Projecte Vida reclama protocols clars per gestionar les recaigudes en persones amb addiccions
- Projecte Vida

- Jan 16
- 8 min de lectura
Una recaiguda no hauria de significar la interrupció automàtica del procés terapèutic ni la pèrdua dels suports que una persona necessita. Sovint és precisament en aquests moments quan augmenten la vulnerabilitat, el risc i la necessitat de reavaluar el pla d’atenció.
Projecte Vida ha reclamat l’existència de protocols clínics explícits, criteris assistencials comprensibles i dades sistemàtiques que permetin conèixer com es gestionen les recaigudes de les persones amb addiccions a Andorra. L’entitat defensa una resposta centrada en la persona, basada en l’evidència i orientada a preservar la continuïtat assistencial.
Resum de la notícia
El 16 de gener de 2026, Altaveu va publicar una notícia sobre la resposta tècnica de Projecte Vida després del debat celebrat el dia anterior al Consell General en relació amb la Unitat de Conductes Addictives.
La qüestió va arribar al Consell mitjançant una pregunta del conseller Pere Baró sobre el funcionament i els recursos de la UCA. El Consell General confirma que aquesta pregunta va formar part de la sessió de control al Govern del 15 de gener de 2026.
Segons la informació recollida per Altaveu, Projecte Vida considera que el debat no va aclarir quina evidència clínica, quins criteris assistencials o quin protocol determina el canvi d’intensitat terapèutica després d’una recaiguda.
L’entitat puntualitza que la seva posició no pretén desprestigiar els professionals ni generar desconfiança en el servei públic. La reclamació se centra en la necessitat de disposar de procediments transparents, criteris homogenis, informació contrastable i garanties sobre la continuïtat del tractament.

Què reclama exactament Projecte Vida?
Projecte Vida planteja quatre demandes principals:
Protocols clínics explícits
Les persones usuàries, les famílies i els professionals haurien de poder saber quins passos s’activen quan es produeix una recaiguda i quins criteris determinen la intensitat del tractament.
Valoracions individualitzades
Una recaiguda no té les mateixes causes, conseqüències ni riscos en totes les persones. La resposta ha d’adaptar-se a la situació clínica, social, familiar i emocional de cada cas.
Continuïtat assistencial
L’entitat demana garanties perquè els canvis entre dispositius, tractaments o professionals no comportin una ruptura de l’acompanyament.
Dades i transparència
Projecte Vida considera necessari disposar d’informació sistemàtica sobre les recaigudes, els canvis de tractament, els seguiments posteriors i els resultats assistencials.

Una recaiguda no és només un problema de voluntat
Una recaiguda pot aparèixer durant un procés de recuperació i no hauria d’interpretar-se automàticament com una falta d’esforç, una desobediència o un fracàs personal.
L’Organització Mundial de la Salut situa els trastorns per consum de drogues dins d’una perspectiva de tractament a llarg termini. Els serveis orientats a la recuperació han d’acompanyar les persones a través de diferents dispositius i nivells assistencials, combinant intervencions farmacològiques, psicològiques, socials i comunitàries segons les necessitats i la intensitat dels símptomes.
Això significa que una recaiguda hauria d’activar una nova valoració del risc, dels desencadenants, de l’estat emocional, de la situació social i de les necessitats terapèutiques. En termes divulgatius, no anul·la tot el camí recorregut: indica que el pla necessita ser revisat o reforçat.

