Projecte Vida alerta de l’augment del consum abusiu de psicofàrmacs entre la gent gran
- Projecte Vida
- Feb 8
- 9 min de lectura
Els psicofàrmacs poden ser una eina terapèutica necessària i útil quan s’indiquen, es revisen i s’utilitzen sota supervisió professional. El problema no és la medicació en si mateixa, sinó una relació que es pot anar cronificant: una dosi que deixa de fer el mateix efecte, una recepta que es manté durant anys sense una revisió suficient o un malestar emocional que només rep una resposta farmacològica. En la gent gran, aquests factors poden passar desapercebuts perquè prendre medicació forma part de la rutina quotidiana i perquè el consum continua associat a una prescripció legal.
La notícia publicada per RTVA el 8 de febrer de 2026 posa el focus en aquesta realitat emergent a Andorra. Projecte Vida ha detectat un augment de persones de 64 anys o més que demanen ajuda, directament o a través dels seus familiars, per problemes relacionats amb addiccions. L’alerta no pretén qüestionar els tractaments mèdics, sinó recordar que també els medicaments prescrits poden generar tolerància, dependència física, ús problemàtic o una pèrdua de control que requereixi atenció.
Què explica la notícia de RTVA?
Segons les dades compartides per Eva Tenorio, secretària de Projecte Vida, l’entitat havia atès catorze persones de 64 anys o més i quatre d’aquests casos estaven relacionats amb un consum abusiu de psicofàrmacs. Entre els fàrmacs assenyalats hi ha ansiolítics i benzodiazepines, medicaments que poden prescriure’s per a l’ansietat, l’insomni o altres situacions clíniques i que necessiten un seguiment especialment acurat quan el tractament s’allarga.
Projecte Vida identifica la baixa percepció de risc com una de les dificultats principals. Quan un producte és legal, s’obté amb recepta i va començar a prendre’s per alleujar un malestar real, és més difícil reconèixer que la relació amb aquell medicament ha canviat. La persona pot sentir que només està seguint un tractament, mentre augmenta la dosi, avança les preses, combina medicaments o experimenta por i malestar intens quan no els té disponibles.
L’entitat també adverteix que encara no hi ha una sèrie històrica prou llarga per mesurar l’evolució, perquè els seus primers registres sistemàtics daten de 2024. Per això reclama dades de país sobre addiccions a substàncies i addiccions comportamentals. La mateixa notícia recull l’augment de les consultes vinculades al joc i a les criptomonedes, així com la demanda d’un centre de recuperació a Andorra i d’horaris més flexibles en els serveis especialitzats.
4 de les 14 persones de 64 anys o més ateses per Projecte Vida presentaven casos de consum abusiu de psicofàrmacs, segons la informació recollida per RTVA.
Per què els psicofàrmacs poden convertir-se en un problema?
No totes les persones que prenen benzodiazepines o altres psicofàrmacs desenvolupen una addicció. Tanmateix, alguns medicaments poden produir tolerància —necessitar més quantitat per obtenir el mateix efecte— i dependència física després d’un ús continuat. La dependència física no és exactament el mateix que un trastorn addictiu: pot aparèixer fins i tot quan la medicació s’ha pres tal com estava prescrita. El risc augmenta quan hi ha pèrdua de control, consum fora de la pauta, ús malgrat conseqüències negatives o una dedicació creixent a aconseguir i prendre el fàrmac.
Les autoritats sanitàries internacionals recorden que les benzodiazepines poden causar dependència i reaccions d’abstinència, i que la retirada ha de ser gradual i supervisada. En persones grans també preocupa la somnolència, la confusió, la pèrdua de coordinació i l’augment del risc de caigudes. La combinació amb alcohol, opioides o altres substàncies sedants pot incrementar de manera important els riscos.
Per aquest motiu, informar no significa generar por ni culpabilitzar qui necessita medicació. Significa promoure revisions periòdiques, valorar si el tractament continua aportant més beneficis que riscos, incorporar alternatives psicològiques i socials quan siguin adequades i escoltar la persona abans que el problema es faci més complex.
La gent gran: un col·lectiu amb riscos específics
L’envelliment pot modificar la manera com l’organisme metabolitza els medicaments. A més, moltes persones grans conviuen amb diverses patologies i prenen diferents fàrmacs alhora. Aquesta polimedicació pot augmentar les interaccions, la sedació o la confusió, especialment quan no hi ha una revisió conjunta de tot el tractament.
També hi intervenen factors emocionals i socials: dols, solitud no desitjada, dolor crònic, problemes de son, pèrdua d’autonomia, jubilació o canvis familiars. Quan el malestar es tracta únicament amb una resposta farmacològica, sense prou espais d’escolta, suport comunitari o seguiment, la medicació pot acabar ocupant un lloc que va més enllà de la seva funció terapèutica inicial.
L’estigma afegeix una barrera. Encara persisteix la idea que les addiccions afecten sobretot persones joves o consumidors de drogues il·legals. Aquesta mirada invisibilitza la gent gran, retarda la detecció i pot fer que familiars i professionals interpretin alguns senyals —caigudes, oblits, somnolència, irritabilitat— només com a conseqüències de l’edat.
Senyals que poden indicar un ús problemàtic
Prendre més quantitat o amb més freqüència del que indica la pauta.
Avançar renovacions, quedar-se sense medicació abans d’hora o consultar diversos professionals per obtenir receptes.
Sentir ansietat intensa, irritabilitat o por davant la possibilitat de reduir o no disposar del medicament.
Presentar somnolència diürna, confusió, problemes de memòria, caigudes o canvis marcats en la coordinació.
Combinar el fàrmac amb alcohol, opioides o altres sedants.
Amagar la quantitat consumida o minimitzar les conseqüències.
Continuar prenent-lo tot i que interfereixi en l’autonomia, les relacions o la salut.
Important: cap d’aquests senyals confirma per si sol una addicció. Són indicadors que justifiquen una conversa respectuosa i una valoració professional.
Què es pot fer sense culpabilitzar ni posar la salut en risc?
El primer pas és parlar des de la preocupació i no des del judici. Frases com «m’he adonat que últimament estàs més adormit i has caigut dues vegades» són més útils que acusacions com «t’has enganxat a les pastilles». Descriure fets concrets redueix la defensivitat i permet que la persona participi en les decisions.
També convé demanar una revisió completa de la medicació amb el professional prescriptor. Portar una llista de tots els fàrmacs, dosis, horaris i símptomes ajuda a detectar duplicitats, interaccions i tractaments que s’han prolongat sense una revisió recent. Sempre que sigui possible, és útil coordinar metge, farmàcia, salut mental, serveis socials i entorn familiar amb el consentiment de la persona.
No s’ha d’interrompre una benzodiazepina ni un altre medicament amb potencial de dependència de manera brusca. Una retirada sobtada pot causar reaccions d’abstinència i, en alguns casos, complicacions greus. Qualsevol reducció ha de ser individualitzada, gradual i supervisada per un professional sanitari.
No modifiquis ni retiris la medicació pel teu compte. Demana una revisió al professional que la prescriu. Si hi ha somnolència extrema, dificultat respiratòria, pèrdua de consciència o una possible sobredosi, cal buscar assistència urgent.
El paper de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un recurs comunitari de proximitat per a persones que viuen una addicció i per als seus familiars. L’acompanyament no substitueix l’atenció mèdica, però pot facilitar el primer pas, ajudar a entendre què està passant i orientar cap als recursos psicològics, sanitaris o socials adequats.
Entre els recursos de l’entitat hi ha l’assessorament i l’acompanyament individual, la informació sobre serveis disponibles a Andorra, la derivació a professionals i els grups d’ajuda mútua. Aquests grups són espais gratuïts i confidencials on persones en primera persona, familiars i dones poden compartir experiències sense ser jutjades.
En els casos relacionats amb psicofàrmacs, Projecte Vida pot contribuir a reduir l’aïllament, preparar la conversa amb els professionals i sostenir el procés familiar. Demanar ajuda no implica haver d’etiquetar immediatament la situació com una addicció; també pot ser una manera preventiva de revisar una preocupació abans que creixi.
Andorra necessita dades i una resposta coordinada
La notícia de RTVA reforça una demanda recurrent de Projecte Vida: disposar de dades de país que permetin saber quins consums augmenten, a quines edats, amb quines diferències de gènere i quines barreres dificulten l’accés al tractament. Sense aquesta informació, la prevenció arriba tard i els recursos es planifiquen a partir de fotografies parcials.
Les dades generals de Projecte Vida corresponents al 2025 ja mostraven una major complexitat dels casos: 169 persones ateses, un increment del 10% respecte de l’any anterior, més situacions de poliaddicció i, per primera vegada, consultes vinculades als psicofàrmacs. Aquest context assenyala que les addiccions no poden abordar-se només des de l’emergència. Cal detecció precoç, continuïtat assistencial, suport a les famílies, dispositius comunitaris flexibles i una mirada específica sobre l’envelliment.
Parlar d’addicció als psicofàrmacs en la gent gran no és criminalitzar la medicació ni responsabilitzar les persones que busquen alleujament. És reconèixer que la salut mental, la solitud, el dolor i els tractaments de llarga durada necessiten seguiment, alternatives i espais d’acompanyament. Detectar una dificultat a temps és una forma de protegir l’autonomia i la dignitat.
Dades rellevants
14 | persones de 64 anys o més ateses en la franja descrita per RTVA. |
4 | casos relacionats amb consum abusiu de psicofàrmacs dins d’aquesta franja. |
2024 | any d’inici dels primers registres sistemàtics de Projecte Vida; encara no hi ha prou sèrie històrica. |
169 | persones ateses per Projecte Vida durant el 2025, un 10% més que l’any anterior. |
61% | de les persones ateses el 2025 van acudir en primera persona; gairebé el 40% de les demandes van partir de familiars o de l’entorn. |
Primera detecció | de consultes vinculades a psicofàrmacs dins les dades anuals de Projecte Vida de 2025. |
Preguntes freqüents
Els psicofàrmacs prescrits poden generar dependència?
Sí. Alguns medicaments, especialment les benzodiazepines i determinats hipnòtics, poden generar tolerància i dependència física després d’un ús continuat. Això no significa que totes les persones desenvolupin una addicció, però sí que cal seguir la pauta i revisar periòdicament el tractament.
Dependència física i addicció són el mateix?
No necessàriament. La dependència física és l’adaptació de l’organisme al medicament i pot provocar símptomes d’abstinència si es retira bruscament. Un trastorn addictiu implica, a més, pèrdua de control, ús compulsiu i continuïtat malgrat conseqüències negatives.
Per què les benzodiazepines requereixen més precaució en la gent gran?
Les persones grans poden metabolitzar els fàrmacs més lentament i sovint prenen diversos medicaments. Això pot augmentar la somnolència, la confusió, les interaccions, les caigudes i la pèrdua d’autonomia.
Es poden deixar els ansiolítics de cop?
No s’haurien d’interrompre sobtadament sense indicació professional. La retirada brusca pot provocar abstinència i complicacions. La reducció ha de ser gradual, individualitzada i supervisada pel professional prescriptor.
Quins senyals pot observar la família?
Augment de la dosi o de la freqüència, renovacions anticipades, somnolència, caigudes, confusió, por intensa a quedar-se sense medicació, combinació amb alcohol o ocultació de la quantitat consumida. Aquests senyals requereixen una conversa i una valoració, però no són un diagnòstic.
Com parlar-ne sense jutjar?
És preferible descriure canvis concrets i expressar preocupació: “He vist que estàs més adormit i m’agradaria que reviséssim la medicació”. Cal evitar etiquetes, amenaces o retirar els fàrmacs per iniciativa pròpia.
Quina ajuda ofereix Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix orientació confidencial, acompanyament individual i familiar, informació sobre recursos, derivació i grups d’ajuda mútua. El suport comunitari complementa, però no substitueix, el seguiment mèdic.
Pot contactar-hi un familiar encara que la persona afectada no vulgui demanar ajuda?
Sí. Els familiars poden demanar orientació per entendre la situació, millorar la comunicació, establir límits saludables i conèixer els recursos disponibles, respectant sempre l’autonomia i la confidencialitat de la persona.
Recursos de Projecte Vida
Recurs | Com pot ajudar |
Assessorament i primera orientació | Espai confidencial per explicar què està passant, identificar necessitats i valorar els passos següents. |
Acompanyament individual i familiar | Suport a persones en primera persona i a familiars que necessiten eines per afrontar la situació sense culpabilitat ni sobrecàrrega. |
Derivació i coordinació | Informació sobre recursos sanitaris, psicològics, socials i comunitaris disponibles a Andorra. |
Grups d’Ajuda Mútua | Trobades gratuïtes i confidencials per a persones en primera persona, famílies i dones; cal consultar els horaris actualitzats. |
Prevenció i sensibilització | Tallers, campanyes i continguts divulgatius per detectar riscos, reduir l’estigma i facilitar la demanda d’ajuda. |
Fonts consultades
Notícia original de RTVA — Llegeix la notícia completa a RTVA.
Les addiccions guanyen terreny i són cada cop més complexes — RTVA — Contextualitza les dades anuals de 2025.
FDA: advertència de seguretat sobre benzodiazepines — Font sanitària sobre dependència, abús i retirada gradual.
MHRA: punts clau sobre benzodiazepines — Font sanitària sobre durada curta, dependència i vulnerabilitat en persones grans.
Demanar orientació confidencial
No cal esperar que el consum estigui fora de control. Si et preocupa la relació d’una persona gran amb els psicofàrmacs, explica’ns la situació. T’escoltarem sense jutjar i t’orientarem sobre els recursos disponibles.
Acompanyar no significa controlar-ho tot ni carregar amb tota la responsabilitat. Projecte Vida també ofereix orientació a les famílies perquè puguin cuidar sense descuidar-se.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris