Articles

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat, soroll mental i esgotament sense una explicació clara. En alguns casos, l’alcohol, els ansiolítics o altres substàncies poden convertir-se en intents d’alleujar temporalment aquest malestar. Aquest article explica, des d’una experiència personal, la relació entre el TDAH i les addiccions, el valor del diagnòstic tardà i la importància d’accedir a un tractament adequat.

Quan una addicció entra en una família, l’impacte no recau únicament sobre la persona que consumeix. Moltes mares, parelles, germanes i filles assumeixen la gestió de les crisis, la recerca d’ajuda, les responsabilitats domèstiques i el sosteniment emocional de tot l’entorn. Aquest article visibilitza la càrrega silenciosa de les dones cuidadores i reivindica espais de suport on també elles puguin ser escoltades i acompanyades.

Invertir en criptomonedes no és necessàriament jugar, però determinades formes d’operar poden reproduir patrons propis de les apostes: connexió constant, decisions impulsives, guanys i pèrdues ràpids i necessitat de recuperar els diners perduts. L’article analitza com el llenguatge financer pot ocultar una conducta problemàtica i per què cal reforçar la prevenció, el pensament crític i l’educació financera.

Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.

La cocaïna ha deixat d’associar-se exclusivament a contextos marginals i s’ha integrat progressivament en espais d’oci, entorns laborals i situacions d’alta exigència. Aquesta normalització redueix la percepció del risc i pot retardar la demanda d’ajuda. L’article analitza què està passant amb el consum de cocaïna, els factors socials que poden afavorir-lo, l’augment del policonsum i les dades observades per Projecte Vida a Andorra.

Projecte Vida va atendre 169 persones durant el 2025 i va efectuar 122 visites de seguiment. Tot i que l’alcohol continua sent la principal conducta addictiva, la memòria de l’entitat mostra una realitat cada vegada més diversa i complexa, amb un augment de les consultes relacionades amb el joc, la poliaddicció, la cocaïna i els psicofàrmacs. Les dades reforcen la necessitat d’adaptar la prevenció, l’acompanyament i el suport a les famílies a les noves formes d’addicció.

Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas, però no sempre resol allò que hi ha al darrere. Sec el got, humida la ferida reflexiona sobre una societat que exigeix abandonar ràpidament les conductes que incomoden, però que evita preguntar-se quina funció compleixen. Més que centrar-nos només en el consum, l’article proposa mirar el dolor emocional, l’esgotament, la soledat i les experiències que intentem silenciar.

Projecte Vida alerta de l’augment dels casos de joves amb problemes relacionats amb les apostes esportives en línia, el trading i les criptomonedes. L’entitat destaca les greus pèrdues econòmiques que poden provocar aquestes conductes i reclama més prevenció, regulació i acompanyament per a les persones afectades i les seves famílies.

El Gener Sec pot ser una oportunitat per aturar-se, observar els hàbits de consum i reflexionar sobre la relació que mantenim amb l’alcohol. Tanmateix, deixar de beure durant un mes no és una solució màgica ni un tractament per a la dependència. Eva Tenorio analitza els beneficis, els riscos i les preguntes que hauríem de fer-nos perquè aquesta pausa es converteixi en un exercici real de consciència.

Una recaiguda no significa necessàriament que el tractament hagi fracassat. L’editorial del Diari d’Andorra posa sobre la taula la necessitat que els recursos d’atenció a les addiccions garanteixin continuïtat, respostes individualitzades i un acompanyament que no converteixi la recaiguda en un motiu automàtic d’exclusió.

Projecte Vida reclama protocols clínics explícits i criteris assistencials clars per abordar les recaigudes de les persones amb addiccions. L’entitat defensa que aquests episodis requereixen més suport terapèutic, continuïtat assistencial, transparència i recursos adaptats a les necessitats de cada persona.

Projecte Vida s’ha incorporat com a membre de ple dret de la Taula Nacional contra les Drogodependències. La participació permanent de l’entitat reforça la presència de la societat civil i permet incorporar l’experiència directa de les persones amb addiccions i les seves famílies en la definició de les polítiques públiques d’Andorra.

Projecte Vida va atendre 366 persones durant el 2025 a través dels seus diferents projectes i serveis. D’aquestes, 169 van contactar amb l’entitat per primera vegada, una xifra que representa un increment del 10,5% respecte de l’any anterior i que evidencia la necessitat de reforçar els recursos comunitaris relacionats amb les addiccions a Andorra.