Quan l’alcohol és el principal reclam, què estem celebrant?
- Erika Garcia Martinez
- 9 hours ago
- 11 min de lectura
Les festes majors formen part de la identitat dels pobles. Són espais de retrobament, música, cultura popular i convivència. Durant uns dies, els carrers es transformen, les generacions es barregen i la comunitat comparteix activitats que trenquen la rutina quotidiana. Però aquesta imatge positiva no hauria d’impedir-nos plantejar una pregunta incòmoda: quin lloc ocupa l’alcohol en el model de festa que estem promovent?
Quan les barres, les promocions de begudes o les activitats vinculades al consum es converteixen en un dels principals atractius de la programació, la celebració deixa de ser un context neutral. L’entorn transmet que beure és una part gairebé inseparable de divertir-se, socialitzar o formar part del grup.
A Projecte Vida obrim aquest debat públicament i reclamem limitar la presència de l’alcohol a les festes majors, especialment entre les persones menors d’edat, així com revisar l’ús de recursos públics en celebracions en què la beguda es converteix en el principal reclam.
La festa no és el problema. El debat és quin model d’oci estem promovent i quin lloc hi ocupa l’alcohol.
Una reivindicació que va més enllà de prohibir
Parlar de regulació no significa voler eliminar les festes majors ni culpabilitzar totes les persones adultes que decideixen consumir alcohol. Significa reconèixer que les decisions individuals no es produeixen en el buit: estan condicionades per l’accessibilitat, els preus, la publicitat, la pressió del grup i els missatges que transmet l’organització.
A Projecte Vida defensem que “s’hauria de limitar l’alcohol a les festes majors” i demanem més responsabilitat a les comissions organitzadores i a les administracions que financen aquests esdeveniments.
La reivindicació posa el focus en diverses qüestions: la protecció efectiva dels menors, el control de la dispensació, la formació del personal, la disponibilitat d’alternatives sense alcohol, la prevenció dels consums intensius i la coherència de les polítiques públiques.
No es tracta, per tant, d’oposar festa i prevenció. Es tracta d’entendre que una celebració pot continuar sent popular, atractiva i participativa sense situar l’alcohol al centre de l’experiència.
Quan la normalització també educa
La prevenció no comença quan un adolescent intenta comprar una beguda ni acaba amb un cartell que recorda que la venda a menors està prohibida. Comença molt abans, en els missatges que rep sobre què significa divertir-se i què cal fer per sentir-se part del grup.
Eduquen els anuncis, els patrocinis i els cartells de les festes. Educa el fet que una beguda alcohòlica sigui més visible o fàcil d’obtenir que una alternativa sense alcohol. Eduquen les promocions, els concursos, els rituals i el comportament de les persones adultes. També educa la manera com les institucions decideixen utilitzar els recursos públics.
L’Organització Mundial de la Salut adverteix que els entorns que faciliten l’acceptabilitat, l’accessibilitat i l’assequibilitat de l’alcohol poden influir en la seva normalització entre els joves. Per això recomanem actuar no només sobre la informació individual, sinó també sobre l’entorn en què es produeix el consum.
Quan tot l’entorn presenta l’alcohol com una part imprescindible de la diversió, no consumir pot semblar una excepció en lloc d’una elecció normal.
Aquest missatge és especialment rellevant a l’adolescència, una etapa en què la pertinença al grup, la recerca d’acceptació i l’experimentació poden tenir un pes important. Demanar responsabilitat individual sense revisar l’entorn social significa deixar una part essencial de la prevenció fora del debat.
Què ens diuen les dades d’Andorra?
L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostra que el consum d’alcohol continua sent un indicador que requereix atenció. El percentatge de dones que declara no consumir alcohol ha baixat del 52% l’any 2011 al 34% el 2024. Entre els homes, la proporció de persones abstèmies ha disminuït del 30% al 20%.
Al mateix temps, el consum classificat per l’enquesta com a moderat ha augmentat del 44% al 60% entre les dones i del 58% al 68% entre els homes. El Govern va assenyalar aquest comportament com un dels indicadors que cal millorar i va anunciar la necessitat de treballar-hi conjuntament amb els centres educatius, el Pla nacional contra les drogodependències i els actors comunitaris.
L’ENSA també aporta una dada especialment rellevant: el consum considerat de risc arriba al 18,2% entre les persones de 15 a 24 anys, tant entre les dones com entre els homes. És la franja que presenta la prevalença més elevada. L’enquesta es va elaborar a partir d’entrevistes a 900 persones majors de 15 anys residents al Principat.
La categoria estadística de “consum moderat” no significa que l’alcohol sigui innocu. L’OMS recorda que l’etanol és una substància psicoactiva i tòxica que pot generar dependència, i que fins i tot els nivells baixos de consum poden comportar riscos, que varien segons la quantitat, la freqüència, l’edat, l’estat de salut i el context.
Les nostres dades reforcen la necessitat de mantenir l’alcohol dins de les prioritats preventives. Durant el primer semestre del 2026, hem atès 145 persones per problemes relacionats amb les addiccions. En 93 casos hi havia una problemàtica vinculada a l’alcohol, gairebé tres de cada quatre persones.
Alcohol i adolescents: una qüestió d’accés i entorn
Andorra no forma part de tots els estudis europeus sobre consum adolescent. Per tant, les dades internacionals no poden extrapolar-se automàticament al Principat. Sí que permeten, però, entendre tendències que també haurien d’orientar la prevenció local.
L’estudi ESPAD 2024 va recollir informació de 113.882 estudiants de 15 i 16 anys de 37 països europeus. El 73% havia consumit alcohol alguna vegada; el 75% considerava que era fàcil o molt fàcil aconseguir-ne; el 42% n’havia consumit durant els trenta dies anteriors i el 31% havia pres cinc begudes o més en una mateixa ocasió durant l’últim mes. A més, un 33% declarava haver pres la primera beguda alcohòlica als 13 anys o abans.
Aquestes dades mostren que la protecció dels adolescents no pot limitar-se a una prohibició escrita. També exigeix controlar com s’aplica, revisar la disponibilitat real, evitar la cessió d’alcohol per part de persones adultes i reduir les situacions en què el consum es presenta com una porta d’entrada a la diversió.
L’OMS considera la restricció de la disponibilitat una de les intervencions més efectives per reduir els danys associats a l’alcohol. Entre les mesures proposades hi ha establir i fer complir una edat mínima, limitar els horaris i els punts de venda, controlar el consum en espais públics i responsabilitzar les persones que venen o serveixen alcohol a menors o a persones intoxicades.
Protegir els menors no consisteix només a impedir que comprin alcohol. També implica no presentar el consum com la condició per divertir-se o formar part del grup.
La normativa andorrana ja estableix responsabilitats
La legislació andorrana prohibeix servir begudes alcohòliques a persones menors d’edat i a persones que presentin signes evidents d’estar sota els efectes de l’alcohol o d’altres drogues. Els establiments poden demanar la identificació quan existeixin dubtes sobre l’edat.
La normativa també impedeix que els locals de restauració o d’oci nocturn organitzin activitats o accions publicitàries destinades a promoure el consum abusiu. En els espais públics habilitats per a festes populars, el consum només està autoritzat dins dels espais i horaris establerts i per a persones adultes.
Disposar d’una norma és necessari, però no és suficient. Perquè la protecció sigui real calen controls d’edat, formació del personal i del voluntariat, protocols compartits, supervisió de les barres i una resposta clara quan apareixen situacions de risc.
També és necessari contemplar el subministrament indirecte. Un menor pot no comprar directament la beguda, però accedir-hi a través d’una persona adulta o d’altres joves. Si la prevenció només es concentra en el moment de la venda, deixa sense abordar una part important del problema.
La prevenció també es construeix des de l’organització
Una festa més segura no s’improvisa la mateixa nit. Es planifica des de l’inici.
Abans de la celebració, convé establir un protocol de dispensació, formar les persones responsables de les barres, comunicar clarament la prohibició de venda a menors i evitar anuncis o promocions que incentivin el consum intensiu. També és important que l’aigua i les begudes sense alcohol siguin visibles, atractives i econòmicament accessibles.
Durant la festa cal comprovar l’edat quan hi hagi dubtes, evitar servir persones que mostrin signes d’intoxicació, eliminar concursos o reptes relacionats amb la velocitat o la quantitat de consum i disposar de zones de descans, punts d’informació i serveis sanitaris o de seguretat fàcilment identificables.
Després de la celebració, l’organització hauria d’avaluar les incidències, el compliment dels protocols i les necessitats detectades. Aquesta revisió permet introduir millores i evitar que la prevenció es redueixi a una campanya puntual.
El Pla d’actuació del Pla nacional contra les drogodependències d’Andorra ja plantejava un abordatge transversal, amb la participació dels ministeris responsables de salut, educació, joventut, afers socials, justícia i interior, així com de la Unitat de Conductes Addictives i els agents comunitaris.
La guia andorrana de prevenció i reducció de danys en espais d’oci nocturn constitueix igualment un recurs per orientar els establiments i els organitzadors en la creació d’entorns més segurs.
La responsabilitat no pot recaure únicament en la persona que consumeix. També correspon a qui organitza, serveix, promociona, finança i regula.
Responsabilitat personal sense culpabilització
Transformar l’entorn no elimina la necessitat de prendre decisions personals de protecció. Abans d’assistir a una festa, és important planificar el retorn, acordar un punt de trobada, mantenir-se amb persones de confiança i evitar conduir després d’haver consumit.
Menjar abans, beure lentament, alternar amb aigua, evitar reptes de quantitat o velocitat i demanar ajuda davant de signes d’intoxicació són mesures que poden reduir alguns riscos. A Projecte Vida hem difós aquestes recomanacions coincidint amb l’inici de les festes majors i hem apel·lat a la responsabilitat de la població, però, també sabem que la prevenció no pot descansar només sobre la persona que beu.
Aquestes orientacions no converteixen el consum en segur ni eliminen els efectes de l’alcohol. Són mesures de reducció de riscos que han d’anar acompanyades de polítiques preventives, controls i una oferta d’oci diversa.
Què comuniquen els diners públics?
El debat que plantejem incorpora una pregunta institucional: quin tipus de celebracions haurien de finançar-se amb diners públics?
Les subvencions no són neutrals. A més de fer possible una activitat, contribueixen a donar-li visibilitat, legitimitat i continuïtat. Quan una celebració finançada públicament utilitza l’alcohol com a reclam principal, transmet que aquest model forma part de la manera normal i desitjable de socialitzar.
Demanar criteris de salut pública no significa deixar de donar suport a la cultura popular. Significa prioritzar activitats musicals, familiars, esportives i comunitàries; garantir opcions sense alcohol; excloure promocions de consum intensiu i incorporar la prevenció des de la planificació.
Els diners públics no només financen activitats: també contribueixen a definir què considerem normal, acceptable i desitjable com a comunitat.
Les festes majors poden continuar sent espais vius, participatius i oberts a totes les edats. Precisament per això, no haurien de construir-se al voltant d’un únic producte ni excloure simbòlicament les persones que no volen o no poden consumir.
Com pot ajudar Projecte Vida?
A Projecte Vida oferim informació, orientació i acompanyament a persones que tenen una relació problemàtica amb l’alcohol o altres conductes addictives, així com als seus familiars i persones properes.
Facilitem espais confidencials i sense judicis en què es pot explicar què està passant, identificar riscos, conèixer els recursos disponibles i reforçar la xarxa de suport. També desenvolupem grups d’ajuda mútua i accions comunitàries de sensibilització i prevenció.
No és necessari esperar que el consum provoqui una crisi greu. Alguns senyals que poden justificar una consulta són la pèrdua de control, l’augment progressiu de la quantitat o la freqüència, els conflictes familiars, l’ús de l’alcohol per gestionar el malestar, els intents repetits de reduir-lo sense aconseguir-ho o la preocupació de les persones de l’entorn.
Dades rellevants
Dels adolescents participants en l’ESPAD 2024 havien consumit alcohol alguna vegada.
Consideraven que aconseguir alcohol era fàcil o molt fàcil.
Havien consumit cinc o més begudes en una mateixa ocasió durant els trenta dies anteriors.
60% de les dones i 68% dels homes
Van declarar un consum moderat d’alcohol a l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024, davant del 44% i el 58%, respectivament, l’any 2011.
Havien estat ateses per Projecte Vida durant el primer semestre de 2026, amb l’alcohol i la cocaïna entre les problemàtiques predominants.
