TDAH i addiccions: Projecte Vida posa el focus en el diagnòstic, els tractaments i els nous riscos
- Projecte Vida
- Apr 30
- 9 min de lectura
En una entrevista al programa La Companyia d’RTVA, Eva Tenorio aborda la relació entre el TDAH i les addiccions, les dificultats que poden aparèixer quan un tractament estable es veu alterat i l’augment de demandes d’ajuda relacionades amb el joc, les criptomonedes i els psicofàrmacs. L’espai també presenta Pep Castellón com a nou president de Projecte Vida.
Una conversa que connecta salut mental, addiccions i vida quotidiana
El 30 d’abril de 2026, Projecte Vida va participar al programa La Companyia de Ràdio i Televisió d’Andorra. La conversa, conduïda a partir de l’experiència i la tasca comunitària de l’entitat, va posar sobre la taula una realitat sovint poc visible: el TDAH, les addiccions i altres problemes de salut mental poden coexistir i influir-se mútuament.
L’entrevista compta amb Eva Tenorio, directora i vocal de Projecte Vida segons la presentació d’RTVA, i serveix també per donar a conèixer Pep Castellón com a nou president de l’associació. Més enllà del canvi de presidència, l’espai ofereix una mirada àmplia sobre diversos reptes que arriben als serveis d’acompanyament: diagnòstics tardans, continuïtat dels tractaments, addiccions comportamentals i consum problemàtic de psicofàrmacs, especialment entre persones grans.
Resum de l’entrevista: els principals temes abordats
1. El TDAH en l’edat adulta i el valor de posar nom al que passa. Rebre un diagnòstic en l’edat adulta pot ajudar a reinterpretar dificultats que durant anys s’han viscut com a desorganització, impulsivitat, falta de constància o incapacitat personal. El diagnòstic no explica tota la persona, però pot obrir la porta a una comprensió més ajustada, a estratègies específiques i a un acompanyament menys culpabilitzador.
2. La relació entre TDAH i addiccions. La coexistència entre TDAH i trastorns addictius està documentada en la literatura clínica. No significa que totes les persones amb TDAH desenvolupin una addicció, però sí que alguns factors associats —com la impulsivitat, la dificultat per regular emocions, la recerca d’estimulació o el malestar acumulat— poden augmentar la vulnerabilitat. En alguns casos, el consum d’alcohol, cànnabis, estimulants o ansiolítics pot aparèixer com un intent d’autoregulació o “automedicació”, encara que acabi generant més problemes.
3. La continuïtat dels tractaments i l’impacte dels canvis de medicació. En el context d’abril de 2026, Eva Tenorio i Pep Castellón també havien fet pública la seva preocupació per les dificultats de subministrament de determinats medicaments per al TDAH i pels canvis forçats en persones que ja havien assolit estabilitat. Cada medicament té característiques diferents i la resposta és individual; per això, qualsevol modificació ha d’estar indicada i supervisada per professionals sanitaris.
4. Joc, criptomonedes i inversions digitals. La descripció publicada per RTVA assenyala que vuit persones havien acudit aquell any a Projecte Vida per problemes relacionats amb el joc i les criptomonedes. Aquestes conductes poden compartir elements amb el joc d’atzar: immediatesa, volatilitat, recompensa intermitent, necessitat de recuperar pèrdues i disponibilitat permanent a través del mòbil. La dificultat per identificar-les com un problema pot retardar la demanda d’ajuda.
5. Psicofàrmacs i persones grans. L’entrevista també recull l’alerta de Projecte Vida davant l’augment de persones grans que demanen orientació per un ús problemàtic d’ansiolítics i benzodiazepines. El fet que un medicament sigui legal i prescrit no elimina el risc d’un ús prolongat, d’una dependència o d’una retirada inadequada. La revisió del tractament ha de fer-se sempre amb professionals, sense interrupcions sobtades.
6. Una nova etapa per a Projecte Vida. La presentació de Pep Castellón com a nou president simbolitza la continuïtat d’un projecte comunitari construït des de l’experiència en primera persona, l’acompanyament entre iguals, la sensibilització i la defensa d’una resposta integral a les addiccions.
TDAH i addiccions: comprendre no és justificar, és intervenir millor
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que pot afectar l’atenció, la regulació de l’activitat i el control dels impulsos. En adults, els símptomes es poden expressar com dificultats per organitzar-se, gestionar el temps, iniciar o acabar tasques, regular emocions o mantenir rutines. Aquestes dificultats no són falta de voluntat ni es resolen només amb “posar-hi més ganes”.
Quan el TDAH conviu amb una addicció, cal evitar dues simplificacions: atribuir tots els problemes al TDAH o tractar només el consum sense explorar la resta de necessitats. Els consensos clínics recomanen detectar el TDAH en persones amb trastorns per consum de substàncies i, alhora, preguntar pel consum en persones amb TDAH. L’abordatge més útil acostuma a ser coordinat, individualitzat i capaç d’atendre les dues realitats.
També cal diferenciar entre explicar una conducta i excusar-la. Comprendre els factors que augmenten el risc permet prevenir millor, reduir danys i construir alternatives de regulació més segures. La responsabilitat personal continua existint, però es treballa amb eines, suport i context, no des del judici.
Diagnòstic tardà, culpa i automedicació
Moltes persones arriben al diagnòstic després d’anys de sentir que no encaixen. En aquest camí poden aparèixer ansietat, baixa autoestima, esgotament, conflictes laborals o familiars i estratègies d’autoregulació que alleugen a curt termini però empitjoren la situació a llarg termini. Parlar d’automedicació no significa que una substància sigui un tractament: descriu un intent de reduir el malestar sense una resposta clínica adequada.
Demanar ajuda permet diferenciar símptomes, revisar patrons de consum, explorar altres diagnòstics possibles i definir un pla realista. No hi ha una única combinació de tractament vàlida per a tothom. La intervenció pot incloure psicoeducació, psicoteràpia, tractament farmacològic quan estigui indicat, mesures de reducció de danys, suport familiar i recursos comunitaris.
La continuïtat terapèutica també és una qüestió de salut
Un canvi de medicació no és un simple intercanvi de marques. Pot modificar la durada de l’efecte, la tolerabilitat, el son, la gana, l’ansietat, la concentració o la capacitat de sostenir rutines. Per això, les dificultats de subministrament poden tenir conseqüències concretes en la vida acadèmica, laboral, familiar i en la recuperació d’una addicció.
Davant qualsevol problema d’accés al tractament, la recomanació és contactar amb el professional prescriptor o amb el servei sanitari de referència. No s’ha de compartir medicació, modificar dosis, substituir-la per substàncies no prescrites ni interrompre-la pel propi compte. En persones amb antecedents d’addicció, l’avaluació del risc i el seguiment han de ser especialment curosos, sense convertir aquest antecedent en un motiu d’exclusió o estigma.
Nous riscos digitals i vells mecanismes de dependència
El joc en línia, les apostes esportives, el trading d’alta freqüència i algunes operatives amb criptomonedes poden presentar-se com a entreteniment, inversió o oportunitat. Tanmateix, quan la persona perd el control, dedica cada vegada més temps o diners, amaga l’activitat, persegueix les pèrdues o deteriora les relacions, convé valorar si hi ha una conducta problemàtica.
La prevenció no consisteix només a prohibir. També implica educació financera i digital, pensament crític, límits a la publicitat, eines de control, conversa familiar i accés ràpid a ajuda. Projecte Vida defensa que les addiccions comportamentals mereixen la mateixa escolta i seriositat que les relacionades amb substàncies.
Psicofàrmacs: perdre la percepció de risc no elimina el risc
Els ansiolítics i les benzodiazepines poden estar indicats en determinades situacions, però l’ús prolongat o diferent del pautat pot generar tolerància, dependència i dificultats en la retirada. En persones grans, a més, cal vigilar especialment les interaccions, les caigudes, la somnolència, la memòria i la combinació amb alcohol o altres medicaments.
La resposta no és culpabilitzar qui ha seguit una recepta, sinó revisar periòdicament el tractament, explicar els riscos amb claredat i garantir alternatives. Si una persona o la seva família detecta pèrdua de control, augment de dosis, consum fora de pauta o malestar quan intenta reduir, és recomanable demanar orientació professional.
Dades rellevants
RTVA descriu l’entrevista com una conversa sobre TDAH, joc i criptomonedes, psicofàrmacs en persones grans i la presentació de Pep Castellón com a nou president.
La sinopsi original d’RTVA parla de vuit persones ateses aquell any per problemes de joc i criptomonedes; la dada s’ha de verificar abans de publicar per la discrepància amb la còpia del web de Projecte Vida.
Projecte Vida integra entre els seus objectius la coexistència entre addiccions i altres problemes de salut mental, així com la detecció i intervenció en addiccions comportamentals.
Els consensos internacionals recomanen detectar el TDAH en serveis d’addiccions i abordar de manera coordinada les dues condicions.
Cap tractament farmacològic s’ha de modificar o interrompre sense indicació professional.
Preguntes freqüents
Quina relació hi ha entre el TDAH i les addiccions?
El TDAH no causa automàticament una addicció, però alguns factors associats —com la impulsivitat, la dificultat per regular emocions o la recerca d’estimulació— poden augmentar la vulnerabilitat. També hi pot haver intents d’autoregulació amb alcohol, cànnabis, estimulants o ansiolítics. La detecció precoç i l’abordatge coordinat redueixen riscos.
Totes les persones amb TDAH tenen més risc de consumir substàncies?
No. El risc depèn de molts factors personals, familiars, socials i clínics. Tenir TDAH no determina el futur d’una persona. El suport, el diagnòstic adequat, les estratègies de regulació i l’accés a tractament poden actuar com a factors de protecció.
Què és l’automedicació en el TDAH?
És l’ús d’una substància o conducta per intentar reduir malestar, activació, insomni, ansietat o dificultats de concentració sense una indicació clínica adequada. Pot donar alleujament temporal, però augmentar el risc de dependència i empitjorar la salut a mitjà o llarg termini.
Es pot tractar el TDAH si hi ha antecedents d’addicció?
Sí, però el pla ha de ser individualitzat i supervisat per professionals amb experiència. Cal valorar beneficis, riscos, tipus de medicació, seguiment, salut mental, patró de consum i mesures de suport. Un antecedent d’addicció no hauria d’implicar abandó terapèutic ni estigma.
Què he de fer si no trobo la medicació prescrita?
Contacta amb el professional prescriptor, la farmàcia o el servei sanitari de referència per valorar alternatives segures. No canviïs dosis, no comparteixis medicació i no la substitueixis per altres substàncies. Els canvis han d’estar indicats i seguits clínicament.
El trading o les criptomonedes poden convertir-se en una addicció?
No tota inversió és una addicció. El problema apareix quan hi ha pèrdua de control, persecució de pèrdues, ocultació, endeutament, interferència amb la feina o les relacions i incapacitat per aturar-se. Algunes plataformes comparteixen mecanismes de recompensa i immediatesa amb el joc en línia.
Com detectar un ús problemàtic de psicofàrmacs?
Alguns senyals són prendre més dosi de la pautada, avançar preses, combinar-los amb alcohol, obtenir receptes per diferents vies, sentir por intensa a quedar-se sense medicació o patir malestar en intentar reduir. La retirada d’alguns fàrmacs pot requerir una pauta gradual i supervisada.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua per a persones amb addiccions i per a familiars. També treballa en prevenció, reducció de riscos, sensibilització i lluita contra l’estigma. El contacte pot ser un primer pas, encara que la persona no tingui clar si existeix una addicció.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
RTVA. “TDAH i més amb Projecte Vida – La Companyia 30/04/2026”.
Associació Projecte Vida. Republicació de la peça de La Companyia.
Associació Projecte Vida. “De veritat la falta de medicació del TDAH és només un problema de distribució?”.
Associació Projecte Vida. “Viure amb el cervell en guerra”.
Associació Projecte Vida. Projectes i programes.
NICE. Attention deficit hyperactivity disorder: diagnosis and management (NG87).
Crunelle et al. International Consensus Statement on Screening, Diagnosis and Treatment of Substance Use Disorder Patients with Comorbid ADHD.
Young et al. Identification and treatment of individuals with ADHD and substance use disorder: an expert consensus statement.
Escolta l’entrevista i amplia la informació
L’entrevista completa està disponible a RTVA
La pàgina del programa presenta els temes principals de la conversa amb Eva Tenorio i la incorporació de Pep Castellón a la presidència de Projecte Vida.
Projecte Vida també ha publicat l’article “Viure amb el cervell en guerra”, que reflexiona sobre TDAH, automedicació, addicció i accés al tractament.
AVÍS DE SALUT
Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració clínica. Si tens dubtes sobre símptomes de TDAH, consum de substàncies, joc, psicofàrmacs o efectes de la medicació, consulta un professional sanitari. No canviïs ni interrompis cap tractament pel teu compte.
Si el TDAH, el consum, el joc, les criptomonedes o els psicofàrmacs estan ocupant massa espai a la teva vida —o a la d’algú proper— no cal esperar que la situació sigui extrema. Parlar-ne és un primer pas. Contacta amb Projecte Vida per rebre escolta, orientació i acompanyament confidencial, o consulta amb el teu professional sanitari de referència.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris