Regular les begudes energètiques per protegir infants i adolescents
- Projecte Vida
- Mar 9
- 11 min de lectura
Projecte Vida i Unicef Andorra alerten que el consum d’aquests productes s’ha normalitzat entre joves i reclamen més prevenció, informació i debat públic sobre la venda a menors.
Normalitzar un producte no el converteix en innocent.
Les begudes energètiques s’han convertit en un producte habitual en supermercats, màquines expenedores, espais esportius, entorns educatius i zones d’oci. La seva presència quotidiana, el disseny atractiu dels envasos i la publicitat vinculada al rendiment, la resistència o les emocions fortes poden fer que es percebin com un refresc més. Tanmateix, el seu contingut elevat en cafeïna i, sovint, en sucres, fa necessari parlar-ne des d’una perspectiva de salut pública, especialment quan les consumeixen infants i adolescents.
El debat no consisteix a culpabilitzar les persones joves ni a presentar qualsevol consum puntual com una addicció. Consisteix a reconèixer que un organisme en desenvolupament és més vulnerable als efectes dels estimulants, que la percepció de risc és baixa i que el consum es pot integrar en altres conductes de risc, com la falta de descans, les sessions prolongades de joc o la barreja amb alcohol.
Una crida des d’Andorra: prevenir abans que el consum es normalitzi encara més
El 9 de març de 2026, el Diari d’Andorra va recollir la preocupació d’entitats que treballen amb infants, adolescents i famílies. La notícia explicava que Projecte Vida observa un augment progressiu de la presència d’aquestes begudes entre la població infantil i juvenil, especialment en centres educatius, espais esportius i contextos d’oci.
Unicef Andorra subratllava que l’adolescència és una etapa especialment sensible en els àmbits físic i mental i advertia que el consum freqüent pot afectar el son, la nutrició i la capacitat de concentració. Projecte Vida, per la seva banda, assenyalava que el consum s’ha anat normalitzant i que moltes persones joves perceben poc risc en la seva ingesta.
L’entitat no ha identificat les begudes energètiques com a motiu principal de consulta per una addicció, però sí com una peça d’un context estimulant cada vegada més present. Aquesta distinció és important: no es tracta d’alarmar, sinó d’actuar abans que un patró de consum freqüent, intens o combinat amb altres substàncies generi problemes de salut o reforci conductes de risc.
Per què preocupen especialment durant l’adolescència?
Cafeïna, son i concentració
Les begudes energètiques solen contenir una concentració elevada de cafeïna. Segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), una llauna de 250 mil·lilitres amb una concentració habitual de 32 mg de cafeïna per cada 100 ml aporta aproximadament 80 mg de cafeïna; un envàs de 500 ml en pot aportar uns 160 mg.
La cafeïna pot fer que una persona se senti més desperta, però no redueix l’alcohol a la sang.
En adolescents d’entre 11 i 17 anys, l’AESAN indica que més de 60 mg de cafeïna poden alterar el son, i que 160 mg poden associar-se a efectes adversos generals, inclosos efectes psicològics, alteracions del comportament i trastorns cardiovasculars. La cafeïna consumida a la tarda o al vespre pot dificultar que la persona s’adormi, reduir la durada del descans i afavorir un cercle en què l’endemà es busca més estimulació per compensar el cansament.
Dormir menys o dormir pitjor no és un efecte menor durant l’adolescència. El descans participa en la regulació emocional, la memòria, l’aprenentatge, la capacitat de concentració i la presa de decisions. Per això, parlar de begudes energètiques també és parlar d’higiene del son i de benestar mental.
Sucre, formats grans i percepció de risc
Moltes versions ensucrades aporten una quantitat important de sucres simples. L’AESAN estima que una llauna de 250 ml pot contenir entre 27,5 i 30 grams de sucre, mentre que un envàs de 500 ml pot arribar als 55 o 60 grams. Els formats grans faciliten que una sola consumició concentri una dosi elevada de cafeïna i sucre.
Les versions sense sucre no eliminen el principal motiu de preocupació relacionat amb l’estimulació: poden continuar contenint quantitats elevades de cafeïna. Per tant, llegir l’etiqueta, identificar els mil·ligrams de cafeïna per 100 ml i tenir en compte la mida total de l’envàs és més útil que guiar-se només per la paraula “zero”.