És la multa màxima prevista pel Codi penal andorrà per vendre alcohol a persones menors de 18 anys, a més de la possibilitat de presó o arrest.
Preguntes freqüents
Projecte Vida vol prohibir l’alcohol a les festes majors?
No. La proposta se centra a limitar l’accés dels menors, reduir la normalització, revisar les activitats finançades amb recursos públics i incorporar mesures de prevenció. L’objectiu és construir celebracions més segures, no eliminar-les.
Per què els menors necessiten una protecció especial?
L’inici precoç del consum s’associa a contextos de major vulnerabilitat i l’alcohol continua sent molt accessible per als adolescents europeus. La prevenció ha d’actuar sobre l’accés, la promoció i les normes socials, no només sobre les decisions individuals.
Els menors poden consumir alcohol a Andorra?
No. La legislació andorrana prohibeix la tinença i el consum de begudes alcohòliques per part de menors d’edat. Els establiments tampoc poden servir-los alcohol.
Quina responsabilitat tenen les comissions de festes?
Les comissions poden establir protocols, formar les persones que serveixen begudes, controlar l’edat, evitar promocions de consum intensiu, oferir alternatives sense alcohol i coordinar-se amb els serveis sanitaris i de seguretat. El Pla nacional contra les drogodependències ja preveia formació específica per a aquests col·lectius.
És suficient fer campanyes de sensibilització?
Les campanyes són útils, però no substitueixen les mesures estructurals. L’OMS recomana combinar informació amb regulació de la disponibilitat, controls d’edat, limitació de la promoció i altres polítiques públiques.
Quines alternatives es poden oferir?
Concerts, activitats culturals, tallers, zones de descans, propostes esportives, begudes sense alcohol atractives, aigua accessible, espais juvenils i transports segurs. Les alternatives han de tenir visibilitat i preus competitius.
Què pot fer una persona adulta que decideix consumir?
Menjar abans, beure lentament, alternar amb aigua, evitar reptes de consum, mantenir-se amb persones de confiança, planificar el retorn i no conduir. Si apareixen signes d’intoxicació, cal demanar ajuda.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix orientació, escolta, grups d’ajuda mútua, suport a les famílies i acompanyament a persones que tenen una relació problemàtica amb l’alcohol o altres conductes addictives.
Fonts documentals
Mitjans andorrans
RTVA — Projecte Vida apel·la a la responsabilitat durant les festes. Recomanacions pràctiques de reducció de riscos i presentació del nou president de l’entitat.
RTVA — Projecte Vida reclama regular l’alcohol a les festes majors. Posicionament sobre menors, comissions de festes, recursos públics i nous perfils atesos.
Digital Andorra — La dura crítica de Projecte Vida a les festes majors. Desenvolupament del debat sobre normalització i finançament públic.
Fonts oficials d’Andorra
Ministeri de Salut — Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024. Evolució de l’abstinència i el consum moderat d’alcohol.
Pla nacional contra les drogodependències. Mesures sobre dispensació responsable, comissions de festes i esdeveniments públics.
Llei qualificada de seguretat pública. Prohibició de consum per part de menors i obligacions dels establiments.
Codi penal d’Andorra. Regulació de la venda d’alcohol a menors.
Fonts internacionals
Organització Mundial de la Salut — Iniciativa SAFER. Regulació de la disponibilitat, promoció i comercialització de l’alcohol.
EUDA i ESPAD — Enquesta europea 2024. Consum, accessibilitat i consum intensiu entre adolescents europeus.
EUDA — Healthy Nightlife Toolbox. Prevenció i reducció de danys en espais recreatius i d’oci nocturn.
Les festes també poden cuidar-nos
Repensar el lloc de l’alcohol no significa renunciar a la música, la cultura, la trobada ni la diversió. Significa construir espais en què ningú senti que ha de beure per encaixar; en què els menors estiguin realment protegits, i en què les institucions, els organitzadors i la ciutadania comparteixin la responsabilitat.
No es tracta de prohibir la festa. Es tracta de construir celebracions més saludables, inclusives i segures, en què l’alcohol no sigui el centre de tot.
Si el consum d’alcohol et preocupa, a tu o a algú del teu entorn, pots contactar amb nosaltres mitjançant:
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
Demanar ajuda no és exagerar. És començar a cuidar-se.
Comentaris