“Més del 90% de les dones addictes pateixen violència de gènere”: l’entrevista a Eva Tenorio
- Projecte Vida
- Apr 27
- 9 min de lectura
Eva Tenorio, fundadora de Projecte Vida, protagonitza una entrevista íntima a Amb Veu de Dona, de Cadena SER Andorra. El seu testimoni posa el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la intersecció entre les addiccions, la violència de gènere, el trauma, la vergonya i les dificultats que moltes dones troben quan intenten demanar ajuda.
Una entrevista en primera persona sobre addicció i recuperació
El 27 d’abril de 2026, Cadena SER Andorra va dedicar el vuitè capítol d’Amb Veu de Dona a Eva Tenorio. Durant prop de 31 minuts, la fundadora de Projecte Vida recorre la seva història personal, des de les responsabilitats de cura assumides quan encara era adolescent fins al moment en què va poder reconèixer que la seva relació amb l’alcohol havia deixat de ser ocasional i s’havia convertit en una dependència.
El relat no presenta la recuperació com un canvi sobtat ni com una simple qüestió de força de voluntat. Parla d’un procés llarg d’escolta, comprensió, tractament i reconstrucció personal. També mostra el valor que poden tenir la lectura, la formació i els grups de suport quan una persona necessita entendre què li està passant i compartir-ho amb altres persones que han viscut experiències semblants.
Aquesta mirada en primera persona és una de les bases de Projecte Vida: acompanyar sense jutjar, posar la persona per davant de l’etiqueta i crear espais on sigui possible parlar de les addiccions amb confidencialitat i dignitat.
Quan una addicció queda amagada darrere una vida aparentment funcional
Un dels elements centrals de l’entrevista és la dificultat per detectar un problema quan la persona continua treballant, mantenint responsabilitats i projectant una imatge de normalitat. Eva Tenorio explica que durant anys la seva situació no encaixava amb l’estereotip social de l’addicció. Aquesta distància entre la realitat i l’imaginari col·lectiu pot retardar el reconeixement del problema, tant per part de la persona com del seu entorn.
En el cas de moltes dones, aquesta invisibilització pot ser encara més intensa. El consum pot quedar amagat dins l’espai domèstic, vinculat a la sobremedicació o condicionat per la por de ser jutjades com a mares, parelles, filles o cuidadores. Quan la societat espera que una dona sostingui els altres, admetre que necessita ajuda pot generar culpa, vergonya i por de perdre vincles, estabilitat econòmica o la custòdia dels fills i filles.
Per això és important substituir preguntes com «per què no ho deixa?» per altres de més útils: què ha viscut aquesta persona, quins riscos afronta, quines barreres li impedeixen demanar ajuda i quin tipus d’acompanyament necessita.
Violència de gènere, trauma i consum: una relació complexa
A l’entrevista, Eva Tenorio afirma que més del 90% de les dones amb addiccions pateixen violència de gènere. Aquesta xifra correspon a la seva declaració i a l’experiència que exposa des de l’acompanyament, però no s’ha de presentar com una prevalença oficial del conjunt d’Andorra. A escala europea, l’Agència de la Unió Europea sobre Drogues assenyala que falten dades sistemàtiques, tot i que les dones que fan consums d’alt risc són més vulnerables a la violència de gènere i que la prevalença pot ser entre dues i cinc vegades superior a la de les dones que no consumeixen drogues.
La relació no és lineal ni té una única direcció. La violència pot precedir el consum, aparèixer durant-lo o intensificar-se en contextos de dependència econòmica, emocional o social. Algunes dones poden utilitzar substàncies per alleujar temporalment símptomes relacionats amb el trauma; d’altres poden quedar més exposades a agressions, control, explotació o violència sexual en entorns de consum.
També és essencial recordar que el consum d’alcohol o altres substàncies no causa per si sol la violència de gènere, no eximeix l’agressor de responsabilitat i no converteix la víctima en culpable. L’abordatge ha d’integrar seguretat, salut mental, addiccions, protecció social i perspectiva de gènere, evitant que una dona hagi d’explicar la seva història repetidament o passar d’un servei a un altre sense una resposta coordinada.
La doble penalització de les dones amb addiccions
Les dones amb trastorns addictius poden suportar un doble estigma. D’una banda, el prejudici associat a l’addicció, encara interpretada sovint com un defecte moral. De l’altra, els mandats de gènere que les jutgen amb més duresa quan s’allunyen del paper de cuidadora, mare responsable o dona capaç de sostenir-ho tot.
Aquest doble judici té conseqüències reals. Pot augmentar l’autoestigma, afavorir l’aïllament, dificultar que la persona expliqui la violència que pateix i retardar l’accés al tractament. La por de perdre els fills i filles, la falta d’alternatives de cura, la dependència econòmica, una parella que també consumeix o la falta de serveis adaptats poden convertir-se en obstacles decisius.
L’entrevista també posa sobre la taula la manca de recursos residencials específics que permetin a una dona iniciar un procés intensiu de recuperació sense haver de separar-se automàticament dels seus infants. Aquesta necessitat obliga a pensar respostes que protegeixin alhora la salut, la seguretat i els vincles familiars, sempre d’acord amb l’interès superior dels nens i les nenes.
Per què calen espais específics, segurs i sense judici
Projecte Vida ha impulsat grups d’ajuda mútua específics per a dones que han patit violència de gènere i conviuen amb un trastorn addictiu. L’objectiu no és separar per separar, sinó oferir un entorn on es puguin abordar experiències que sovint queden silenciades en espais mixtos: violència física, sexual, psicològica o econòmica; por; maternitat; dependència; trauma; estigma i dificultats per accedir als serveis.
Un espai segur no substitueix l’atenció clínica, psicològica, social o jurídica quan és necessària. La complementa. Pot ajudar a reduir la sensació d’aïllament, reconèixer patrons de risc, recuperar la confiança i facilitar una derivació adequada. L’escolta entre iguals també pot ser un punt de partida per entendre que demanar ajuda no és una derrota, sinó una acció de protecció.
Perquè aquests recursos funcionin, han de ser confidencials, accessibles, no estigmatitzants i informats pel trauma. Això implica no pressionar la dona perquè expliqui més del que pot sostenir, evitar la culpabilització, respectar els seus temps i coordinar les intervencions per no reproduir situacions de control o revictimització.
Recursos de Projecte Vida per a dones, famílies i persones afectades
Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari i grups d’ajuda mútua per a persones que viuen una addicció en primera persona, per a famílies i per a dones que han patit violència de gènere. L’entitat també desenvolupa accions de sensibilització, prevenció, reducció de riscos i lluita contra l’estigma, i pot orientar o derivar cap a recursos clínics i socials quan la situació ho requereix.
Durant el primer semestre de 2026, les dades publicades posteriorment per l’entitat van mostrar que el 57% de les persones que iniciaven un acompanyament en primera persona eren dones i que les dones representaven el 89,8% de les consultes familiars. Aquestes dades no mesuren la prevalença de la violència de gènere, però sí que reforcen la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en l’atenció i en les polítiques sobre addiccions.
Escolta i llegeix l’entrevista completa a Cadena SER
La peça de Cadena SER combina el perfil personal d’Eva Tenorio amb la seva experiència de recuperació, la creació de Projecte Vida, els grups de suport per a dones i el voluntariat amb dones internes al Centre Penitenciari de la Comella. Per respectar el treball original i ampliar la informació, l’entrada de Projecte Vida ha d’incloure una redirecció clara tant a l’article com a l’àudio complet.
Article de Cadena SER: Eva Tenorio: «Més del 90% de les dones addictes pateixen violència de gènere»
Àudio complet: Amb Veu de Dona, 27/04/2026 — Eva Tenorio
En una situació de violència A Andorra, el telèfon 181 ofereix informació i orientació gratuïta i confidencial les 24 hores. En una urgència o situació de perill immediat, cal trucar al Servei de Policia al 110. |
Dades rellevants
Més del 90%: «Segons Eva Tenorio, més del 90% de les dones amb addiccions pateixen violència de gènere». Sempre atribuït.
Cadena SER, 27/04/2026. No és una estimació oficial d’Andorra publicada amb metodologia.
Risc europeu: Les dones que fan consums d’alt risc són més vulnerables a la violència de gènere.
EUDA, FAQ 2026. Prevalença estimada entre 2 i 5 vegades superior a la de dones que no consumeixen drogues.
Falta de dades: No hi ha prou dades sistemàtiques europees sobre violència de gènere i consum.
EUDA. Evitar presentar una sola xifra com a universal.
Barreres: Estigma, culpa, tasques de cura, por de perdre els fills, dependència econòmica i serveis poc adaptats poden retardar el tractament.
EUDA i UNODC; redactar com a factors possibles, no inevitables.
Projecte Vida 2026: El 57% de les persones en primera persona i el 89,8% de les consultes familiars van ser dones.
Dades del primer semestre de 2026 publicades per Projecte Vida; no mesuren violència de gènere.
Recurs urgent: 181 per a orientació sobre violència; 110 per a una urgència policial.
Govern d’Andorra, pàgina d’Igualtat consultada l’agost de 2026.
Preguntes freqüents
Quina relació hi ha entre violència de gènere i addiccions?
La relació és complexa. La violència pot precedir el consum, aparèixer durant-lo o agreujar-lo, i algunes dones poden utilitzar substàncies per afrontar temporalment el trauma. El consum no és la causa automàtica de la violència ni eximeix l’agressor de responsabilitat.
És oficial la dada que més del 90% de les dones addictes pateixen violència de gènere?
No s’ha publicat com una estadística oficial d’Andorra. És una afirmació atribuïda a Eva Tenorio en l’entrevista de Cadena SER. La EUDA confirma una vulnerabilitat més elevada, però també assenyala que falten dades sistemàtiques a Europa.
Per què moltes dones poden trigar més a demanar ajuda?
La vergonya, la por al judici, les responsabilitats de cura, la dependència econòmica, el risc de perdre la custòdia, una parella que consumeix o la falta de serveis adaptats poden dificultar l’accés al suport.
Què és el doble estigma en les dones amb addiccions?
És la suma del prejudici associat a l’addicció i del judici de gènere que penalitza especialment les dones quan no compleixen els rols socials de mare, parella o cuidadora.
Per què són útils els grups específics per a dones?
Poden oferir un espai segur i confidencial per parlar de violència, trauma, maternitat, por i estigma sense sentir-se jutjades. Complementen, però no substitueixen, l’atenció clínica, psicològica, social o jurídica.
Quins recursos ofereix Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua per a persones afectades i famílies, un grup per a dones que han patit violència de gènere, sensibilització, prevenció i orientació cap a altres recursos.
Com puc contactar amb Projecte Vida?
Pots trucar al 800 707, escriure a info@projectevida.com o consultar projectevida.com. El contacte és confidencial i no cal esperar que la situació empitjori per demanar orientació.
Què he de fer si hi ha una situació de violència o perill?
A Andorra pots trucar al 181, servei gratuït i confidencial disponible les 24 hores. En una urgència o perill immediat, truca al Servei de Policia al 110.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Peça publicada el 27 d’abril de 2026 amb el perfil d’Eva Tenorio, el resum de la seva trajectòria i els principals missatges sobre dones, addiccions, violència de gènere i grups de suport.
Cadena SER Andorra — àudio complet
Episodi d’Amb Veu de Dona del 27 d’abril de 2026. Entrevista íntegra d’aproximadament 31 minuts a Eva Tenorio.
EUDA — Gender and drugs in Europe FAQ
Context europeu actualitzat sobre diferències de gènere, barreres d’accés al tractament i relació entre violència de gènere i consum de drogues. La EUDA assenyala una vulnerabilitat superior i la manca de dades sistemàtiques.
Projecte Vida — Projectes i programes
Descripció del grup d’ajuda mútua per a dones que han patit violència de gènere i tenen un trastorn addictiu, així com altres activitats de prevenció, sensibilització i acompanyament.
Informació oficial del Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere: telèfon 181, gratuït i confidencial, disponible les 24 hores, i indicació de trucar al 110 en una urgència.
No has de passar per això sola
Si el consum, la violència, la por o la vergonya estan ocupant massa espai a la teva vida, pots parlar-ne de manera confidencial.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris