Projecte Vida alerta dels riscos de les criptomonedes i les inversions digitals entre els joves
- Projecte Vida
- Feb 9
- 8 min de lectura
Les plataformes d’inversió, el trading i les criptomonedes formen part d’un entorn digital cada vegada més accessible. Però quan la promesa de guanyar diners ràpidament es combina amb impulsivitat, pressió social, algoritmes persistents o intents desesperats de recuperar pèrdues, la conducta pot començar a ocupar massa espai. En una entrevista a Ràdio SER Principat d’Andorra, Projecte Vida va advertir de l’augment de casos vinculats a noves tecnologies i inversions digitals entre persones joves.
Una preocupació emergent entre les persones joves
En la peça publicada el 9 de febrer de 2026, Ràdio SER recull les declaracions d’Eva Tenorio, presidenta de Projecte Vida en el moment de l’entrevista. L’entitat acabava de presentar el balanç d’activitat del 2025 i observava que, encara que el creixement total de persones ateses no era extraordinari, sí que augmentava la complexitat dels casos.
Entre les situacions que més preocupaven apareixien les conductes relacionades amb les noves tecnologies, les inversions borsàries i les criptomonedes. Projecte Vida va comptabilitzar tretze casos en aquest àmbit, principalment entre persones joves, i va alertar que algunes havien patit pèrdues econòmiques elevades.
Aquesta realitat obliga a mirar més enllà de la tecnologia concreta. El problema no és utilitzar una aplicació, informar-se sobre economia o fer una inversió responsable. El risc apareix quan la conducta deixa d’estar guiada per una decisió planificada i passa a estar dominada per la urgència, la persecució de pèrdues, la necessitat de connectar-se constantment o la creença que una nova operació solucionarà tot el que ja s’ha perdut.
Què explica l’entrevista a Ràdio SER?
L’entrevista al programa Aquí Andorra situa el fenomen dins d’un canvi més ampli: les addiccions i les conductes de risc es diversifiquen i poden adoptar formes menys visibles que el consum d’una substància. Una persona pot mantenir aparentment la rutina d’estudis o de feina mentre consulta gràfics, canals, fòrums o aplicacions durant hores, oculta pèrdues o demana diners per continuar invertint.
Tenorio també valora positivament la voluntat de regular l’accés dels menors a les xarxes socials, però considera que la resposta ha d’anar més enllà. L’entrevista posa el focus en els algoritmes que intensifiquen l’exposició a continguts sobre guanys ràpids, estil de vida aspiracional, cursos de trading o oportunitats suposadament irrepetibles.
Finalment, Projecte Vida expressa una doble lectura de l’augment de consultes. Que més persones arribin a l’entitat significa que el recurs comunitari és conegut i accessible. Al mateix temps, evidencia que les addiccions i les conductes problemàtiques tenen una presència més generalitzada del que s’havia imaginat.
Quan una inversió pot convertir-se en una conducta problemàtica
No tota inversió de risc és una addicció, i una pèrdua econòmica tampoc permet diagnosticar un problema. Cal observar el patró complet: el grau de control, el temps dedicat, l’impacte en la vida quotidiana, l’ús dels diners, l’ocultació i la capacitat real d’aturar-se.
Algunes plataformes incorporen estímuls molt semblants als del joc: informació en temps real, moviments constants, notificacions, recompenses visuals, sensació d’urgència i possibilitat d’operar a qualsevol hora. En persones vulnerables, aquesta combinació pot facilitar decisions impulsives i una relació compulsiva amb el risc.
Un dels mecanismes més perillosos és intentar recuperar immediatament els diners perduts. La persona pot augmentar la quantitat invertida, assumir més risc o passar d’una plataforma a una altra convençuda que la pròxima operació compensarà les anteriors. Aquesta persecució de pèrdues és un senyal que convé prendre seriosament.
Algoritmes, influenciadors i promeses de guany ràpid
Les xarxes socials poden convertir una cerca puntual en una exposició repetida a vídeos, anuncis i testimonis de persones que aparentment han aconseguit independència econòmica en poc temps. Sovint es mostren beneficis, cotxes, viatges o pantalles amb guanys, però no es veuen les pèrdues, els conflictes d’interès, les comissions ni el risc real.
La pressió augmenta quan els missatges utilitzen frases com “última oportunitat”, “mètode secret”, “rendibilitat garantida” o “entra ara abans que pugi”. Cap inversió legítima pot garantir beneficis elevats sense risc. Les promeses extraordinàries, la urgència i la petició d’instal·lar programes de control remot són senyals d’alerta davant una possible estafa.
La Policia d’Andorra ja ha advertit de falsos experts que contacten les víctimes a través d’anuncis, simulen plataformes d’inversió i obtenen accés als dispositius o als moneders digitals. Per això, la prevenció ha d’incloure educació financera, seguretat digital, pensament crític i la capacitat de reconèixer la manipulació emocional.
Senyals d’alerta que convé observar
Consultar constantment cotitzacions, aplicacions o canals, fins i tot durant la nit, els estudis o la feina.
Augmentar les quantitats invertides després d’una pèrdua amb l’objectiu de recuperar-la ràpidament.
Ocultar moviments, deutes o pèrdues a la família o a la parella.
Demanar diners, utilitzar crèdit o vendre objectes per continuar operant.
Sentir irritabilitat, ansietat o buit quan no es pot accedir a la plataforma.
Abandonar activitats, relacions o responsabilitats que abans eren importants.
Creure que una nova operació resoldrà els problemes econòmics generats per les anteriors.
Seguir instruccions de persones desconegudes, compartir claus o instal·lar programes de control remot.
El senyal més important no és només quant s’ha perdut, sinó si la persona conserva la llibertat de decidir, pot aturar-se i manté protegides la salut, les relacions, les responsabilitats i l’economia quotidiana.
Què poden fer les famílies i l’entorn?
La primera resposta no hauria de ser ridiculitzar, culpabilitzar o exigir una confessió immediata. La vergonya pot afavorir l’ocultació i retardar la demanda d’ajuda. És més útil descriure els canvis observats, preguntar amb calma i mostrar disponibilitat per buscar suport.
També és important protegir l’economia sense convertir la conversa en una lluita de control. Es poden revisar conjuntament els deutes, limitar temporalment l’accés a noves fonts de finançament, desactivar notificacions o establir una pausa en les operacions. Quan hi ha sospita d’estafa, cal conservar captures, converses, justificants i adreces digitals, contactar ràpidament amb l’entitat bancària o la plataforma i comunicar els fets a la Policia.
Si la persona no pot aturar-se, acumula deutes, amaga informació o presenta un patiment emocional intens, convé buscar una valoració professional i un espai comunitari d’acompanyament.
Parlar des de la preocupació i els fets observables, no des de l’etiqueta.
Evitar prestar més diners per “recuperar” el que ja s’ha perdut.
Separar la possible estafa de la conducta compulsiva: poden coexistir, però requereixen respostes diferents.
Protegir comptes, contrasenyes, dispositius i documentació personal.
Demanar orientació abans que la situació econòmica o emocional sigui insostenible.
Dades rellevants
13 casos: Projecte Vida va atendre durant el 2025 tretze persones amb problemàtiques relacionades amb noves tecnologies, inversions borsàries o criptomonedes, segons la notícia de Ràdio SER.
Perfil: les situacions afectaven majoritàriament persones joves.
Impacte: algunes havien perdut quantitats importants de diners.
Tendència general: l’entitat detectava no només més demanda, sinó casos més difícils i complexos.
Proposta: reforçar la regulació i la protecció davant entorns digitals i algoritmes especialment agressius amb els joves.
Preguntes freqüents
Les criptomonedes provoquen addicció?
Les criptomonedes no són una addicció per si mateixes. El problema pot aparèixer en la manera d’operar: pèrdua de control, persecució de pèrdues, ús compulsiu de plataformes, endeutament, ocultació o abandonament d’altres àrees de la vida. En alguns casos, el patró s’assembla al joc problemàtic.
Com es pot saber si el trading ha deixat de ser una afició o una inversió?
Cal observar si la persona pot establir límits i respectar-los. Són senyals d’alerta operar de manera impulsiva, dedicar-hi cada vegada més temps o diners, sentir ansietat quan no pot connectar-se, ocultar pèrdues o intentar recuperar-les assumint riscos creixents.
Una gran pèrdua significa que hi ha una addicció?
No necessàriament. Una pèrdua pot ser conseqüència de la volatilitat, d’una decisió financera inadequada o d’una estafa. Per parlar de conducta problemàtica cal valorar el patró de control, la repetició, l’impacte personal i la incapacitat d’aturar-se.
Quins senyals poden indicar una estafa amb criptomonedes?
Cal desconfiar de rendibilitats garantides, pressió per actuar immediatament, falsos experts, peticions de claus o dades personals, plataformes que impedeixen retirar diners i instruccions per instal·lar programes de control remot. També és un senyal d’alerta haver de pagar noves taxes per “desbloquejar” els beneficis.
Què s’ha de fer si se sospita una estafa?
És recomanable interrompre els pagaments, no facilitar més dades, canviar contrasenyes, revocar accessos remots, contactar amb el banc o la plataforma, conservar proves i comunicar els fets a la Policia. Si també hi ha una conducta compulsiva, convé buscar suport per abordar les dues situacions.
Com pot ajudar la família sense jutjar?
Pot començar expressant preocupació amb exemples concrets, escoltar sense humiliar, evitar donar més diners per recuperar pèrdues i proposar una revisió conjunta de la situació. La vergonya i les amenaces poden augmentar l’ocultació; l’acompanyament facilita que la persona accepti ajuda.
L’educació financera és suficient per prevenir aquests casos?
És necessària, però no sempre suficient. També cal treballar impulsivitat, regulació emocional, pressió social, pensament crític, publicitat digital, influència dels algoritmes i seguretat davant estafes.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Projecte Vida ofereix orientació i acompanyament comunitari a persones amb conductes addictives i a les seves famílies. També pot facilitar l’accés o la derivació cap als recursos clínics i especialitzats adequats.
Es pot recuperar el control després d’una conducta inversora compulsiva?
Sí. Reconèixer el problema, interrompre temporalment l’accés, protegir l’economia, rebre suport i treballar els factors emocionals o conductuals ajuda a recuperar capacitat de decisió. Demanar ajuda aviat redueix el risc que les pèrdues i el malestar continuïn creixent.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Ràdio SER Principat d’Andorra — “Projecte Vida alerta de l’increment de les estafes als més joves per criptomonedes i inversions borsàries”Font principal. Inclou el resum de la notícia i l’àudio complet del programa Aquí Andorra del 6 de febrer de 2026.
Policia d’Andorra — alerta sobre estafes relacionades amb criptomonedesFont oficial per explicar modalitats de captació, plataformes falses, control remot i pèrdua de moneders digitals.
Projecte Vida — Projectes i programesInformació sobre acompanyament, grups d’ajuda mútua i recursos comunitaris.
Autoritats Europees de Supervisió — advertiment sobre criptoactiusContext complementari sobre volatilitat, frau, publicitat agressiva i protecció limitada en determinats criptoactius o proveïdors.
Projecte Vida — Augmenten els joves amb addiccions al joc en línia i a les inversions digitals
Projecte Vida — Addiccions del comportament: un problema en auge
Projecte Vida — Creix l’impacte dels influencers en les addiccions digitals entre adolescents
Projecte Vida — Criptomonedes de joventut
Si les inversions, el trading o les criptomonedes estan generant pèrdues, ocultació, ansietat o conflictes, no cal esperar que la situació empitjori. Parlar-ne és una manera de recuperar capacitat de decisió.
Contacta amb Projecte Vida a través del web, del missatge privat o dels canals habituals de l’entitat. L’acompanyament és confidencial, respectuós i sense judici.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris