Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.
