Trampas, de Juan Francisco Navas i José César Perales
- Projecte Vida
- 5 days ago
- 7 min de lectura
Una lectura per entendre per què el joc pot arribar a jugar amb les nostres decisions
LECTURA RECOMANADA · JOC D’ATZAR · PSICOLOGIA I CONDUCTA
Jugar és prendre una decisió. Però les nostres decisions no sempre són tan racionals com pensem.
Una aposta sembla senzilla: tries una opció, arrisques uns diners i esperes un resultat.
Però entre la decisió i el resultat hi intervenen moltes més coses.
Expectatives. Recompenses. Incertesa. Records d’altres jugades. Quasi encerts. La sensació que aquesta vegada pot ser diferent. La idea que sabem més del que realment podem controlar.
Trampas, de Juan Francisco Navas i José César Perales, parteix precisament d’aquest terreny: què passa a la nostra ment quan juguem i per què podem continuar fent-ho fins i tot quan sabem que les probabilitats no estan necessàriament al nostre favor?
El llibre combina psicologia, evidència científica, cinema, literatura i cultura popular per explicar els mecanismes que envolten el joc d’atzar i la manera com aquests poden influir en les nostres decisions.
A l’Observatori de Projecte Vida incorporem aquesta lectura com una eina per comprendre, qüestionar i prevenir, no per convertir cada aposta en un diagnòstic ni per reduir els problemes relacionats amb el joc a una simple qüestió de força de voluntat.
Trampas
Juan Francisco Navas i José César Perales
El llibre ens convida a mirar el joc d’atzar des d’un lloc que sovint queda en segon pla.
No només pregunta què juguem o quant perdem.
Pregunta també: què passa mentre decidim continuar?
A través d’exemples del cinema, les sèries, la literatura i situacions quotidianes, els autors expliquen com la incertesa, els biaixos cognitius, les expectatives de recompensa i la percepció de control poden condicionar la manera com interpretem l’atzar.
Aquesta és també la mirada des de la qual proposem llegir-lo a Projecte Vida: entendre millor el mecanisme per recuperar més capacitat de decisió.
Fitxa del llibre
Títol: Trampas
Subtítol: Un viaje por la psicología y el juego de azar en la cultura popular
Autor: Juan Francisco Navas i José César Perales
Àmbits: joc d’atzar · addiccions comportamentals · psicologia · biaixos cognitius · prevenció · cultura popular
Editorial: Yonki Books
Any: 2025
ISBN: 979-13-990595-6-4
Pàgines: 288
Idioma: Castellà
Una pregunta important: per què seguim jugant quan sabem que podem perdre?
Sabem que el resultat és incert.
Sabem que una aposta pot acabar en pèrdua.
Sabem que cap ratxa pot garantir què passarà a la següent jugada.
I, malgrat això, de vegades apareix una idea molt poderosa:
«Una més.»
Una aposta més.
Una partida més.
Una oportunitat més de recuperar el que hem perdut.
Una vegada més perquè «ara sí».
Aquesta aparent contradicció és una de les preguntes que travessa Trampas.
El joc no funciona només perquè existeixi la possibilitat de guanyar. També intervé com interpretem aquesta possibilitat.
I aquí la psicologia té molt a explicar.
El joc no és només una qüestió de sort
Quan pensem en joc d’atzar solem imaginar que tot depèn de dues coses: sort o mala sort.
Però entre l’atzar real i la nostra interpretació de l’atzar existeix un espai enorme.
Podem buscar patrons on no n’hi ha.
Podem recordar amb més facilitat una victòria que moltes petites pèrdues.
Podem sentir que els nostres coneixements ens permeten anticipar un resultat que continua sent incert.
Podem interpretar un «quasi encert» com la prova que estàvem a punt de guanyar.
I podem sentir que, després d’una cadena de resultats, «ja toca» que passi el contrari.
Aquestes formes d’interpretar la realitat no són exclusives del joc.
El cervell humà busca patrons, explicacions i sensació de control constantment.
El problema apareix quan determinats entorns i productes poden aprofitar aquests mecanismes per mantenir la conducta.
La mateixa OMS adverteix que alguns productes de joc incorporen característiques de disseny capaces d’afavorir que la persona continuï jugant i que determinades pràctiques poden aprofitar biaixos cognitius de les persones usuàries.
Quan sentir control no significa tenir-lo
Un dels conceptes especialment interessants per entendre el joc és la il·lusió de control.
És la sensació que les nostres decisions, coneixements o habilitats tenen més influència sobre un resultat aleatori de la que realment tenen.
«Conec molt aquest equip.»
«Aquesta màquina ja fa molta estona que no paga.»
«He estudiat prou les estadístiques.»
«He estat molt a prop; la següent pot sortir.»
El problema no és tenir coneixements.
El problema és confondre coneixement amb capacitat de controlar l’atzar.
Navas ha explicat precisament que aquesta percepció de domini pot reduir la sensació de risc i fer que una aposta arribi a semblar una oportunitat més controlable del que realment és.
Quan el joc comença a ocupar massa espai
Jugar alguna vegada no significa tenir un trastorn per joc.
Aquesta distinció és essencial.
La mateixa OMS situa el problema clínic en un patró molt més específic:
deteriorament del control sobre el joc;
prioritat creixent del joc davant d’altres interessos o activitats;
continuació malgrat l’aparició de conseqüències negatives.
Però tampoc cal arribar a un diagnòstic perquè una conducta pugui començar a causar problemes.
L’OMS recorda que els danys relacionats amb el joc també poden aparèixer per sota del llindar clínic. Poden afectar l’economia, les relacions, el benestar emocional o altres àrees de la vida.
Per això, una pregunta útil no és només: «Tinc una addicció?»
També podem preguntar: «Quin lloc està ocupant el joc en la meva vida?»
Recuperar capacitat d’elecció
Aquesta lectura connecta directament amb una de les idees que treballem a Projecte Vida:
recuperar-se també pot significar recuperar marge per decidir.
Quan una conducta comença a perdre flexibilitat, la resposta no sempre ha de començar per una ordre: «deixa de fer-ho».
Abans podem intentar comprendre:
Què m’atrau?
Què espero trobar quan jugo?
Què sento abans de fer-ho?
Què passa quan guanyo?
Què passa quan perdo?
Intento recuperar diners?
Em costa parar quan m’ho havia proposat?
Està desplaçant altres coses que m’importaven?
Comprendre no justifica el dany.
Però comprendre pot ajudar-nos a intervenir millor.
I aquest és un dels punts en què Trampas resulta especialment interessant: ens ajuda a mirar el mecanisme abans de simplificar la persona.
Llegir també és una forma de fer-nos preguntes
Un llibre sobre joc d’atzar pot aportar coneixement, exemples i explicacions sobre el comportament.
Però cap llibre pot explicar completament l’experiència de totes les persones.
Per això, a l’Observatori proposem apropar-nos a aquesta lectura de la mateixa manera que a la resta de llibres que recomanem:
Llegim. Contrastem. Aprenem.
Això m’ajuda a entendre millor el joc?
Quins mecanismes reconec?
Què diu l’evidència actual?
El problema està només en la persona o també en el producte i l’entorn?
Com influeixen la publicitat, l’accessibilitat i la normalització?
Què podem fer per prevenir abans que aparegui un dany greu?
Llegir críticament no significa desacreditar una obra. Significa convertir la lectura en una porta cap a més preguntes.
Qui són Juan Francisco Navas i José César Perales?
Juan Francisco Navas
Juan Francisco Navas va començar la seva trajectòria professional com a educador social en projectes de prevenció de trastorns addictius. Posteriorment es va formar en Psicologia i Neurociència i es va doctorar en Psicologia per la Universitat de Granada amb una tesi vinculada al joc patològic. La seva activitat investigadora s’ha centrat especialment en les addiccions comportamentals i el joc d’atzar, i actualment desenvolupa activitat acadèmica a la Universitat Complutense de Madrid i forma part del consell editorial d’International Gambling Studies.
José César Perales
José César Perales és catedràtic de Psicologia a la Universitat de Granada i compta amb una extensa trajectòria investigadora sobre els mecanismes psicològics que modelen la conducta i la seva relació amb les addiccions, especialment amb el joc d’atzar. La seva activitat combina investigació, divulgació, prevenció i intervenció en col·laboració amb administracions públiques i entitats socials.
La trajectòria dels dos autors explica l’enfocament de Trampas: rigor científic explicat a través d’exemples que formen part de la cultura quotidiana.
Per què l’hem incorporat a l’Observatori?
Perquè planteja una qüestió que considerem essencial:
les nostres decisions no es produeixen en el buit.
El joc té lloc dins d’un entorn format per productes, estímuls, expectatives, cultura, publicitat, accessibilitat i mecanismes psicològics.
Entendre aquest context permet allunyar-nos d’una explicació massa simple: «si continua jugant és perquè vol».
La realitat pot ser molt més complexa.
El recomanem com una lectura que pot ajudar a:
entendre millor com funciona psicològicament el joc d’atzar;
identificar biaixos i percepcions errònies sobre l’atzar;
reflexionar sobre la il·lusió de control;
entendre per què perdre no sempre fa que una persona deixi de jugar;
observar el paper del disseny, la cultura i l’entorn;
reduir explicacions basades exclusivament en la manca de voluntat;
obrir converses sobre prevenció;
recuperar una mirada més crítica davant d’allò que se’ns presenta simplement com a entreteniment.
Aquest llibre pot interessar-te si…
T’interessa entendre la psicologia del joc d’atzar.
Alguna vegada t’has preguntat per què costa parar després de perdre.
Vols comprendre millor les apostes esportives, les màquines de joc, la ruleta o les loteries.
T’interessen les addiccions comportamentals.
Acompanyes una persona que està tenint problemes relacionats amb el joc.
Ets familiar d’una persona afectada.
Treballes en l’àmbit social, sanitari, psicològic, educatiu o comunitari.
T’interessa la prevenció.
O simplement vols entendre millor com prenem decisions davant de la incertesa.
Una lectura no substitueix una valoració professional
La informació del llibre i els continguts de l’Observatori tenen una finalitat divulgativa.
Llegir sobre biaixos cognitius, recompensa o comportament pot ajudar-nos a comprendre una situació, però no permet diagnosticar una addicció ni substituir una valoració professional.
Si el joc està provocant pèrdues econòmiques, conflictes familiars, dificultat per parar, ocultació, endeutament, malestar emocional o està començant a desplaçar altres àrees de la vida, demanar orientació pot ser útil encara que no existeixi un diagnòstic.
No cal esperar que tot sigui greu.
Descobreix Trampas
Trampas
Juan Francisco Navas i José César Perales
Llegir també pot ser una forma de prevenir.
No perquè conèixer un mecanisme ens faci immunes a ell.
Sinó perquè entendre millor com funciona pot donar-nos més eines per reconèixer-lo i decidir.
Disponible a través de l’Observatori de Projecte Vida.
El llibre es va publicar el 2025, té 288 pàgines i combina divulgació científica amb referències al cinema, la literatura i la cultura popular.
Continua explorant
Recuperar capacitat d’elecció: quan una conducta comença a ocupar massa espai
Pantalles, videojocs, apostes o xarxes poden formar part de la vida quotidiana. La pregunta no és només quant les utilitzem, sinó quin lloc ocupen i si encara podem decidir.
Addiccions del comportament: un problema en auge
No totes les addiccions impliquen una substància. Joc, apostes i determinades conductes poden arribar a perdre flexibilitat i interferir en la vida quotidiana.
DESCOBREIX L’ARTICLE
L’addicció no és tan simple com la falta de voluntat
Entendre els mecanismes que sostenen una conducta permet deixar enrere explicacions basades únicament en la culpa.
Necessites alguna cosa més que informació?
Projecte Vida acompanya persones que estan preocupades pel seu propi comportament i també famílies i persones de l’entorn.
No cal saber si és «una addicció» abans de demanar orientació.
La primera conversa pot servir simplement per explicar què està passant, ordenar la situació i valorar quins passos poden tenir sentit.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora
Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Entendre les trampes del joc també és una manera de recuperar capacitat d’elecció.
Comentaris