La medicació és important, però forma part d’un tractament més ampli
Projecte Vida defensa que la dispensació de medicació pot ser necessària, però que no substitueix per si sola una intervenció terapèutica integral.
La pàgina oficial del SAAS explica que la UCA ofereix tractament mèdic, psicològic i social; teràpies individuals i grupals per a persones usuàries i familiars; tractaments de substitució; Hospital de Dia i ingrés hospitalari de desintoxicació. Això mostra que el model assistencial oficial contempla diferents tipus d’intervenció, més enllà de la medicació.
La qüestió plantejada per Projecte Vida no és si s’ha d’utilitzar medicació, sinó com s’integra dins d’un pla global, amb quina intensitat es manté el suport psicològic i social i com es garanteix el seguiment després d’una recaiguda.
La transparència, els criteris clínics clars i la continuïtat assistencial són elements essencials per protegir les persones en els moments de major vulnerabilitat.
Accessibilitat, horaris i barreres per continuar el tractament
Segons el comunicat de Projecte Vida recollit per Altaveu, la franja majoritària d’atenció terapèutica efectiva de la UCA se situaria entre les 8.30 i les 16 o 16.30 hores, amb algunes ampliacions parcials a la tarda.
L’entitat considera que aquesta organització pot generar dificultats per a persones amb horaris laborals rígids, joves escolaritzats, persones en situació de precarietat o dones amb responsabilitats de cura. Aquesta informació s’ha de presentar com una observació formulada per Projecte Vida, ja que la pàgina pública actual de la UCA descriu els serveis i el contacte, però no publica un horari assistencial detallat.

La reclamació i els objectius del PISMA
El Pla Integral de Salut Mental i Addiccions va ser aprovat pel Govern d’Andorra el febrer de 2022. El document planteja un model centrat en les persones, basat en l’evidència, orientat a la recuperació i amb més coordinació entre serveis, entitats i agents comunitaris.
En aquest sentit, la petició de protocols clars es pot relacionar amb diversos principis del PISMA:
atenció centrada en la persona;
polítiques fonamentades en l’evidència;
recuperació i qualitat de vida;
coordinació entre dispositius;
participació de les persones en primera persona i les famílies;
adaptació dels serveis a les necessitats reals.
L’objectiu no hauria de ser establir una resposta idèntica per a tothom, sinó garantir un procediment mínim, transparent i adaptable a cada situació.
Una recaiguda no es resol retirant automàticament el suport, sinó revisant què ha passat i adaptant la resposta a les necessitats de la persona.
Dades rellevants
15 de gener de 2026
El Consell General va celebrar la sessió de control al Govern en què es va formular una pregunta relacionada amb la Unitat de Conductes Addictives.
16 de gener de 2026
Altaveu va publicar la resposta tècnica de Projecte Vida sobre la gestió de les recaigudes.
Prop de quatre anys
Projecte Vida afirma que havia traslladat aquestes preocupacions durant prop de quatre anys mitjançant reunions i canals institucionals abans de fer-les públiques. Aquesta és una dada atribuïda a l’entitat.
Atenció multidisciplinària
La UCA informa oficialment que ofereix assistència mèdica, psicològica i social, teràpies individuals i grupals, tractaments de substitució, Hospital de Dia i ingrés de desintoxicació.
Tractament continuat
L’OMS descriu els serveis orientats a la recuperació com un acompanyament de llarg termini que integra intervencions farmacològiques, psicosocials i ambientals i que connecta la persona amb recursos comunitaris.
PISMA
El pla andorrà defensa un sistema centrat en les persones, coordinat, comunitari i basat en l’evidència.
Recursos de Projecte Vida
Assessorament i primera orientació
Projecte Vida ofereix escolta, informació, acompanyament i orientació a persones que tenen dubtes sobre el seu consum o conducta, així com als seus familiars i entorns propers.
Acompanyament i derivació
L’entitat ajuda a identificar els recursos mèdics, psicològics, socials o comunitaris més adequats i pot facilitar la derivació i la coordinació amb altres serveis.
Grups d’Ajuda Mútua
Els GAM són espais gratuïts i confidencials en què persones amb experiències similars poden compartir dificultats, adquirir eines i reduir l’aïllament. Projecte Vida disposa de grups en primera persona, grups per a familiars i grups específics per a dones.
Orientació per a les famílies
Les famílies poden rebre eines per comprendre millor l’addicció, establir límits saludables, evitar dinàmiques de culpa i saber com actuar davant una recaiguda.
Suport després d’una recaiguda
Projecte Vida pot oferir escolta sense judicis, ajudar a valorar les necessitats immediates, reforçar la xarxa de suport i orientar cap als recursos clínics corresponents.
Sensibilització i defensa de drets
L’entitat participa en espais de treball institucionals i representa les necessitats de les persones afectades i dels seus entorns davant les administracions.
Preguntes freqüents
Què és una recaiguda en una addicció?
És la represa del consum o de la conducta addictiva després d’un període de reducció, control o abstinència. Pot ser un episodi puntual o una tornada més sostinguda al patró anterior.
No significa necessàriament que tot el procés anterior hagi fracassat, però sí que cal revisar els desencadenants, els riscos i el pla terapèutic.
Una recaiguda significa que la persona no vol recuperar-se?
No. Les addiccions són problemes complexos en què intervenen factors cerebrals, emocionals, socials, familiars i ambientals. Interpretar la recaiguda únicament com una falta de voluntat pot augmentar la culpa i dificultar que la persona torni a demanar ajuda.
Per què una recaiguda és un moment de risc?
Pot augmentar la probabilitat de pèrdua de control, intoxicacions, sobredosi, abandonament del tractament, conflictes familiars o empitjorament de la salut mental. Per això és important valorar ràpidament la situació i adaptar la intensitat del suport.
Què hauria d’incloure un protocol de recaigudes?
Idealment, hauria d’incloure:
una valoració clínica i psicosocial ràpida;
l’avaluació del risc d’intoxicació, sobredosi o autolesió;
la revisió dels desencadenants;
un pla terapèutic individualitzat;
suport psicològic i social;
participació familiar quan sigui adequada i consentida;
coordinació entre serveis;
criteris clars de seguiment;
un pla de prevenció de noves recaigudes.
Aquest conjunt d’elements és coherent amb els models de recuperació continuada descrits per l’OMS.
La medicació és suficient per tractar una recaiguda?
Pot ser una part essencial del tractament en determinats casos, però habitualment s’ha d’integrar amb altres intervencions adaptades a la persona, com el suport psicològic, social, familiar i comunitari.
La mateixa UCA descriu oficialment una cartera multidisciplinària que inclou tractaments mèdics, psicològics i socials.
Què ofereix la Unitat de Conductes Addictives?
La UCA atén persones amb dificultats relacionades amb alcohol, tabac, psicofàrmacs, cocaïna, cànnabis, altres drogues i addiccions comportamentals. Ofereix informació, assessorament, tractament multidisciplinari, teràpies individuals i grupals, tractaments de substitució, Hospital de Dia i ingrés de desintoxicació.
Pot Projecte Vida substituir un tractament clínic?
No. Projecte Vida és un recurs comunitari d’acompanyament, suport mutu, orientació i derivació. La seva tasca complementa l’atenció sanitària i social, però no substitueix una valoració mèdica, psicològica o psiquiàtrica quan aquesta és necessària.
On puc demanar ajuda a Andorra?
Es pot contactar amb Projecte Vida per rebre una primera orientació i conèixer els recursos disponibles. També es pot contactar directament amb la UCA del SAAS, que publica el telèfon (+376) 871 105 i la seva ubicació a l’avinguda Fiter i Rossell, 22, d’Escaldes-Engordany.
En cas d’una situació urgent o de risc immediat, cal adreçar-se als serveis d’emergències o a les urgències hospitalàries.
Fonts
Notícia original
Llegiu la notícia original publicada per Altaveu: Article sobre la reclamació de protocols clars per a la gestió de les recaigudes.
Sessió del Consell General
Consulteu la sessió de preguntes al Govern del 15 de gener de 2026: pàgina oficial del Consell General.
Pla Integral de Salut Mental i Addiccions
Consulteu el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions d’Andorra: pàgina oficial del Govern d’Andorra sobre el PISMA.
Unitat de Conductes Addictives
Informació oficial sobre els serveis de la UCA: pàgina del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
Evidència internacional
Serveis orientats a la recuperació i continuïtat del tractament: document tècnic de l’Organització Mundial de la Salut.
Una recaiguda no ha de deixar-te sense suport
Una recaiguda pot generar por, vergonya, culpa o la sensació d’haver perdut tot el camí recorregut. Però demanar ajuda de nou també forma part del procés de recuperació.
A Projecte Vida t’oferim un espai confidencial, proper i sense judicis. Podem escoltar-te, orientar-te, ajudar-te a identificar els recursos disponibles i acompanyar també la teva família o el teu entorn.
No has d’afrontar aquest moment sol o sola.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.




Comentaris