No són begudes per hidratar-se després de fer esport
Una beguda energètica no és el mateix que una beguda isotònica. Les energètiques estan formulades per produir un efecte estimulant i no han de substituir l’aigua ni les estratègies habituals d’hidratació i recuperació després de l’activitat física. Associar-les automàticament amb l’esport pot reforçar una idea equivocada: sentir-se més activat no significa estar millor hidratat ni rendir de manera més segura.
La barreja amb alcohol pot ocultar la sensació d’embriaguesa
La combinació de begudes energètiques amb alcohol és un dels punts que genera més preocupació. La cafeïna no redueix la concentració d’alcohol a la sang ni evita la intoxicació. El que pot fer és disminuir la sensació subjectiva de cansament o d’embriaguesa, de manera que la persona se senti més desperta del que correspon al seu nivell real d’afectació.
Aquesta falsa sensació de control pot afavorir que es continuï bevent, s’allargui la nit o s’assumeixin riscos que probablement s’evitarien si la percepció del deteriorament fos més clara. Per això, les recomanacions oficials indiquen que les begudes energètiques no s’han de combinar amb alcohol.
Què ens diuen les dades disponibles?
Andorra necessita més dades pròpies i periòdiques per conèixer la freqüència, les edats d’inici, els contextos de consum i la combinació amb altres substàncies. Mentrestant, les enquestes dels països veïns poden ajudar a dimensionar el fenomen, sempre que no es traslladin automàticament a la realitat andorrana.
L’enquesta ESTUDES 2025, elaborada a Espanya entre estudiants de 14 a 18 anys, indica que el 38,4% havia consumit begudes energètiques durant els trenta dies anteriors. La prevalença era més alta entre els nois, amb un 45,7%, que entre les noies, amb un 31,0%. A més, el 15,2% havia barrejat begudes energètiques amb alcohol durant el mateix període.
Les dades també mostren que el consum de 2025 és inferior al registrat el 2023. Aquesta evolució és positiva, però no converteix el fenomen en irrellevant: gairebé quatre de cada deu adolescents enquestats havien consumit begudes energètiques l’últim mes i la combinació amb alcohol continuava present.
En quin punt es troba el debat regulador?
Quan es va publicar la notícia del Diari d’Andorra, Espanya havia anunciat la intenció de prohibir la venda de begudes energètiques a menors de 16 anys i d’ampliar la restricció fins als 18 anys per als productes amb més de 32 mg de cafeïna per cada 100 ml. El 4 de juny de 2026, el Ministeri de Consum espanyol va obrir la consulta pública prèvia de l’avantprojecte de llei. Per tant, en el moment d’actualitzar aquesta entrada, es tracta d’una proposta en tramitació i no d’una prohibició estatal general ja aprovada.
Sí que està vigent a Espanya la prohibició de vendre begudes energètiques als centres educatius, incorporada al Reial decret de menjadors escolars saludables i sostenibles. Aquesta diferència entre una norma ja vigent en l’àmbit escolar i una futura regulació general de la venda a menors s’ha d’explicar amb precisió per evitar titulars enganyosos.
A Andorra, el debat ja havia arribat al 22è Consell General dels Joves, que l’abril de 2024 va aprovar una proposició educativa per prohibir la venda a menors de 18 anys i promoure xerrades de sensibilització. Aquella iniciativa expressava la preocupació del jovent, però no equival a una llei aprovada pel Consell General. La petició actual de Projecte Vida és obrir un debat públic basat en salut, evidència i protecció de la infància.
Regular no substitueix educar: les dues coses són necessàries
Limitar l’accés de menors pot reduir la disponibilitat, reforçar la percepció de risc i establir una responsabilitat clara per al sector comercial. Tanmateix, una regulació aïllada no resol totes les causes del consum. Les persones joves poden buscar aquestes begudes per cansament, pressió acadèmica, horaris inadequats, pràctica esportiva, socialització, videojocs, feina, oci nocturn o necessitat de mantenir-se despertes.
Per això, Projecte Vida defensa una resposta combinada: informació comprensible sobre la cafeïna, educació sobre el descans i la regulació de l’energia, prevenció en centres educatius, implicació de famílies i entorns esportius, responsabilitat del comerç i seguiment de dades. També és necessari revisar com es publiciten aquests productes i fins a quin punt els missatges de rendiment, rebel·lia o aventura s’adrecen indirectament a menors.
La prevenció és més efectiva quan evita el judici. Dir simplement “això és dolent” pot generar desconnexió. Explicar què conté l’envàs, com pot afectar el son, per què la barreja amb alcohol és arriscada i quines alternatives hi ha permet prendre decisions més informades.
Regular l’accés i educar sobre els riscos són mesures complementàries, no alternatives.
Què poden fer les famílies, els centres educatius i els entorns esportius?
Preguntar quan, per què i amb quina freqüència es consumeixen, abans de reaccionar amb càstigs o etiquetes.
Revisar conjuntament l’etiqueta i calcular la cafeïna total de l’envàs, no només la quantitat per 100 ml.
Evitar-ne el consum durant la tarda i el vespre i observar si hi ha insomni, irritabilitat, palpitacions, ansietat o necessitat de prendre’n cada vegada més.
No utilitzar-les com a alternativa a dormir, menjar adequadament o hidratar-se.
No barrejar-les amb alcohol ni amb altres estimulants.
Oferir aigua i alternatives sense cafeïna en activitats escolars, esportives i comunitàries.
Demanar orientació professional quan el consum és freqüent, interfereix amb el descans o forma part d’altres conductes de risc.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix informació, orientació i assessorament confidencial sobre substàncies, conductes addictives i recursos disponibles a Andorra. També acompanya persones i famílies, facilita grups d’ajuda mútua, desenvolupa tallers de prevenció i participa en espais de treball amb les institucions.
En el cas de les begudes energètiques, el suport pot ser especialment útil quan una família no sap com iniciar la conversa, quan el consum s’associa a alcohol, joc, pantalles o falta de son, o quan apareixen dificultats per reduir-lo. Demanar informació no implica que existeixi una addicció: és una manera de prevenir i de prendre decisions amb més eines.
Conclusió: informar, protegir i acompanyar
Les begudes energètiques no són un producte neutre per a infants i adolescents. El seu contingut en cafeïna, la mida dels envasos, la normalització del consum i la combinació amb alcohol justifiquen una resposta de salut pública proporcional i basada en l’evidència.
Andorra té l’oportunitat d’anticipar-se: generar dades pròpies, escoltar el jovent, reforçar l’educació, implicar la comunitat i valorar una regulació específica de la venda i la publicitat. Protegir no significa alarmar ni jutjar. Significa facilitar informació clara, reduir riscos evitables i mantenir oberta la porta a l’acompanyament.
Demanar informació abans que aparegui un problema també és prevenció.
Dades rellevants
38,4%
Dels estudiants de 14 a 18 anys enquestats a Espanya havia consumit begudes energètiques durant els darrers 30 dies, segons ESTUDES 2025.
45,7% / 31,0%
Prevalença de consum en nois i noies, respectivament, a ESTUDES 2025.
15,2%
Havia barrejat begudes energètiques amb alcohol durant els darrers 30 dies.
80 mg
Cafeïna aproximada en una llauna habitual de 250 ml amb 32 mg/100 ml.
160 mg
Cafeïna aproximada en un envàs de 500 ml amb 32 mg/100 ml.
60 mg
Quantitat a partir de la qual l’AESAN adverteix de possibles alteracions del son en adolescents d’11 a 17 anys.
100 mg/dia
Consum regular de cafeïna que pot causar dependència física moderada i tolerància, segons l’AESAN.
27,5–30 g
Sucre aproximat en una llauna ensucrada de 250 ml; un envàs de 500 ml pot contenir 55–60 g.
Preguntes freqüents
Què es considera una beguda energètica?
És una beguda refrescant amb un contingut elevat en cafeïna i, sovint, altres ingredients estimulants, sucres o edulcorants. No s’ha de confondre amb una beguda isotònica o de rehidratació esportiva.
Per què es recomana que els adolescents no en consumeixin?
Perquè la cafeïna pot alterar el son, incrementar la inquietud, afectar la regulació emocional i produir efectes cardiovasculars, especialment quan la dosi és elevada en relació amb el pes corporal.
Quanta cafeïna pot contenir una llauna?
Una concentració habitual és de 32 mg per 100 ml. Això equival aproximadament a 80 mg en una llauna de 250 ml i a 160 mg en un envàs de 500 ml.
Les versions sense sucre són segures per a menors?
Eliminar el sucre no elimina la cafeïna. Una versió “zero” pot continuar aportant una dosi elevada d’estimulants i afectar el son, l’ansietat o el ritme cardíac.
Es poden barrejar amb alcohol?
No és recomanable. La cafeïna pot reduir la sensació subjectiva d’embriaguesa sense disminuir l’alcohol a la sang, cosa que pot afavorir més consum i més conductes de risc.
Són adequades abans o després de fer esport?
No són begudes d’hidratació. L’aigua continua sent l’opció principal en la majoria d’activitats, i les necessitats específiques de recuperació s’han de valorar segons el tipus i la durada de l’exercici.
Poden generar dependència?
El consum regular de cafeïna pot produir tolerància i dependència física moderada. Això no significa que qualsevol persona consumidora tingui una addicció, però sí que pot aparèixer necessitat d’augmentar la dosi o malestar quan es deixa de consumir.
Quins signes haurien de fer-nos consultar?
Consum diari o creixent, dificultat per reduir-lo, insomni, irritabilitat, palpitacions, ansietat, ús per compensar una falta crònica de descans o combinació habitual amb alcohol, joc o altres estimulants.
La venda a menors ja està prohibida?
A Espanya, el juny de 2026 es va obrir la consulta pública d’una proposta estatal; no s’ha de presentar com una prohibició general ja aprovada. Sí que està prohibida la venda en centres educatius espanyols. A Andorra, la notícia reclama obrir el debat sobre una regulació específica.
On es pot demanar informació a Andorra?
Projecte Vida ofereix informació, orientació i assessorament confidencial, acompanyament individual i familiar, grups d’ajuda mútua i derivació als recursos adequats.
Recursos de Projecte Vida
Assessorament, acompanyament i derivació
Primera orientació confidencial per comprendre la situació i accedir a recursos psicològics, mèdics, socials o comunitaris.
Servei d’informació
Consultes sobre substàncies i addiccions comportamentals, recursos públics i privats disponibles a Andorra.
GAM en primera persona
Grup d’ajuda mútua per a persones amb addiccions a substàncies o comportamentals.
GAM per a familiars i entorn
Suport per a famílies, parelles i persones pròximes que necessiten eines i acompanyament.
Tallers i sensibilització
Accions de prevenció i divulgació sobre addiccions, tecnologies, joc, pantalles i reducció de riscos.
Fonts consultades
Diari d’Andorra — “Crida per regular les begudes energètiques”
Font principal de la notícia, publicada el 9 de març de 2026. Recull les valoracions d’Unicef Andorra i Projecte Vida sobre la normalització del consum i la necessitat d’obrir el debat regulador.
Projecte Vida — “Crida per regular les begudes energètiques”
Versió ampliada al web de l’entitat, amb les línies proposades al PNCD 2026–2029: sensibilització, protecció de perfils vulnerables, prevenció de la barreja amb alcohol i implicació comunitària.
AESAN — Recomanacions de consum de begudes energètiques
Font tècnica sobre contingut habitual de cafeïna, alteracions del son, sucre, tolerància, dependència física moderada, combinació amb alcohol i ús inadequat en l’esport.
OEDA / Pla Nacional sobre Drogues — ESTUDES 2025
Enquesta oficial espanyola entre estudiants de 14 a 18 anys. Aporta les prevalences de consum durant els darrers 30 dies i de barreja amb alcohol.
AESAN — Consulta pública sobre la futura regulació
Actualització reguladora del 4 de juny de 2026. Explica que la proposta estatal espanyola es troba en fase de consulta pública i diferencia aquesta tramitació de la prohibició ja vigent als centres educatius.
Consell General d’Andorra — 22è Consell General dels Joves
Context andorrà: el 2024, el parlament juvenil va aprovar una proposició educativa sobre la prohibició de venda a menors i la sensibilització. No és una llei vinculant.
Et preocupa que el consum de begudes energètiques, alcohol o altres estimulants estigui afectant el descans, l’estat d’ànim o la vida quotidiana? A Projecte Vida t’escoltem sense jutjar. Oferim informació, orientació confidencial, acompanyament i derivació als recursos adequats d’Andorra.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris