Gairebé nou de cada deu consultes familiars per addiccions les fan dones
- Projecte Vida
- Feb 7
- 8 min de lectura
Quan una addicció entra en una família, les conseqüències no afecten només la persona que consumeix o manté una conducta addictiva. La preocupació, les crisis, els conflictes, les dificultats econòmiques i la necessitat de buscar ajuda acostumen a estendre’s a tot l’entorn. Les dades de Projecte Vida corresponents al 2025 mostren, a més, que aquesta responsabilitat continua tenint un marcat component de gènere.
Segons la memòria de l’entitat recollida per diversos mitjans andorrans, el 87,9% de les consultes familiars van ser realitzades per dones, davant del 12,1% fetes per homes. És a dir, gairebé nou de cada deu persones que van contactar amb Projecte Vida per una situació d’addicció que afectava algú proper eren dones. La dada no quantifica totes les cures que es produeixen al país, però sí que permet veure amb claredat qui acostuma a detectar el problema, sostenir-ne les conseqüències i activar la cerca de suport.
Resum de la notícia
La cobertura publicada per Altaveu, Digital Andorra, Diari d’Andorra i La Veu Lliure posa el focus en la creixent feminització del rol de cura dins les famílies afectades per les addiccions. En les consultes familiars ateses per Projecte Vida durant el 2025, les dones representaven el 87,9% i els homes el 12,1%. En canvi, entre les persones ateses directament, la distribució era més equilibrada: el 53,4% eren homes i el 46,6%, dones.
Els mitjans també coincideixen que l’alcohol continua sent el principal motiu de preocupació familiar, seguit del cànnabis, el joc i les situacions de poliaddicció. La presència, encara minoritària, de consultes vinculades als psicofàrmacs i als riscos digitals o financers mostra una diversificació dels problemes detectats per l’entorn.
Projecte Vida assenyala com a reptes la complexitat creixent dels casos, la prevenció de recaigudes, la continuïtat assistencial, la detecció de noves conductes de risc i la sostenibilitat dels recursos comunitaris. L’entitat defensa una resposta coordinada, progressiva i basada en l’evidència, que inclogui tant la persona amb l’addicció com la família que necessita orientació i suport.
La feminització de les cures també apareix quan cal demanar ajuda
Parlar de feminització de les cures significa observar que tasques com vigilar, protegir, mediar, gestionar cites, assumir imprevistos o buscar recursos continuen recaient de manera desproporcionada en les dones. En l’àmbit de les addiccions, aquesta responsabilitat pot recaure en mares, parelles, filles, germanes o altres dones de la xarxa familiar.
Sovint, la persona que fa la consulta no és només qui ha detectat el problema. També pot ser qui fa temps que intenta evitar conseqüències, manté la convivència, protegeix altres membres de la família o busca una resposta quan la situació ja ha generat cansament i por. Per això, darrere d’una petició d’informació hi pot haver una càrrega emocional acumulada durant mesos o anys.
Fer visible aquesta realitat no significa responsabilitzar les dones de la recuperació d’una altra persona. Al contrari: permet recordar que acompanyar no és assumir-ho tot, que la recuperació requereix recursos professionals i comunitaris, i que la persona cuidadora també té dret a protegir la seva salut, posar límits i rebre suport.
Què pot provocar la sobrecàrrega familiar?
Conviure amb una addicció pot generar un estat d’alerta permanent. La família pot intentar anticipar una recaiguda, controlar diners o substàncies, justificar absències, resoldre deutes o evitar conflictes. Quan aquesta situació s’allarga, poden aparèixer:
cansament físic i emocional persistent;
ansietat, irritabilitat o dificultats per dormir;
culpa per no poder “solucionar” el problema;
aïllament social i por d’explicar el que passa;
dificultat per posar límits o mantenir-los;
afectació laboral, econòmica o de la salut pròpia;
sensació que tota la vida familiar gira al voltant de l’addicció.
Aquests senyals no indiquen falta d’afecte ni fracàs. Indiquen que la situació necessita més suport i que la persona que acompanya no hauria de sostenir-la tota sola.
Alcohol, joc, psicofàrmacs i poliaddicció: preocupacions cada vegada més diverses
L’alcohol continua sent el principal motiu de consulta familiar, tant quan la situació afecta homes com quan afecta dones. El segueixen el cànnabis, el joc i la poliaddicció. Aquesta última fa referència a la presència combinada de diverses substàncies o conductes addictives, sovint amb altres dificultats emocionals, socials o de salut.
La detecció de consultes relacionades amb el joc i els psicofàrmacs, encara que representin una proporció menor, és significativa perquè mostra que les famílies identifiquen formes de risc menys visibles. A diferència d’altres consums, algunes conductes poden mantenir-se ocultes durant més temps, especialment quan es produeixen a través del mòbil, d’aplicacions, d’apostes, de compres digitals o d’un ús inadequat de medicació.
Davant d’aquesta complexitat, no existeix una única resposta vàlida per a totes les famílies. La intervenció ha d’adaptar-se a la conducta, al moment del procés, a la salut de la persona, a la convivència i als riscos existents. També ha d’evitar que la família —i especialment una dona de l’entorn— es converteixi en l’únic recurs disponible.
Acompanyar no és controlar ni assumir totes les conseqüències
Una família pot ser una font de protecció, detecció i suport, però no pot substituir el tractament ni prendre totes les decisions per l’altra persona. Intentar controlar cada moviment, cobrir deutes repetidament o ocultar les conseqüències pot acabar augmentant el desgast i mantenint dinàmiques que no afavoreixen el canvi.
Posar límits no és abandonar. Pot significar definir què es pot sostenir i què no, protegir menors o persones vulnerables, evitar la violència, preservar l’economia familiar i demanar que determinades situacions siguin ateses per serveis especialitzats. Els límits són més útils quan són clars, realistes i coherents, i quan la persona que els posa disposa d’orientació i suport.
També és possible demanar ajuda encara que la persona amb l’addicció no estigui preparada per fer-ho. Una primera consulta pot servir per entendre millor la situació, valorar riscos, conèixer recursos, revisar la manera de comunicar-se i començar a protegir el benestar de la família.
Una resposta amb perspectiva de gènere i responsabilitat compartida
La dada del 87,9% convida a ampliar la mirada. No n’hi ha prou amb reconèixer que moltes dones cuiden: cal evitar que quedin atrapades en una obligació silenciosa, sense descans, orientació ni alternatives. La corresponsabilitat implica que altres familiars, els serveis sanitaris i socials, les entitats comunitàries i les polítiques públiques assumeixin una part real del suport.
Incorporar la perspectiva de gènere també ajuda a detectar necessitats específiques. Algunes dones poden estar cuidant mentre pateixen precarietat, violència, dependència econòmica o problemes de salut propis. En aquests casos, la intervenció ha de prioritzar la seguretat, la confidencialitat i la coordinació amb els recursos adequats.
Visibilitzar qui demana ajuda és un primer pas. El següent és garantir que aquesta petició no acabi convertint-se en una nova responsabilitat individual, sinó en l’entrada a una xarxa de suport compartida.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida és una entitat andorrana especialitzada en l’acompanyament comunitari de les addiccions, tant en primera persona com per a familiars i persones de l’entorn. Entre els recursos disponibles hi ha:
primera escolta, informació i orientació confidencial;
assessorament i acompanyament individual;
orientació i derivació cap a recursos sanitaris, psicològics, socials o comunitaris;
grups d’ajuda mútua per a persones amb addiccions;
grups d’ajuda mútua per a familiars i persones de l’entorn;
espais específics i accions amb perspectiva de gènere;
activitats comunitàries, prevenció, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Els grups d’ajuda mútua ofereixen espais gratuïts i confidencials d’escolta, comprensió entre iguals i intercanvi d’eines. No substitueixen l’atenció mèdica, psicològica o social quan és necessària, però poden reduir l’aïllament, facilitar la vinculació amb altres recursos i ajudar a sostenir el procés.
Dades rellevants
Dada | Interpretació |
87,9% | Percentatge de consultes familiars fetes per dones. |
12,1% | Percentatge de consultes familiars fetes per homes. |
53,4% | Homes entre les atencions directes citades pels mitjans. |
46,6% | Dones entre les atencions directes citades pels mitjans. |
169 | Atencions o intervencions directes del 2025 segons la cobertura consultada. |
1r motiu | L’alcohol continua sent la principal causa de consulta familiar. |
Altres motius | Cànnabis, joc, poliaddicció i, en menor proporció, psicofàrmacs. |
Reptes | Complexitat dels casos, prevenció de recaigudes, continuïtat assistencial, riscos digitals i sostenibilitat dels recursos comunitaris. |
Preguntes freqüents
Què significa que el 87,9% de les consultes familiars siguin de dones?
Significa que, entre les persones que van contactar amb Projecte Vida el 2025 per demanar orientació sobre l’addicció d’algú proper, gairebé nou de cada deu eren dones. La dada indica qui acostuma a activar la cerca d’ajuda, però no mesura totes les hores de cura ni totes les famílies d’Andorra.
Per què les dones assumeixen més sovint el rol de cura?
Els rols de gènere han atribuït tradicionalment a les dones la responsabilitat de cuidar, protegir i mantenir el benestar familiar. Quan apareix una addicció, aquest mandat pot fer que mares, parelles, filles o germanes assumeixin una càrrega desproporcionada.
Com afecta una addicció la família?
Pot alterar la convivència, les relacions, l’economia i la salut emocional de tot l’entorn. Les persones properes poden viure en alerta constant, intentar controlar el consum o la conducta, resoldre crisis i deixar en segon pla les seves pròpies necessitats.
Quins senyals indiquen sobrecàrrega de la persona cuidadora?
Cansament constant, problemes de son, ansietat, culpa, irritabilitat, aïllament, dificultat per posar límits, afectació laboral o econòmica i la sensació que tota la vida gira al voltant del problema.
Posar límits significa abandonar la persona?
No. Un límit pot protegir la salut, la seguretat, la convivència i l’economia familiar. Ha de ser clar, realista i orientat a evitar danys, no a humiliar o castigar.
La família pot demanar ajuda si la persona amb l’addicció no vol fer-ho?
Sí. La família pot rebre informació i orientació per comprendre la situació, valorar riscos, millorar la comunicació, establir límits i conèixer recursos. Demanar ajuda per a un mateix també és legítim.
Quins recursos ofereix Projecte Vida a les famílies?
Ofereix primera escolta, assessorament, acompanyament, orientació i derivació, grups d’ajuda mútua per a familiars, espais confidencials i accions de prevenció i sensibilització.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Es pot contactar amb Projecte Vida per WhatsApp al (+376) 661 707, per correu a projectevidaandorra@gmail.com o mitjançant l’enllaç de reserva de cita. Davant d’una emergència o un risc immediat, cal contactar amb els serveis d’emergència corresponents.
Recursos de Projecte Vida
Recurs | Utilitat |
Assessorament, acompanyament i derivació | Primera orientació confidencial per entendre la situació i conèixer els recursos sanitaris, socials, psicològics o comunitaris disponibles. |
Grup d’ajuda mútua en primera persona | Espai comunitari per a persones amb addiccions a substàncies o conductes addictives. |
Grup d’ajuda mútua per a familiars | Espai d’escolta, comprensió entre iguals i eines per a persones que conviuen o acompanyen algú amb una addicció. |
Perspectiva de gènere | Espais i accions que tenen en compte la sobrecàrrega de les dones, la violència, la dependència econòmica i altres desigualtats que poden afectar el procés. |
Prevenció i sensibilització | Tallers, campanyes, divulgació i accions comunitàries per detectar riscos, reduir l’estigma i facilitar la demanda d’ajuda. |
Fonts consultades
Altaveu: Projecte Vida alerta de la creixent feminització en les cures cap a familiars amb addiccions
Digital Andorra: Les dones assumeixen el 88% de la cura de familiars amb addiccions
Diari d’Andorra: Projecte Vida evidencia que la cura de familiars addictes recau en les dones
La Veu Lliure: Projecte Vida alerta que l’alcohol continua sent l’addicció més present en les consultes familiars
No has de sostenir-ho tot sola
Si l’addicció d’una persona propera està afectant la teva salut, la convivència o la teva capacitat per posar límits, demanar orientació també és una forma de cuidar-te. La primera conversa no t’obliga a prendre cap decisió immediata: pot servir per explicar què està passant, conèixer els recursos disponibles i valorar els passos següents.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris