcohol produeixi una concentració més elevada en sang i efectes més intensos que en una persona jove.

També alerta que l’alcohol pot augmentar el risc de:

• caigudes i lesions;

• problemes de memòria;

• alteracions de l’equilibri;

• sobredosi;

• interaccions perilloses amb medicaments per dormir, per al dolor o per a l’ansietat. (INA )

8. National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism — Alcohol i medicaments

National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism. Alcohol-Medication Interactions: Potentially Dangerous Mixes.

Revisió sobre les interaccions entre l’alcohol i medicaments d’ús habitual. La combinació pot potenciar la sedació, reduir la coordinació, incrementar les caigudes i provocar problemes respiratoris, hemorràgies, intoxicacions o sobredosis.

Aquesta font sustenta l’apartat de l’article dedicat a la combinació d’alcohol amb tranquil·litzants, somnífers, analgèsics i opioides. (INA )

9. LARES i UNAD — Persones grans i addiccions

Grupo Social Lares i UNAD. Personas mayores y adicciones: un diagnóstico de LARES y UNAD con perspectiva de género. 2022.

Estudi sobre la presència de consums i conductes potencialment addictives en persones de 55 anys o més, vinculades principalment a centres residencials i recursos d’atenció.

La mostra analitzada incloïa 223 persones. Entre els resultats recollits al dossier de Projecte Vida destaquen:

• un 56% havia pres ansiolítics o antidepressius durant l’últim any;

• un 52% havia consumit alcohol o tabac;

• un 42% havia jugat o apostat diners;

• un 43,1% presentava un nivell baix d’activitat social i d’oci;

• un 47,5% tenia pocs contactes socials estrets.

Aquestes dades corresponen a la mostra estudiada i no s’han d’extrapolar al conjunt de les persones grans. El seu valor és mostrar la necessitat de millorar la detecció, preguntar pels consums i evitar que l’ús de substàncies legals o prescrites quedi invisibilitzat. (Euskadi)

10. UNAD — Conclusions sobre persones grans i addiccions

UNAD. Escuela Mayores y Adicciones: conclusiones. 2023.

Document que recull reflexions i conclusions sobre l’atenció a les persones grans amb addiccions, la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i la importància de dissenyar recursos específics, accessibles i coordinats. (unad.org)

11. EUDA — Dones i drogues

European Union Drugs Agency. Women and drugs: health and social responses.

Guia utilitzada per contextualitzar les barreres específiques que poden experimentar les dones amb problemes d’addicció, com ara una major càrrega de vergonya, responsabilitats familiars, violències prèvies, dependència econòmica o por de perdre el seu rol dins la família.

Aquests factors poden afavorir l’ocultació del consum i retardar l’arribada als serveis d’ajuda. (Agencia Europea de Medicamentos)

12. EUDA — Consum combinat de substàncies

European Union Drugs Agency. Polydrug use: health and social responses.

Font emprada per explicar els riscos de combinar alcohol, benzodiazepines i opioides. Totes aquestes substàncies poden deprimir el sistema nerviós central i augmentar el risc d’accidents, lesions, depressió respiratòria i sobredosi, especialment en persones grans amb una metabolització més lenta o amb diverses patologies. (Agencia Europea de Medicamentos)

Dades rellevants

L'edatisme en xifres

• Segons l'OMS, una de cada dues persones manté actituds edatistes envers les persones grans.

• Les persones grans són una població sovint infrarepresentada en els estudis sobre addiccions.

• Els canvis fisiològics de l'envelliment augmenten la sensibilitat a l'alcohol i a molts medicaments.

• La combinació d'alcohol i benzodiazepines incrementa significativament el risc de caigudes, fractures i hospitalitzacions.

• La soledat no provoca per si sola una addicció, però pot augmentar la vulnerabilitat quan coincideix amb altres factors de risc.

• Les intervencions adaptades també són eficaces en persones grans; la recuperació és possible a qualsevol edat.

Senyals que poden indicar un problema

✔ Consum d'alcohol cada vegada més freqüent.

✔ Dependència dels somnífers o tranquil·litzants.

✔ Aïllament social progressiu.

✔ Canvis importants d'humor.

✔ Caigudes repetides.

✔ Oblits o confusió sobtada.

✔ Descuit de la higiene o de l'alimentació.

✔ Pèrdua d'interès per activitats habituals.

Mite o Realitat?

Mite: Les persones grans ja no poden superar una addicció.

• Realitat: L'evidència científica mostra que els tractaments també són efectius en la tercera edat quan s'adapten a les necessitats de cada persona.

Mite: És normal beure més perquè estàs sol.

• Realitat: La soledat és un factor de risc, però mai justifica ignorar un possible problema d'addicció.

Mite: Si el medicament és receptat, no pot crear dependència.

• Realitat: Alguns fàrmacs prescrits poden generar tolerància i dependència quan s'utilitzen durant períodes prolongats.

Mite: A la seva edat ja no val la pena intervenir.

• Realitat: Mai és tard per millorar la salut, recuperar autonomia i augmentar la qualitat de vida.

Preguntes freqüents

Què és l'edatisme?

L'edatisme és la discriminació, els prejudicis o els estereotips basats en l'edat. Pot afectar la salut, la qualitat de vida i l'accés als serveis.

Les persones grans també poden desenvolupar una addicció?

Sí. Algunes conviuen amb una addicció des de fa anys, mentre que d'altres la desenvolupen més tard, influïdes per factors com el dol, el dolor crònic, la jubilació o la soledat.

Quines són les addiccions més freqüents en la tercera edat?

Les més habituals són l'alcohol, els hipnosedants, les benzodiazepines i alguns analgèsics opioides. També poden aparèixer addiccions comportamentals com el joc o les compres compulsives.

Com puc saber si un familiar necessita ajuda?

Canvis en el comportament, aïllament, alteracions del son, consum freqüent d'alcohol, ús prolongat de medicació sedant, caigudes repetides o pèrdua d'interès poden ser senyals d'alerta. Cal una valoració professional per identificar-ne la causa.

És normal consumir alcohol cada dia quan ets gran?

No necessàriament. L'envelliment modifica la manera com el cos metabolitza l'alcohol, augmentant el risc d'efectes adversos i d'interaccions amb medicaments.

Per què costa tant detectar una addicció en persones grans?

Perquè molts símptomes s'atribueixen erròniament a l'envelliment normal, perquè existeix estigma i perquè moltes persones amaguen el consum per por al judici.

Es poden combinar alcohol i medicaments?

En molts casos, no és recomanable. L'alcohol pot potenciar els efectes sedants de diversos fàrmacs i augmentar el risc de caigudes, accidents i complicacions greus.

Les persones grans poden recuperar-se?

Sí. Els tractaments adaptats, l'acompanyament professional, el suport familiar i els grups d'ajuda mútua poden millorar significativament la salut i la qualitat de vida.

Com ajuda Projecte Vida?

Projecte Vida ofereix un acompanyament centrat en la persona, grups d'ajuda mútua, suport a les famílies, orientació i recursos comunitaris, amb un model basat en l'escolta, el respecte i l'absència de judicis.

Necessites ajuda o vols més informació?

No cal afrontar-ho en solitud. Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També pot facilitar informació sobre els recursos disponibles, orientar en els passos següents i oferir accés als grups d’ajuda mútua. Aquesta tasca complementa, però no substitueix, la valoració i el tractament dels serveis mèdics, psicològics, psiquiàtrics o socials.

Contacta amb Projecte Vida

WhatsApp: (+376) 661 707

Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com

També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.