Projecte Vida alerta de l’augment de casos relacionats amb inversions digitals i criptomonedes a Andorra
- Projecte Vida
- Feb 9
- 9 min de lectura
Les inversions digitals poden ser una eina financera, però també poden convertir-se en una font de pèrdues, enganys i patiment quan es combinen amb impulsivitat, promeses de guanys ràpids, pressió social i accés permanent als mercats. Projecte Vida ha alertat d’un increment de casos a Andorra, especialment entre homes joves, i reclama una resposta preventiva que vagi més enllà de l’educació financera.
Les criptomonedes, les aplicacions de trading i les plataformes d’inversió han apropat els mercats financers a qualsevol persona amb un telèfon mòbil. Aquesta accessibilitat pot facilitar l’aprenentatge i la participació econòmica, però també redueix el temps que hi ha entre l’impuls i l’operació. Quan una decisió es pot executar en segons, durant les vint-i-quatre hores del dia, la volatilitat i les recompenses intermitents poden afavorir conductes repetitives i difícils de controlar.
A Andorra, Projecte Vida ha traslladat als mitjans la seva preocupació per l’augment de consultes relacionades amb inversions digitals, criptomonedes i noves tecnologies. El fenomen no s’ha de confondre automàticament amb una addicció ni totes les persones que inverteixen presenten un problema. La qüestió és detectar quan l’activitat deixa de respondre a una decisió planificada i comença a ocupar massa espai, generar deutes, alterar el son, deteriorar les relacions o alimentar la necessitat de recuperar immediatament els diners perduts.
Resum de la notícia
Cadena SER Principat d’Andorra va informar el 9 de febrer de 2026 que Projecte Vida havia atès durant el 2025 tretze persones afectades per problemàtiques vinculades a les noves tecnologies, les inversions borsàries i les criptomonedes. Segons la peça, es tractava majoritàriament de persones joves, algunes amb pèrdues econòmiques importants. L’entitat també advertia del paper dels algoritmes i de la promoció poc escrupolosa que pot arribar als públics més vulnerables.
Deu dies després, El Periòdic d’Andorra va ampliar la informació i va assenyalar que Projecte Vida havia registrat catorze casos relacionats amb inversions digitals el 2025, davant dels cinc del 2024. Això suposa nou casos més i una xifra gairebé tres vegades superior. La notícia indicava que entre el 90% i el 95% dels catorze casos estaven vinculats a inversions digitals i criptomonedes, i situava el perfil observat en homes d’entre 25 i 35 anys. En alguns casos, les pèrdues haurien arribat als 20.000 o 30.000 euros.
La diferència entre els tretze casos de la primera notícia i els catorze de la segona pot respondre a una actualització de les dades o a criteris de recompte diferents. Per rigor, convé mantenir les xifres atribuïdes a cada font i evitar fusionar-les com si descrivissin exactament la mateixa categoria.
Segons El Periòdic, els casos van passar de 5 el 2024 a 14 el 2025: un augment de 9 casos, equivalent a un 180%. És una dada local de persones ateses per l’entitat, no una estimació de prevalença per al conjunt de la població andorrana.
No és el mateix una estafa que una conducta d’inversió problemàtica
Les dues situacions poden coincidir, però no són idèntiques. En una estafa, una persona és enganyada mitjançant una plataforma falsa, una suplantació d’identitat, una promesa de rendibilitat garantida, un curs fraudulent o una manipulació perquè transfereixi diners. La responsabilitat de l’engany correspon a qui el comet.
En una conducta d’inversió problemàtica, la dificultat principal és el patró repetitiu: operar de manera impulsiva, augmentar progressivament les quantitats, revisar constantment el mercat, ocultar pèrdues, demanar diners o tornar a invertir per recuperar el que s’ha perdut. Una mateixa persona pot haver estat víctima d’una estafa i, alhora, haver desenvolupat una relació compulsiva amb l’operativa.
Aquesta distinció evita culpabilitzar les víctimes i permet orientar millor l’ajuda. Les mesures de ciberseguretat i protecció financera són necessàries davant del frau; quan hi ha pèrdua de control, patiment emocional o deteriorament de la vida quotidiana, també cal una valoració psicològica, social i, si escau, sanitària.
Per què algunes inversions digitals poden adquirir una dinàmica semblant al joc?
La recerca encara està desenvolupant criteris específics per al trading problemàtic i no existeix un diagnòstic clínic formal anomenat “addicció a les criptomonedes”. Tanmateix, revisions científiques han trobat una associació probable entre una participació intensa en criptomonedes i els símptomes de joc problemàtic. El vincle és especialment rellevant quan predominen l’especulació de curt termini, la necessitat d’acció constant i la persecució de pèrdues.
Algunes característiques de les plataformes poden intensificar aquest patró: mercats oberts permanentment, variacions ràpides del preu, notificacions, gràfics en temps real, compra en pocs passos i una narrativa social basada en oportunitats que “no es poden deixar escapar”. La combinació de risc, incertesa i recompensa ocasional pot reforçar la repetició, encara que el balanç global sigui negatiu.
L’Organització Mundial de la Salut recorda que el trastorn per joc pot causar estrès financer, problemes de salut mental, ruptures relacionals i afectacions familiars. Això no permet equiparar totes les inversions al joc, però sí que ajuda a comprendre per què determinats patrons de trading d’alt risc necessiten prevenció i atenció especialitzada.
El paper de les xarxes socials i dels “gurus” financers
Projecte Vida posa el focus en la influència de les xarxes socials, els algoritmes i els creadors de contingut que prometen guanys ràpids. Les autoritats europees de supervisió financera també han advertit que els criptoactius poden ser molt arriscats, que la protecció jurídica pot ser limitada segons l’actiu o el proveïdor i que l’interès dels consumidors està sent impulsat, en part, per promocions agressives de “finfluencers”.
El risc augmenta quan el contingut presenta només casos d’èxit, omet les pèrdues, crea sensació d’urgència o confon publicitat amb assessorament independent. Un missatge atractiu no és una garantia de solvència, autorització, transparència ni seguretat. Abans de transferir diners, és imprescindible comprovar qui ofereix el servei, quins riscos explica, com es poden retirar els fons i si promet una rendibilitat fixa o extraordinària.
Educació financera, però també educació emocional i pensament crític
Saber què és la volatilitat, la diversificació o el risc de pèrdua és important, però pot ser insuficient quan les decisions estan governades per la por de quedar-se fora, la necessitat de recuperar diners, la comparació social o l’alleujament d’un malestar emocional. Per això, Projecte Vida defensa una prevenció més àmplia que incorpori educació emocional, impulsivitat, pressió social i entorn digital.
El pensament crític ajuda a formular preguntes abans d’actuar: qui guanya si jo compro?, quina part del missatge és publicitat?, hi ha informació verificable?, podria assumir perdre tots aquests diners?, estic decidint amb calma o intentant reparar una pèrdua anterior? Introduir una pausa entre l’impuls i l’operació és una mesura de protecció especialment útil.
A les escoles i a les famílies, la prevenció no hauria de limitar-se a dir “no inverteixis”. És més eficaç explicar els mecanismes de persuasió, practicar la verificació de fonts, parlar de vergonya i pèrdues sense judici i facilitar que una persona demani ajuda abans que el problema creixi.
Senyals d’alarma que convé observar
Pensar constantment en el mercat, les cotitzacions o la pròxima operació.
Operar durant la nit o alterar el son per seguir els preus.
Augmentar les quantitats per sentir la mateixa excitació o compensar pèrdues.
Intentar recuperar de seguida els diners perduts amb noves operacions.
Ocultar inversions, deutes o pèrdues a la família o a la parella.
Demanar préstecs, utilitzar diners destinats a necessitats bàsiques o vendre béns per continuar operant.
Sentir irritabilitat, ansietat o malestar intens quan no es pot accedir a les plataformes.
Abandonar activitats, relacions o responsabilitats per seguir el mercat.
Continuar invertint malgrat reconèixer conseqüències econòmiques, laborals, familiars o emocionals.
Què poden fer la persona afectada i el seu entorn?
Aturar temporalment les operacions i desactivar notificacions o accessos immediats.
Fer una relació completa de comptes, plataformes, deutes, préstecs i pèrdues, sense intentar compensar-les amb més risc.
No transferir més diners a suposats gestors que exigeixen nous pagaments per “desbloquejar” beneficis o retirades.
Guardar captures, correus, justificants i dades de les transferències quan hi hagi sospita d’estafa.
Compartir la situació amb una persona de confiança i evitar afrontar-la en solitari.
Demanar orientació professional quan hi hagi pèrdua de control, ansietat, insomni, deutes o afectació de les relacions.
A la família, parlar des de la preocupació, evitar insults o amenaces i establir límits econòmics clars sense assumir indefinidament les conseqüències de noves operacions.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix informació, orientació, assessorament, acompanyament i derivació a recursos psicològics, mèdics, socials o comunitaris. L’entitat treballa des de la confidencialitat i pot escoltar tant la persona que està patint el problema com la seva família o el seu entorn.
També disposa de grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials. Aquests espais permeten compartir experiències, reduir l’aïllament, identificar patrons i trobar suport sense judici. Les problemàtiques vinculades a inversions digitals poden requerir una mirada coordinada que inclogui salut mental, conducta addictiva, protecció econòmica i, si hi ha frau, assessorament sobre els canals de denúncia corresponents.
Les inversions digitals no són problemàtiques per definició, però la seva immediatesa, la volatilitat i la promoció constant poden convertir-les en un espai de risc per a persones vulnerables. La resposta no passa per culpabilitzar qui ha perdut diners ni per reduir-ho tot a una falta de coneixements financers.
Prevenir significa combinar informació econòmica, educació emocional, alfabetització digital, pensament crític i accés ràpid a ajuda confidencial. Detectar els primers senyals i parlar-ne a temps pot evitar que una pèrdua financera es transformi en una crisi personal, familiar i de salut.
Dades rellevants
13 persones
Cadena SER informa de 13 persones ateses el 2025 per problemàtiques vinculades a noves tecnologies, inversions borsàries i criptomonedes.
14 casos el 2025
El Periòdic informa de 14 casos relacionats amb inversions digitals.
5 casos el 2024
Comparativa publicada per El Periòdic.
+180%
Increment calculat de 5 a 14 casos. Expressar també com “gairebé es triplica” per facilitar la comprensió.
90%-95%
Percentatge dels 14 casos que, segons Projecte Vida citada per El Periòdic, correspondrien a inversions digitals i criptomonedes.
Homes de 25 a 35 anys
Perfil observat entre les persones ateses en aquesta mostra local.
20.000-30.000 €
Pèrdues econòmiques descrites en alguns casos.
Sense diagnòstic específic
No existeix un diagnòstic clínic formal d’“addicció a les criptomonedes”. La recerca assenyala solapaments amb el joc problemàtic i el trading compulsiu.
Preguntes freqüents
Invertir en criptomonedes és una addicció?
No. La majoria de persones que inverteixen no desenvolupen necessàriament una conducta addictiva. El problema apareix quan hi ha pèrdua de control, obsessió, persecució de pèrdues, deutes, ocultació o afectació significativa de la salut, les relacions o les responsabilitats.
Existeix el diagnòstic d’“addicció a les criptomonedes”?
Actualment no existeix com a diagnòstic clínic específic als principals manuals. La literatura científica descriu, però, similituds i associacions entre el trading intensiu de criptomonedes i els símptomes de joc problemàtic.
Quina diferència hi ha entre una estafa i una inversió problemàtica?
En una estafa hi ha engany o manipulació per obtenir els diners de la víctima. En una inversió problemàtica, el patró de conducta es torna impulsiu o compulsiu. Les dues situacions poden coincidir i necessiten respostes diferents.
Quins senyals indiquen que el trading està ocupant massa espai?
Revisar preus de manera constant, alterar el son, augmentar les quantitats, amagar pèrdues, demanar diners, intentar recuperar immediatament el que s’ha perdut o continuar malgrat les conseqüències.
Per què els homes joves poden estar més exposats?
La notícia d’El Periòdic descriu homes de 25 a 35 anys entre les persones ateses. Això no significa que només els afecti a ells. Factors com la pressió social, la cerca de sensacions, la promesa d’enriquiment ràpid, la familiaritat digital i l’exposició a continguts financers poden augmentar la vulnerabilitat.
L’educació financera és suficient per prevenir aquests problemes?
És necessària, però no sempre suficient. També cal treballar la impulsivitat, la tolerància a la frustració, la por de quedar-se fora, la verificació de fonts, la publicitat encoberta i la capacitat de demanar ajuda.
Què ha de fer una família si detecta pèrdues ocultes?
Convé parlar sense humiliar, demanar una fotografia completa de comptes i deutes, evitar finançar noves operacions, protegir les necessitats bàsiques i buscar orientació professional. Si hi ha sospita d’estafa, cal conservar totes les proves.
Quan convé contactar amb Projecte Vida?
Quan la persona no pot aturar les operacions, amaga informació, viu amb ansietat, ha acumulat deutes o les inversions estan afectant la família, el treball, el son o el benestar. També pot contactar-hi un familiar encara que la persona afectada no estigui preparada.
Quins recursos ofereix Projecte Vida?
Informació, orientació, acompanyament, derivació a recursos especialitzats i grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials per a persones amb addiccions i per als seus familiars o entorn.
Recursos de Projecte Vida
Assessorament, acompanyament i derivació
Primera orientació confidencial per comprendre la situació i accedir a recursos psicològics, mèdics, socials o comunitaris.
Servei d’informació
Consultes sobre substàncies i addiccions comportamentals, recursos públics i privats disponibles a Andorra.
GAM en primera persona
Grup d’ajuda mútua per a persones amb addiccions a substàncies o comportamentals.
GAM per a familiars i entorn
Suport per a famílies, parelles i persones pròximes que necessiten eines i acompanyament.
Tallers i sensibilització
Accions de prevenció i divulgació sobre addiccions, tecnologies, joc, pantalles i reducció de riscos.
Fonts consultades
Cadena SER Principat d’Andorra, 9 de febrer de 2026. Projecte Vida alerta de l’increment de les estafes als més joves per criptomonedes i inversions borsàries.
El Periòdic d’Andorra, 19 de febrer de 2026. Projecte Vida alerta de l’auge de casos per inversions digitals i reclama més educació emocional i pensament crític.
World Health Organization. Gambling. Fitxa informativa sobre els danys sanitaris, socials i econòmics relacionats amb el joc.
European Securities and Markets Authority, 6 d’octubre de 2025. Avís de les autoritats europees sobre els riscos i la protecció limitada de determinats criptoactius i proveïdors.
Johnson, B. et al., Addictive Behaviors, 2023. Cryptocurrency trading and its associations with gambling and mental health: a scoping review.
Associació Projecte Vida. Web institucional, projectes i programes, joc d’atzar i apostes, i tecnologies i pantalles.
No cal esperar a perdre-ho tot
Si tu o algú del teu entorn no pot deixar d’operar, està intentant recuperar pèrdues, amaga deutes o viu amb ansietat constant per les inversions, no cal esperar que la situació sigui extrema. Contacta amb Projecte Vida per rebre una primera orientació confidencial i trobar el recurs més adequat.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris